Merkel i Macron mostren el seu suport a Rajoy per la crisis catalana

Catalunya s'ha colat a l'agenda europea. El desafiament secessionista no apareix oficialment al menú de la cimera europea de dijous i divendres, però és una mena d'elefant a l'habitació: mitja Europa parla avui de la resposta de Carles Puigdemont i de la convocatòria del ...

Catalunya s'ha colat a l'agenda europea. El desafiament secessionista no apareix oficialment al menú de la cimera europea de dijous i divendres, però és una mena d'elefant a l'habitació: mitja Europa parla avui de la resposta de Carles Puigdemont i de la convocatòria del Consell de Ministres de dissabte, en què es podria aprovar una activació de l'article 155 de la Constitució. És sorprenent la facilitat amb la qual els diplomàtics de tot el continent i els alts funcionaris de les institucions europees fan anar l'article 155. I no menys sorprenent que Catalunya no figuri en una agenda en què sí que hi són el Brexit, Turquia, l'Iran, Corea del Nord, els problemes migratoris i la reforma de l'eurozona. Els dirigents dels dos principals països europeus, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de França, Emmanuel Macron, han donat un suport clar al Govern de Mariano Rajoy.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha marcat des del començament el to de la reunió: "Estem molt pendents i donem suport a la posició del Govern espanyol", ha dit, per afegir que espera que per a Catalunya es trobi "una solució negociada dins de la Constitució espanyola". El seu soci en l'eix francoalemany, Emmanuel Macron, apunta a un replegament amb Madrid. "Serà un consell marcat per un missatge d'unitat entorn dels nostres Estats membres davant dels riscos que afronten, d'unitat a l'entorn d'Espanya", ha expressat el president francès. La veu dissonant és Bèlgica, que fa dies que reclama diàleg dins o fora de la Constitució i ha criticat amb duresa les imatges de les càrregues policials de l'1-O. "Segueixo condemnant totes les formes de violència i demano diàleg. No crec que l'escalada sigui res de bo", ha dit a la seva arribada el primer ministre belga, Charles Michel.

Rajoy haurà de parlar de Catalunya en les reunions bilaterals: està confirmada només la francesa, amb Emmanuel Macron, potser el seu gran aliat en aquests moments. Abordarà el tema als passadissos de la cimera. Però més d'un líder ha donat clars senyals que donaria la benvinguda a una explicació per part del president del Govern espanyol, que podria arribar en el sopar informal d'aquesta nit, tot i que la posició oficial és que Espanya no vol parlar del que encara considera un "assumpte intern".

Europa no ha de bregar avui amb la crisi grega, el problema migratori està més o menys encapsulat i el divorci Londres-Brussel·les està sent delicat, però els plats encara no volen per sobre del cap de Theresa May, Angela Merkel i companyia. La ultradreta no acaba d'arribar als Governs. La recuperació econòmica ha tornat. Les aigües, en fi, van una mica més tranquil·les en gairebé tots els assumptes i aquesta no és una d'aquestes cimeres a vida i mort dels últims temps. I no obstant això, la Gran Crisi presenta a Europa una formidable capacitat d'inventiva: la història de l'últim segle dona al sintagma "desafiament nacionalista" un sobrepès semàntic que converteix el procés en un problema europeu de primera categoria.

Brexit: una picada d'ullet a May (amb l'ull borni). Els líders de la UE tenen previst fer l'ullet al Regne Unit. El discurs de Theresa May a Florència ha obert una dinàmica més positiva, un to més distès. No hi ha progrés suficient per començar la negociació del futur acord comercial. I no obstant això, els Vint-i-set (sense el Regne Unit) obren la porta a començar a preparar el període de transició. Però compte: "Això no compromet a res", afirma un diplomàtic d'una de les grans delegacions. "I Europa està preparada per a l'escenari d'un no acord", amb el qual Londres amenaça des de fa temps.

