Cinc propostes per anar al teatre aquest Nadal

Mai és mala època per anar al teatre, però el Nadal sempre és una excusa magnífica per fer-ho. Un parell d'entrades poden ser el regal perfecte per sorprendre algú, o la nit ideal per gaudir de la cultura o, simplement, perquè no se'ns escapi el que no cal perdre's del bon cartell que hi ha a Barcelona. Hem seleccionat cinc espectacles de gèneres variats que no us decebran.

El Maldà ha trobat la seva recepta nadalenca amb aquesta versió de la Ruta 40 de l'obra del nord-americà Thornton Wilder, que torna a la petita sala del carrer d...

Mai és mala època per anar al teatre, però el Nadal sempre és una excusa magnífica per fer-ho. Un parell d'entrades poden ser el regal perfecte per sorprendre algú, o la nit ideal per gaudir de la cultura o, simplement, perquè no se'ns escapi el que no cal perdre's del bon cartell que hi ha a Barcelona. Hem seleccionat cinc espectacles de gèneres variats que no us decebran.

‘El llarg dinar de Nadal’

El Maldà ha trobat la seva recepta nadalenca amb aquesta versió de la Ruta 40 de l'obra del nord-americà Thornton Wilder, que torna a la petita sala del carrer del Pi per tercer (cap d') any consecutiu. Es tracta d'una peça deliciosa, no només perquè està molt ben bastida, sinó també per la manera com explica el pas del temps, sense adonar-nos, tan sigil·lós…, en una mateixa taula, any rere any, generació rere generació. Per aquesta llarga taula desfilen criades, patriarques, fills, esposes, nets, gendres… i, per descomptat, el gall dindi. És important la bona feina que fan els joves actors, que resisteixen aquests llargs anys passant d'un personatge a l'altre, subliminalment, sense desaparèixer de l'escena. Qui era una mare de família, jove i il·lusionada, sense que ens n'adonem ara s'ha encongit a la cadira i és una àvia venerable i respectada; igual que el cosí, que de cop ha abandonat el seu ímpetu juvenil i cal cridar-li a cau d'orella perquè ja és un vell sord... El temps, protagonista absolut de l'obra, transcorre inclement, sever, jutjant-los a tots, com en un tràveling que ens mostra una estampa cent per cent americana que discorre a través del segle XX. Fins al 14 de gener, al Maldà.

‘Jugant amb la màgia’

La màgia la trobareu aquestes festes al Comtal, a les mans (i en les grandioses ocurrències) del showman Lari, que celebra el quart de segle sobre els escenaris, i a La Seca, en les de l'incombustible Hausson, a Jugant amb la màgia. El mag de l'Espai Brossa basa el seu nou espectacle en els jocs, des del billar al dòmino, passant pel cub de Rubick, la ruleta, els daus o el parxís. Hausson es posa sota la batuta del director artístic de la sala, Ferran Madico, per donar a la seva funció un aire (com sempre, de fet) molt teatral, en el qual les dues partenaires de l'il·lusionista que interpreta Hausson competeixen entre si per agradar-li. L'emoció de la màgia es barreja amb el risc del joc i amb la diversió de l'escena. A La Seca fins al 21 de gener.

‘Fortius’

Mentre el Lliure de Gràcia recupera l'entranyable Rhümia, al Port Vell s'ha instal·lat la centenària carpa del Circ Històric Raluy, que porta aquest any l'espectacle Fortius, un homenatge al circ de tota la vida, sense renunciar a apostes innovadores. La d'aquesta família del circ, allotjada en uns esplèndids carruatges, situats al costat de la carpa i que es poden visitar, és una aposta segura cada any a Barcelona. Al Port Vell fins al 13 de febrer.

‘L’hostalera’

Descartada fa un parell d'anys la idea de convertir Natale in casa Cupiello, d'Eduardo de Filippo, en el segell nadalenc de la Biblioteca de Catalunya, La Perla 29 repesca la divertida obra de Carlo Goldoni, amb aire dels anys seixanta. Amb canvis en bona part del repartiment, la posada en escena, espectacular i llaminera (la degustació d'un bon plat de pasta per part del públic va camí de convertir-se en un clàssic) converteix les peripècies de casa Mirandolina en un divertit vodevil amb música (i macarrons!) en directe. A la Biblioteca de Catalunya, totes les festes.

‘Tortugues: la desacceleració de les partícules’

No sabem gaire bé quina és la recepta de la Flyhard, però els ingredients són molt clars: teatre català, jove, proper, reconeixible, narratiu, una mica urbanita, amb un toc de comèdia i un toc de drama... A Tortugues..., de Clàudia Cedó, que ara repesca la Beckett, ens trobem dues parelles. Una, formada per un friqui obsessionat amb les tortugues i per una dona enamorada i entregada; l'altra, per un investigador i la seva dona, que li farà perdre tots els seus principis morals. Ell haurà d'experimentar una troballa digna de premi Nobel i ella li dirà que amb ratolins no arribarà enlloc. Fan falta persones i sobren prejudicis. I és aquí on entrarà l'altra parella... Totes dues comparteixen escenari però no espai temporal, fins que, d'alguna manera, toparan i es veuran (de debò) les cares. La narració és dinàmica i molt àgil. Si no ho fos, l'obra s'enfonsaria estrepitosament. Els actors es doblen i se superposen contínuament en un exercici actoral delicat, mil·limetrat i equilibrat. Sense pensar en les raons científiques (és possible el que estan fent?) o socials que planteja, l'espectador passa una estona entretinguda i molt divertida. A la Beckett, fins al 7 de gener.