Cinc propostes escèniques per a l’agost

Ha acabat el Grec. Ha començat l’agost. Qualsevol diria que Barcelona desapareix sota la calima cruel d’una onada de calor que deixa culturalment estabornits els barcelonins fins que, cap al setembre, els teatres tornin a donar-los aixopluc. Però no. Tot i que moltes de les grans sales de la ciutat tanquen després del festival, n’hi ha que continuen precisament per això, per mantenir viva la flama del teatre entre una població que, cada cop més, esglaona les seves vacances. L’oferta, limitada (és cert), promet un mes d’agost molt més distret que si miréssim la tele cada nit. Llavors sí que ens...

Ha acabat el Grec. Ha començat l’agost. Qualsevol diria que Barcelona desapareix sota la calima cruel d’una onada de calor que deixa culturalment estabornits els barcelonins fins que, cap al setembre, els teatres tornin a donar-los aixopluc. Però no. Tot i que moltes de les grans sales de la ciutat tanquen després del festival, n’hi ha que continuen precisament per això, per mantenir viva la flama del teatre entre una població que, cada cop més, esglaona les seves vacances. L’oferta, limitada (és cert), promet un mes d’agost molt més distret que si miréssim la tele cada nit. Llavors sí que ens quedaríem estabornits.

Cabaret Tropicana

És un retorn amb majúscules. Feia més d’un quart de segle que el Cabaret Tropicana de Cuba no passava per Barcelona i ho fa ara (va estrenar dijous), com no podia ser de cap altra manera, al Paral·lel. L’espectacle, un recorregut per la història de la música cubana, és el mateix que la mítica companyia fa a l’Havana, adaptat a l’escenari de l’Apolo, esclar. Els vestits, els colors, les plomes, les coreografies i la música són les mateixes. Txa-txa-txa, cúmbia, mambo, balada... tots els ritmes caribenys s’encomanen a l’espectador en una sessió llarga, trepidant i intensa, amb una posada en escena colorida i alegra, on la cinquantena d’artistes que formen la companyia fan una revisió del gènere (qui pot estar més autoritzat que ells?) des del respecte per la tradició. Teatre Apolo, fins al 31 d’agost. Avinguda Paral·lel, 59.

Dos pits i una poma

Sessió doble al Versus Teatre. En horari “normal”, Sota la catifa ens endinsa en una trama de novel·la negra. A partir de les 22.00, Oriol Genís ens plasma una mena de teatre musical, de text i reivindicatiu a Dos pits i una poma, una obra que ja vam poder veure al Maldà. És una combinació d’òpera (sí, òpera) amb textos que ens fan reflexionar sobre la situació de la dona. D’una banda, escrits de Maria Mercè Marçal, Maria Aurèlia Capmany, Valerie Solanas i Monsterrat Abelló ens plasmen una visió de la dona absolutament moderna i inconformista que lluita per la seva emancipació. De l’altra, Mozart, Verdi, Puccini, Wagner hi contraposen les seves heroïnes operístiques, absolutament patriarcals i sotmeses. Tot adaptat pel mateix Genís i per Núria Dardinyà, que també n’és protagonista, juntament amb Clara Manyós. La música, no cal dir-ho, és la dels grans compositors esmentats. El resultat és una obra que ens fa reflexionar (una vegada més) sobre la situació de la dona, no ja en els temps pretèrits dels músics, sinó en la més rabiosa actualitat, en els de la dona que es guanya la vida netejant i veu passar la vida. Sala Versus, fins al 9 de setembre. Carrer Castillejos, 179.

Tot va bé si acaba bé

Si a Barcelona no hi ha estiu (juliol, ehem...) sense Grec, en els últims 10 anys podem dir que tampoc n’hi ha sense Pàrking Shakespeare. Aquesta companyia celebra enguany els seus 10 anys interpretant comèdies del dramaturg anglès al Parc de l’Estació del Nord com se solia fer: actuant i passant la gorra. L’obra és una típica comèdia d’embolics en què un noble té enamorada la filla molt espavilada d’una metgessa, una situació que donarà peu a escenes marca de la casa (la de Shakespeare i la de Pàrking, que ja tenen un segell molt personal). Mònica Bofill i Judit Pujol han convertit el text en una peça amb estones musicals i divertida en la qual no cal ser un coneixedor de l’autor: el públic hi va per passar una bona estona amb els enganys dels nobles bocamolls i el poble senzill i astut. Parc de l’Estació del Nord, fins diumenge 5 d’agost.

Audiència i Vernissatge

Resulta que a l’agost, el Grec encara cueja. Fins diumenge encara podem gaudir de l’estrena de Pere Arquillué en la direcció teatral amb aquesta concatenació de dos textos del dramaturg (i polític) de Txecoslovàquia, Václav Havel: Audiència i Vernissatge, dues peces satíriques en una que l’actor (no deixa de ser-ho, encara que ara estigui als bastidors) fa una adaptació que respecta tant l’humor absurd de l’autor com la seva intenció dramàtica, tot reflectint les situacions que el protagonista, Vanek (alter ego de Havel), va viure als anys setanta. Per una banda, l’escriptor treballa en la cerveseria d’un histèric borratxo dominat pel règim; per l’altra, Vanek es veu enfrontat al xantatge d’un matrimoni que pretén imposar-li una forma de vida que va contra tots els seus principis. El tema de l’obra és, de fet, el preu de la llibertat. Villarroel, fins diumenge 5 d’agost. Carrer Villarroel, 87.

L’obra més longeva d’aquest Grec és, per força, La resposta, de Sílvia Munt, que es manté en cartell al Goya fins al 12 d’agost. Després de l’èxit de Les dones de Mossbank Road, Munt es capbussa en l’obra de l’irlandès Brian Friel (de qui hem aplaudit, en els últims anys a Barcelona Afterplay, Traduccions-Translations o Dansa d’agost), en què un escriptor necessitat i la seva dona reben un agent literari que els podria allunyar definitivament de les dificultats econòmiques. Demana, però, una contrapartida potser massa elevada. Hauran de pensar-se bé la resposta que li donaran. Mentrestant, rebran les visites dels pares d’ella i d’una parella amiga i amb molts diners. Emma Vilarasau i David Selvas encapçalen un molt bon repartiment. Teatre Goya, fins al 12 d’agost. Carrer Joaquim Costa, 68.