Londres i Brussel·les, però, encara no arriben a les mans: a ningú li interessa aquest escenari. Però per avançar hi ha d'haver acord en la factura del Brexit (i hi ha grans diferències aquí), els drets de ciutadania (Londres no accepta el paper que Brussel·les vol donar al Tribunal Europeu de Justícia) i Irlanda del Nord. Pot ser que el to hagi canviat. Però no hi ha res semblant a un acord a la vista. Encara que Alemanya pot estar suavitzant la seva posició, segons un document del Ministeri d'Exteriors, i podria fer-ho encara més si la cancellera Angela Merkel acaba de pactar amb els liberals (i els verds) per formar Govern: els liberals alemanys defensen les propostes de la patronal, i la indústria alemanya vol seguir venent cotxes en territori britànic. "Però la patronal alemanya no està disposada a acceptar que el Regne Unit tingui accés al mercat interior si hi ha risc de dúmping", asseguren fonts diplomàtiques.

Migració: la pista dels diners. Els líders es felicitaran per la reducció d'entrades de migrants pel Mediterrani central (Itàlia, bàsicament). Però alhora algunes cancelleries es queixen que hi ha països que no han aportat al Fons Fiduciari per a Àfrica, que persegueix millorar la situació en el veïnatge Sud amb fons per desenvolupar aquestes economies que frenin la sortida de migrants.

Preocupació amb Turquia, però statu quo. Les eleccions alemanyes han tornat a posar sobre la taula el problema de les negociacions d'adhesió de Turquia a la UE. No hi ha unanimitat per congelar aquesta negociació. Però sí que es discutirà la possibilitat de reduir les ajudes al país (que tenen tots els Estats que negocien l'entrada a la Unió Europea). No hi ha avanços en la unió duanera. Europa no vol trencar amb Turquia, un nus essencial del problema migratori, però tampoc està disposada a fer cap pas endavant. A més de Turquia, la cimera abordarà la situació de l'acord nuclear amb l'Iran després de l'allunyament nord-americà. I ratificarà les sancions autònomes a Corea del Nord que van aprovar els ministres d'Exteriors dilluns.

Política comercial: França a l'atac. Macron està enmig de l'aprovació de complicades reformes estructurals i vol un primer gest europeu a les seves propostes que li permeti vendre a casa el seu programa amb menys contestació. França vol un equilibri entre la tradicional posició lliurecanvista de la UE i les crítiques de la ciutadania a acords comercials com el ZETA (amb el Canadà) o el TTIP (amb els Estats Units). Macron ja va fracassar la darrera cimera amb la seva proposta de limitar les inversions estrangeres de països com la Xina. Però l'agenda comercial ha recobrat vitalitat amb la sentència sobre l'acord amb Singapur i les negociacions amb Mercosur, Austràlia i Nova Zelanda.

Compte amb Catalunya. Rajoy arribarà avui a Brussel·les i no assistirà a la tradicional reunió de líders del PP. El seu equip assegura que no té intenció d'abordar el desafiament independentista català. "Si els primers ministres l'hi pregunten als passadissos, els explicarà com està la situació, però Catalunya no és a l'agenda", asseguren les fonts consultades, que es remeten al no comment per a gairebé tot. L'hermetisme de la delegació espanyola contrasta amb el viu interès de les cancelleries, que sí que parlen obertament amb Catalunya, generalment de manera informal. En resum, tot Europa dona suport a Rajoy. Alemanya ha suggerit que si hi ha declaració d'independència comença a córrer el rellotge constitucional: veuria amb bons ulls l'aplicació del 155. En això, les institucions i els socis europeus fan pinya amb Espanya. Amb dues puntualitzacions: Europa exigeix a Rajoy que dialogui (la gran majoria dels líders afegeixen que aquest diàleg s'ha de produir dins del marc constitucional, però no tots), i no vol veure més imatges com les de l'1-O: "La força de la raó és millor que la raó per la força", ha assenyalat el president del Consell Europeu, Donald Tusk. La gestió de Rajoy de la crisi catalana ha trobat veus crítiques dins del mateix Partit Popular Europeu (PPE, en el qual figura el PP espanyol).