L’enroc de Puigdemont divideix encara més l’independentisme
La llista de l'expresident prefereix eleccions si no és investit, però ERC replica que “l'imprescindible és tenir Govern”
El desig de Carles Puigdemont de ser investit president de la Generalitat, malgrat les condicions imposades pel Tribunal Constitucional, bloquegen la política catalana. Per a alguns, és Puigdemont o res. Per a uns altres, simplement és l’element desestabilitzador que ho paralitza tot. Esquerra clama perquè l’expresident s’aparti, però Junts per Catalunya sembla que vol portar el seu desafiament fins al final, fins i tot amb noves eleccions. L’independentisme intenta que no aflorin aquestes tensions internes, però les ...
Regístrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
El desig de Carles Puigdemont de ser investit president de la Generalitat, malgrat les condicions imposades pel Tribunal Constitucional, bloquegen la política catalana. Per a alguns, és Puigdemont o res. Per a uns altres, simplement és l’element desestabilitzador que ho paralitza tot. Esquerra clama perquè l’expresident s’aparti, però Junts per Catalunya sembla que vol portar el seu desafiament fins al final, fins i tot amb noves eleccions. L’independentisme intenta que no aflorin aquestes tensions internes, però les costures d’aquesta unitat estan més tibants que mai, amb estratègies dispars.
L’última veu de Junts per Catalunya a verbalitzar la intenció a ultrança d’investir Puigdemont ha estat la de Clara Ponsatí, exconsellera d’Ensenyament i fugida a Brussel·les com l’expresident. En declaracions a RAC1 va assegurar ahir que “valdria més anar a unes eleccions” en lloc de la “mala opció” que, en la seva opinió, seria “demanar perdó i no saltar-se cap decisió arbitrària del Tribunal Constitucional”.
De la mateixa manera, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ahir va reclamar als partits independentistes “la màxima unitat i generositat” per poder garantir al més aviat possible la investidura, la formació de Govern i la restitució de les institucions catalanes. El final sembla clar per a l’independentisme, però no pas els mitjans per aconseguir-lo.
Esquerra vol evitar que s’insinuï el seu profund malestar amb l’estratègia de Puigdemont per ser reelegit, però la situació deixa poc marge de maniobra. El mateix Oriol Junqueras fins i tot va plantejar dijous passat la possibilitat d’una presidència simbòlica i una altra efectiva.
Ahir Ponsatí va descartar aquesta doble presidència. “No l’acabo d’entendre. Hi ha el mandat ineludible de l’1 d’octubre, ratificat en les eleccions del 21-D, que s’ha de fer efectiu”, va assegurar.
La idea de reconèixer la legitimitat de l’expresident amb una declaració del Parlament que, segons determinades fonts, està negociant l’independentisme, quedaria en paper mullat si la recorre el Govern central i immediatament la suspèn el Tribunal Constitucional.
Malgrat els pronòstics, els republicans van ser superats per Junts per Catalunya en les eleccions del 21 de desembre per 10.000 vots i dos diputats. Per aquest motiu desautoritzar Puigdemont seria, a ulls de l’independentisme, deslegitimar el seu triomf i, per extensió, el del secessionisme, que va aconseguir 70 dels 135 escons Per això, el partit d’Oriol Junqueras prova d’evitar que traspassi de l’àmbit privat l’anàlisi que fan de la situació i que el mateix Puigdemont expressava en els missatges captats en el telèfon mòbil de l’exconseller Toni Comín el passat dia 31. Entre altres frases, l’expresident confessava que el seu recorregut s’havia acabat i que calia deixar pas a una altra persona, però poques hores després que es fessin públics els missatges va insistir que mantenia el seu desig de ser reelegit.
Girona, “tan espanyola com la Castellana”
“En alguns pobles de Catalunya, l’Estat ja no existeix. S’ha renunciat al fet que l’últim poble de Girona sigui tan espanyol com la Castellana”. Amb aquestes paraules com a pròleg, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va clamar ahir als joves del seu partit a “recuperar terreny” a l’independentisme i a “donar la batalla intel·lectual”. “No pot ser que en l’educació s’inculqui l’odi i el supremacisme. I el separatisme porta anys fent-ho. Quina nació té futur sense saber el que passa a les seves aules?”, es va preguntar durant una trobada celebrada a Salamanca. A Valladolid, per la seva banda, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, carregava contra els independentistes i l’Executiu. El líder dels socialistes va advertir que Espanya no pot quedar “encallada” ni per la “irresponsabilitat secessionista”, ni per la “inacció” de Rajoy, que segueix “obstinat” en “no fer res” esperant al fet que les coses se solucionin.
El dia abans que transcendissin els missatges, el president del Parlament, Roger Torrent, d’ERC, va suspendre el ple previst per a la investidura de Puigdemont i això li va costar tota mena de retrets de Junts per Catalunya i la CUP. I no hi res pitjor per a una formació independentista que el fet que algun dels companys de viatge et titlli de “traïdor”, que és el que li va passar en el seu moment a Puigdemont, quan tenia decidit convocar eleccions i renunciar a declarar la independència.
Va succeir el 26 d’octubre, quan els republicans van pressionar al llavors president perquè dissolgués la Cambra, com havia anunciat a algunes persones. Ara s’han invertit els papers: esquerra mostra un perfil més moderat i, per contra, la victòria electoral ha escorat Puigdemont a posicions més intransigents per reivindicar-se una vegada i una altra com el president legítim.
El diputat al Congrés Joan Tardà és una de les poques veus que s’atreveix a qüestionar aquest discurs. Ahir va assegurar que “tothom és important” encara que el que és “imprescindible és tenir Govern”. El parlamentari sosté una anàlisi diferent de la de Ponsatí i considera que disposar d’un Govern permet “recuperar les institucions per tenir poder”, amb la finalitat d’estar “en millors condicions per començar l’últim tram, el que ens ha de portar a passar d’una república declarada només simbòlicament a una d’efectiva”.
La paràlisi de la situació catalana ha arribat a un punt que ni tan sols se saben quins són els terminis per investir el president i si ha iniciat o no el termini de dos mesos que preveu l’Estatut o, per contra, si estem amb el rellotge aturat. Els lletrats del Parlament estudien la qüestió des de fa dies i no deu ser fàcil donar-ne una resposta. Es confia que aquest dimarts ja hagin redactat el seu informe i els diputats sàpiguen a quins s’hauran d’ajustar.
Sense pressa
Mentrestant, des de Junts per Catalunya s’insisteix que no hi ha pressa i que l’opció de Puigdemont és l’única. La seva estratègia passa per recordar que Artur Mas es va apartar l’últim dia del termini previst davant el veto de la CUP i que els temps han d’administrar-se bé. No obstant això, les diferències entre aquell escenari i aquest són notables, perquè les conseqüències judicials contra el secessionisme ja s’han començat a visualitzar i els republicans semblen no tenir cap interès que els seus líders segueixin el mateix camí que Junqueras, empresonat des del 2 de novembre.
Mentrestant, passen els mesos i Catalunya segueix sense Govern. Primer estava embullada en la redacció de les lleis de desconnexió i del referèndum, després en la proclamació de la independència i ara en les conseqüències d’aquella actuació. L’última llei que va aprovar el Parlament va ser el 20 de setembre, referida a l’Agència Catalana de Protecció Social, que havia de ser una altra estructura de l’Estat independent i va quedar descafeïnada.