El 80% de cotxes, motos i bicis no respecten els ‘stop’ a Barcelona
Els motoristes encapçalen les xifres de mortalitat a la ciutat i cometen més infraccions perilloses
El 77% dels cotxes, el 92% de les motos i el 95% de les bicis que circulen per Barcelona no s’aturen completament davant els senyals de stop. És una de les mostres més evidents de les infraccions que cometen els ciutadans quan es desplacen i que estan reflectides en un estudi del RACC, que també inclou els vianants. L'informe indica que el 30% dels ciutadans comet infraccions. I qui comet les més perilloses i registra la mortalitat més gran són els motoristes.
Amb l'estudi a la mà, un altre titular suggerent és que tots som un perill públic, tant si som vianants, ciclistes, con...
El 77% dels cotxes, el 92% de les motos i el 95% de les bicis que circulen per Barcelona no s’aturen completament davant els senyals de stop. És una de les mostres més evidents de les infraccions que cometen els ciutadans quan es desplacen i que estan reflectides en un estudi del RACC, que també inclou els vianants. L'informe indica que el 30% dels ciutadans comet infraccions. I qui comet les més perilloses i registra la mortalitat més gran són els motoristes.
La convivència en el trànsit
Un de cada tres ciutadans comet infraccions o comportaments irregulars que afecten la seguretat i la convivència entre cotxes, motos, bicicletes i vianants.
Els ciclistes són el col·lectiu més indisciplinat, cometen irregularitats el 48,3% dels observats, encara que no són perillosos.
Els motoristes són el segon grup que comet més irregularitats, amb un 36% d'indisciplina, amb 9 d'11 comportaments perillosos.
Conductors (20,6%) i vianants (21,2%) tenen el comportament més disciplinat.
Amb l'estudi a la mà, un altre titular suggerent és que tots som un perill públic, tant si som vianants, ciclistes, conductors de moto o de cotxe. En les pròximes línies veiem exemples cridaners d'indisciplina de cada col·lectiu que afecten la seguretat i la convivència del conjunt. El 40% dels vianants creua semàfors en vermell. El 99,5% dels ciclistes no indica amb el braç que girarà. El 89,8% dels motoristes gira sense posar l'intermitent. I el 37% dels conductors no respecta els passos de zebra quan hi ha vianants o bicis a prop.
Una altra de les revelacions de l'estudi del RACC és que els quatre col·lectius mostren poca predisposició a reconèixer les seves infraccions. I, en canvi, tots magnifiquen les infraccions de la resta. L'estudi ha observat 15.000 usuaris i ha analitzat la freqüència de 43 comportaments irregulars en 11 punts de la ciutat durant el març passat.
Ciclistes infractors
Els dos col·lectius que més infraccions cometen són ciclistes i motoristes. Els ciclistes són els que més maniobres o comportaments irregulars realitzen, però per la seva poca velocitat representen menys risc d'accident greu. Només cinc dels 11 comportaments es consideren perillosos, un entre els cinc primers. En canvi, les motos són el segon col·lectiu a cometre infraccions, però alhora, nou de les 11 que cometen són molt perilloses, a causa de la velocitat a la qual circulen.
En canvi, els més disciplinats són els vianants. Només el 21% realitza comportaments irregulars i la seva indisciplina es concentra a l'hora de creuar el carrer. En el cas dels conductors, el seu comportament és irregular. Són molt disciplinats als carrers de la xarxa bàsica, les principals, amb només un 4%-5% d'indisciplina; però a la xarxa no bàsica (els carrers secundaris o sense semàfors), les seves infraccions es multipliquen per sis.
En més o menys mesura aquesta relaxació a la xarxa secundària afecta tots els col·lectius: i aquest baixar la guàrdia en la interacció entre diferents tipus de transport provoca més accidents.
Entre les recomanacions del RACC figura senyalitzar millor els passos zebra i fer servir mobiliari per dirigir els vianants de manera que no creuin per on no ho han de fer. Per als motoristes, el RACC demana obligar que les motos de menys de 125cc portin el sistema ABS de fre, millorar les llums de les motos i controlar la seva velocitat. A més a més, demanen, en algunes infraccions, canviar multes per formació. Per als conductors el RACC creu que hauria de ser obligatori incloure fre automàtic d'emergència de sèrie en tots els cotxes i controlar l'excés de velocitat a les zones pacificades de la ciutat.
L'estudi també dona recomanacions per a l'administració: que instal·li càmeres per vigilar que es respectin els semàfors; semàfors amb compte enrere de segons per als vianants; millorar les zones 30, per evitar que es relaxin els comportaments i l'enllumenat de la xarxa viària, sobretot en els encreuaments entre vianants i carrils bici.
El RACC critica el desplegament de la xarxa de carrils ‘bici’
L'estudi Auditoria RACC de la convivència dedica un espai a subratllar que hi ha un nou actor en la mobilitat de Barcelona que, encara que és minoritari (representa només el 2,7% dels desplaçaments), creix a un ritme molt més elevat que la resta: la bici, l'ús de la qual ha augmentat un 32,5% entre el 2010 i 2015. En paral·lel a aquesta realitat, el govern de l'alcaldessa Ada Colau s'ha proposat triplicar la xarxa de carrils bici, dels 150 quilòmetres que hi havia el 2015 a 300 el 2019. I aquí és on el president del RACC, Josep Mateu, va criticar aquest dimarts “que s'està prevalent la quantitat per sobre de la qualitat” i va demanar “un disseny de ciutat més intel·ligent”. Mateu va assegurar, per exemple, que s'estan fent carrils en zones de poc trànsit “on no farien falta, i en canvi se’n posen on hi ha molt trànsit i creen un efecte invers, de congestió que genera més contaminació”, va dir.
En l'apartat de recomanacions de l'estudi, i tenint en compte que els ciclistes són el col·lectiu que més infraccions comet (encara que no són greus), el RACC demana que l'administració els obligui a tenir assegurança de responsabilitat civil i faci cursos formatius “en condicions de trànsit real”. Ara com ara, l’Ajuntament recomana els ciclistes que la tinguin i recorda que és útil per protegir econòmicament als implicats en un accident, però no els evita. Arribat el cas, seria la Direcció general de trànsit (DGT) l’òrgan que ho hauria de fer obligatori.