La UE consideraria “manifestament infundada” una petició d’asil de Puigdemont
El tractat de la Unió dificulta donar refugi a nacionals d'Estats membres, però no ho impossibilita
La hipotètica sol·licitud d'asil de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i altres membres del seu Govern a Bèlgica, insinuada pel seu ministre d'Immigració, el nacionalista flamenc Theo Francken, s'hauria de rebutjar o, si s'admet a tràmit, tractada com a “manifestament infundada”, segons el protocol 25 del Tractat de la Unió Europea.
Aquest protocol, incorporat com a annex a la Constitució de la UE, recorda que la Unió reconeix els drets, llibertats i principis enunciats a ...
La hipotètica sol·licitud d'asil de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i altres membres del seu Govern a Bèlgica, insinuada pel seu ministre d'Immigració, el nacionalista flamenc Theo Francken, s'hauria de rebutjar o, si s'admet a tràmit, tractada com a “manifestament infundada”, segons el protocol 25 del Tractat de la Unió Europea.
Aquest protocol, incorporat com a annex a la Constitució de la UE, recorda que la Unió reconeix els drets, llibertats i principis enunciats a la Carta dels Drets Fonamentals, que també formen part del dret comunitari, que el Tribunal de Justícia de la UE és competent per garantir-los, que els ciutadans dels països membres tenen protecció especial dels seus drets i que poden circular lliurement per tota la UE.
En conseqüència, “es considerarà que els Estats membres constitueixen recíprocament països d'origen segurs amb caràcter general jurídics i pràctics en relació amb els assumptes d'asil”; això vol dir que no es podrà concedir asil a cap nacional d'un Estat de la Unió en un altre.
Aquest principi admet algunes excepcions: quan el país d'origen del sol·licitant hagi suspès totalment o parcialment l'aplicació del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals al seu territori; o quan el Consell Europeu i el Parlament Europeu hagin constatat el risc o l'existència d'una “violació greu” dels valors fonamentals de la Unió, de manera que s'engegui el procediment previst a l'article 7 del tractat de la Unió. Fins ara, aquest procediment no s'ha aplicat a cap país, tot i que s'han iniciat els tràmits respecte a Polònia.
Espanya no compleix cap d'aquests requisits, però el protocol 25 permet que un Estat membre pugui “prendre en consideració o declarar admissible per examinar-la” una sol·licitud d'asil procedent d'un nacional d'un altre Estat de la UE “si així ho decidís unilateralment”.
En aquest cas, “s'informarà immediatament el Consell [Europeu]” i “la sol·licitud s'atendrà basant-se en la presumpció que és manifestament infundada”, tot i que això no evitaria que fos admesa, ja que la concessió de l'asil segueix sent potestat dels Estats.