Decàleg de la bona periodista (esportiva)

Potser t’agrada molt l’esport. T’apassiona el futbol. I tenies un carnet d’abonada. Vas jugar a bàsquet de petita. Sempre t’ha emocionat el tenis. Fa molts anys que veus curses de motos. I vas començar a entendre què era la Fórmula 1 quan un asturià va començar a guanyar curses. En realitat, t’adones que hi ha pocs esports que no t’agraden. No hi entens d’hoquei, però n’estàs segura: si veiessis uns quants partits t’enganxaria. Com et va passar amb el waterpolo durant uns Jocs Olímpics fa tants i tants estius. No hi entens gaire de ciclisme, però... ningú no és perfecte. Ja ho deia Billy Wilde...

Potser t’agrada molt l’esport. T’apassiona el futbol. I tenies un carnet d’abonada. Vas jugar a bàsquet de petita. Sempre t’ha emocionat el tenis. Fa molts anys que veus curses de motos. I vas començar a entendre què era la Fórmula 1 quan un asturià va començar a guanyar curses. En realitat, t’adones que hi ha pocs esports que no t’agraden. No hi entens d’hoquei, però n’estàs segura: si veiessis uns quants partits t’enganxaria. Com et va passar amb el waterpolo durant uns Jocs Olímpics fa tants i tants estius. No hi entens gaire de ciclisme, però... ningú no és perfecte. Ja ho deia Billy Wilder.

El que sí que has d’entendre és que per poder ser reconeguda com una bona periodista d’esports has de complir una sèrie de requisits, seguir el protocol. I saber-te el decàleg de la bona periodista (esportiva), que en altres seccions no són tan exigents.

Aquí el tens:

Acumula tot el coneixement que consideres necessari. I una mica més. No se sap mai quan et posaran a prova.

Fes una bona agenda de contactes. Però no intimes massa amb ells.

Treu notícies, però millor convida a dinar la teua font, mai a sopar. Que ningú pense que tens intencions ocultes.

Tracta bé el teu cap, amb respecte, i atén les seues peticions. Però cuida-te’n que ell no et tracte massa bé a tu, que els companys et miraran malament.

Ves ben vestida a l’oficina i a qualsevol acte, però sense passar-te. Ja saps on és la mesura justa. I si no, espavila.

No somrigues gaire. No és necessari.

No utilitzes els teus encants femenins, ni que sigui per a la millor de les exclusives. Has de cuidar aquesta imatge.

Deixa al calaix els escots. I les faldes molt curtes, ja saps què cantava Sabina.

Si no ets molt mona, oblida-te’n de treballar a la tele.

Si no tens un bon cos, envia currículums a la ràdio, que allà encaixaràs millor. O als diaris, que no et veurà ningú.

Si ets mona i et fitxen per a la tele, cuida-te’n de com et vesteixen i què et faran fer. Per sostenir el micròfon, ja hi ha els peus de micro. I per a la passarel·la ja hi ha les models.

T’agrada narrar partits? Oblida-te’n.

T’agrada dirigir, coordinar, treballar en equip? Assumeix que és tan difícil manar en una secció d’esports com al govern espanyol.

Ets analista de futbol? Apunta: ells sempre en sabran més que tu.

No et faces la graciosa, ja saps que a tots no fa gràcia.

No et passes de llesta, tampoc fa gràcia.

Cobraràs menys que la majoria dels teus companys. Queixa’t. Però sàpigues que, en la majoria de casos, no te’n sortiràs.

Si et diuen guapa, protesta. Què s’han pensat? Abans, però, pensa si has comés mai a la vida cap de les errades sobre les quals t’he advertit a les línies anteriors.

I recorda: l’esport femení no interessa.

I compte amb ser tu mateixa. Potser a algú no li agrada.

Bè, això no seria exactament un decàleg, que m’han sortit més punts del compte. Però és que ser periodista (esportiva) és molt complicat.