Foment començarà a soterrar les vies de Renfe a l’Hospitalet el 2020

De la Serna anuncia una inversió de 608 milions per a una obra que és clau per oxigenar el saturat tràfic de Rodalies

Foment començarà a soterrar les vies de Renfe a l’Hospitalet el 2020.Albert Garcia (EL PAÍS)

Les vies del tren deixaran de formar part del paisatge de l'Hospitalet de Llobregat. Foment ha anunciat una inversió de 608 milions d'euros per abordar unes obres que, segons les previsions inicials, haurien d'haver començat el 2008. La reforma començarà el 2020 i va molt més enllà d'una mesura estètica, ja que suposarà espaiar el trànsit de Rodalies gràcies a la construcció del nou bescanviador de la Torrassa.

Nou viatge del ministre de Foment a Catalunya i nou anunci substancial. Íñigo de la Serna ha visitat aquest dimarts l'Hospitalet de Llobregat per comunicar de manera oficial a l'...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Les vies del tren deixaran de formar part del paisatge de l'Hospitalet de Llobregat. Foment ha anunciat una inversió de 608 milions d'euros per abordar unes obres que, segons les previsions inicials, haurien d'haver començat el 2008. La reforma començarà el 2020 i va molt més enllà d'una mesura estètica, ja que suposarà espaiar el trànsit de Rodalies gràcies a la construcció del nou bescanviador de la Torrassa.

Nou viatge del ministre de Foment a Catalunya i nou anunci substancial. Íñigo de la Serna ha visitat aquest dimarts l'Hospitalet de Llobregat per comunicar de manera oficial a l'alcaldessa, Núria Marín, que el projecte per soterrar les vies del tren té llum verda. L'anunci fa molt que s'esperava i fins i tot havia provocat friccions entre Marín i De la Serna. El ministre va acusar l'alcaldessa socialista de "deslleialtat" després d'unes manifestacions de Marín en què qüestionava la voluntat de Foment de desencallar un projecte que es va anunciar per primera vegada el 2007, quan al capdavant del ministeri hi havia Magdalena Álvarez i a l'Ajuntament manava Celestino Corbacho.

Íñigo de la Serna ha visitat Núria Marín acompanyat pel president d'Adif, Juan Bravo. El pla anunciat preveu una inversió de 608 milions d'euros per fer el soterrament d'un tram de vies de sis quilòmetres i la construcció de la nova estació-bescanviador de la Torrassa. Els treballs començaran el 2020 i previsiblement s'acabaran abans del 2025. Foment posa en relleu que l'obra té un gran impacte en el que per població és la segona ciutat de Catalunya, "el nucli urbà de la ciutat, dividit històricament per la barrera física del ferrocarril", i suposaran un alliberament per al trànsit de Rodalies que accedeix a Barcelona pel Baix Llobregat.

La construcció del bescanviador de la Torrassa disminuirà la congestió dels túnels de la capital catalana. "No és només una actuació urbanística. En el disseny final que s'ha dut a terme es plantegen millores funcionals des del punt de vista ferroviari per millorar la xarxa de Rodalies", ha destacat el ministre. L'àmbit del soterrament s'iniciarà a la sortida de l'estació de Barcelona Sants i serà comuna per a les línies R2 i R4, les línies de Vilanova i la Geltrú i de Vilafranca del Penedès, fins al nou bescanviador. Posteriorment, s'estendrà fins a depassar l'estació del Bellvitge per a la línia R2 i, en el cas de la R4, arribarà fins als voltants de l'estació de l'Hospitalet de Llobregat.

Per la seva banda, el bescanviador disposarà de parades dels serveis de Rodalies i connexió amb les línies 1 i 9 de Metro. Aquesta nova infraestructura tindrà "un paper essencial" al mapa ferroviari de Barcelona, apunta Foment, ja que, a més d'afavorir un augment del nombre d'usuaris en transport públic, diversificarà el flux d'intercanvis entre les diferents maneres de transport, i que actualment se centralitzen com a punt de referència a l'estació de Barcelona-Sants.

El ministeri recull que, atesa l'elevada complexitat de les actuacions a desenvolupar, és "determinant" la col·laboració institucional. En aquest sentit, fa una trucada a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i a la Generalitat per "definir les millors solucions i minimitzar l'impacte de les obres".

Arxivat A