Els Ajuntaments catalans acusen la falta de Govern

El buit de poder afecta les qüestions més diverses de la vida dels ciutadans

Carles Puigdemont, amb diputats de Junts per Catalunya, a Berlín.F. Trueba (efe)

Sis mesos després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, els ajuntaments catalans ja estan notant la falta de Govern i el consegüent buit de poder a l’hora de prendre decisions polítiques que afecten les qüestions més variades de la vida dels ciutadans. Alcaldes de formacions polítiques diferents expliquen a EL PAÍS que és urgent posar fi a aquesta interinitat i que es restableixi el diàleg entre els ajuntaments i la Generalitat.

“El dia a dia funciona, es pot anar avançant en alguns projectes, pe...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Sis mesos després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, els ajuntaments catalans ja estan notant la falta de Govern i el consegüent buit de poder a l’hora de prendre decisions polítiques que afecten les qüestions més variades de la vida dels ciutadans. Alcaldes de formacions polítiques diferents expliquen a EL PAÍS que és urgent posar fi a aquesta interinitat i que es restableixi el diàleg entre els ajuntaments i la Generalitat.

“El dia a dia funciona, es pot anar avançant en alguns projectes, però arriba un moment en què la decisió política depèn d’un conseller i aquí sorgeix l’embolic”, explica Núria Marín, alcaldessa socialista de l’Hospitalet de Llobregat. A tall d’exemple cita el projecte de construir un hospital general en aquesta ciutat, que ha quedat en punt mort. “Necessitem un Govern que prengui decisions, perquè hi ha assumptes que els tècnics no poden resoldre”, diu Marín.

Qualsevol ajuntament català té assumptes pendents esperant que es posi fi al buit de poder actual i a aquesta falta d’interlocutors. Els alcaldes coincideixen que el Govern del PP s’ocupa de les qüestions més simbòliques relacionades amb el procés, però no baixa a l’arena d’aquestes qüestions locals, al marge de la lentitud afegida que suposa per a qualsevol tramitació que les decisions es prenguin a Madrid. A Vilanova i la Geltrú, per exemple, s’està tramitant un pla especial per al port i els centenars de pàgines del projecte ja redactat s’han de traduir al castellà. En aquesta mateixa ciutat, per exemple, està pendent que es nomeni un conseller de Salut per formalitzar la fusió dels consells sanitaris de les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès i poder oferir un servei millor als ciutadans.

David Saldoni, alcalde de Sallent (Bages) i president de l’Associació Catalana de Municipis, es mostra contundent. “S’ha produït una ocupació institucional del poder que afecta les subvencions, els convenis, les autoritzacions o les cessions. El problema és que no hi ha interlocutor perquè no pots trucar al ministre de torn”, relata.

A l’espera de conseller

Un exemple que relata l’alcalde és la cessió a l’Ajuntament per part de la Generalitat de l’antiga carretera que travessa el poble. “Està tota la documentació preparada perquè la signi el conseller, però no hi ha conseller”, explica. D’aquesta cessió depèn la rehabilitació d’un barri, instal·lar un ascensor i que Sallent es beneficiï d’una subvenció de 700.000 euros a l’empara d’un pla que va elaborar el Govern destituït. “És una morterada per a nosaltres”, diu l’alcalde. En la seva opinió, la responsabilitat és del PP, no de l’estratègia dels grups independentistes per presentar un candidat a la investidura incapaç d’haver estat triat pel Parlament.

Más información

Arxivat A