Els últims del Bulevard Rosa

No hi haurà copa de comiat. No hi ha ànims per a celebracions. A més, hi haurà gent que es quedarà sense feina. Quan, ara fa un any, a les botigues del Bulevard Rosa els van dir que el centre comercial tancaria aquest juliol, va haver-hi llàgrimes a galledes, asseguren els últims del Bulevard, els que esperaran l’últim dia per tancar la botiga. Serà el 31 d’aquest mes. Durant aquest any uns han tancat, d’altres s’han buscat la vida en altres locals, d’altres ja no tornaran a obrir.

Els c...

No hi haurà copa de comiat. No hi ha ànims per a celebracions. A més, hi haurà gent que es quedarà sense feina. Quan, ara fa un any, a les botigues del Bulevard Rosa els van dir que el centre comercial tancaria aquest juliol, va haver-hi llàgrimes a galledes, asseguren els últims del Bulevard, els que esperaran l’últim dia per tancar la botiga. Serà el 31 d’aquest mes. Durant aquest any uns han tancat, d’altres s’han buscat la vida en altres locals, d’altres ja no tornaran a obrir.

Els costa d’entendre la decisió de tancar dels fills d’Enric Vives, que fa 40 anys va fundar, en el que havia estat el Drugstore, al passeig de Gràcia, el moderníssim Bulevard Rosa. El mutisme dels hereus és total. Ells gestionen l’espai però comparteixen la propietat amb altres empreses familiars. Volen vendre les galeries, asseguren fonts properes, o llogar-les a dos o tres operadors, fugint del model d’un centenar de petites botigues pel qual va apostar el seu pare i que ha quedat desfasat.

Vives va atreure al Bulevard algunes de les botigues més capdavanteres que hi havia en aquell moment a Barcelona. Volia el millor i el més modern. I no necessàriament en preu, sinó en qualitat i atreviment. La ubicació dels 5.000 metres quadrats és perfecta: passeig de Gràcia entre Aragó i València, just el punt d’inflexió entre les grans marques populars i les de luxe.

Entre els qui va convèncer Vives el 1978 hi ha la parella que formen Adolfo Pardinilla i Sara Lains. Els propietaris de la sabateria Zambo. “Som els degans”. Van obrir el primer dia del Bulevard i esperaran a l’últim per tancar. Vives va anar a buscar-los al carrer Tuset, a les galeries David, on tenien la seva sabateria. “El Bulevard va aixecar el passeig de Gràcia, el va posar al món: era un carrer gris, amb algunes botigues, Santa Eulalia, Vinçon, Gonzalo Comella, Gratacós, l’agència de la línia aèria Pan Am, però la majoria eren bancs o persianes baixades”, recorden els amos de Zambo.

“El Bulevard era un símbol de Barcelona, les dependentes volien treballar aquí, els passadissos estaven plens de gent i a les botigues hi havia cua per pagar”, recorda Lains. “Teníem clientes d’altres ciutats que venien a buscar coses especials”, afegeix. El públic del Bulevard ha estat molt fidel, i sobretot, local: “Tenim clientes de tres generacions de la mateixa família: àvies, filles i netes”.

A més del perjudici del trasllat o el tancament (perquè molts negocis no poden permetre’s un local a la zona), les últimes botigues del Bulevard lamenten, sobretot, que Barcelona perdrà un símbol. “La ciutat perd l’entitat, l’esperit; al final totes les ciutats seran iguals”, diu Lains. A la botiga del costat, Lucía, la dependenta que la porta a les tardes des de fa 16 anys, pensa el mateix. “Aquí hi ha una moda diferent: per a dones que ni són clàssiques ni volen vestir-se a Zara. Les nostres clientes no són de pas, venen regularment a comprar i s’han convertit en amigues”. Ella es quedarà sense feina. En el cas de Zambo, es mudaran al que va ser l’antic cinema Casablanca, als Jardinets de Gràcia, un gran local que compartiran amb Sueños Negros i amb Tanganika.

Durant aquests 40 anys hi ha hagut diverses botigues que no han sobreviscut al model. Els grans centres comercials, les marques de moda a preus assequibles, la compra per Internet. Entre els que ja no hi són, hi ha La Peineta (de complements per als cabells), la moderníssima Zas, El coronel Tapioca (que en el seu moment la va petar amb roba per viatjar), Globe, Casa Claramunt... Altres clàssics es traslladaran o ja tenen altres botigues en altres carrers. Com Javier Simorra o Lourdes Bergada. Els únics locals que es quedaran igual són els que tenen façana al carrer i contracte en vigor: Bimba i Lola, Nespresso i Puma.

El futur del Bulevard Rosa —el nom del qual prové d’un antic saló de te, el Salón Rosa— és una incògnita i l’envolta un munt de rumors. Que si un Decathlon, un Primark o una altra marca que vulgui saltar de la perifèria al centre. Que si restaurants. L’últim rumor és que la idea dels fills Vives és vendre.