Què en farem de la Secció Filològica?

No he buscat gaire, però no he vist mai especificades les funcions concretes que hem d’atribuir a la Secció Filològica de l’IEC. Ara i aquí, només em limitaré a posar atenció a un tipus de fenomen on aquesta Secció fracassa estrepitosament per no saber prescriure, que és la seva feina, sobre construccions absolutament normals en la llengua viva, mentre perd el temps en minúcies estúpides com la darrera reforma dels accents diacrítics.

Aviso que el tema potser és avorrit per als lectors que no són ni...

No he buscat gaire, però no he vist mai especificades les funcions concretes que hem d’atribuir a la Secció Filològica de l’IEC. Ara i aquí, només em limitaré a posar atenció a un tipus de fenomen on aquesta Secció fracassa estrepitosament per no saber prescriure, que és la seva feina, sobre construccions absolutament normals en la llengua viva, mentre perd el temps en minúcies estúpides com la darrera reforma dels accents diacrítics.

Aviso que el tema potser és avorrit per als lectors que no són ni traductors, ni escriptors, ni periodistes, ni mestres. Però entre els lectors d’aquest diari, segur que també hi ha gent interessada per temes de llengua. Només posaré un sol exemple: avui dia a ningú que no sigui un pallús cultivat no se li acudiria de dir o escriure una frase com Els ho diré, quan el nivell és col·loquial. El primer clític els és l’objecte indirecte i el segon, ho el directe. Però la forma viva és Els hi diré (on l’objecte directe desapareix). Si agafem ara una frase com Diré a en Pere que vingui, i en pronominalitzem els complements, no escriurem, ni direm, al nivell col·loquial, Ja li ho diré. Si volem ser racionals, hauríem d’escriure (per analogia amb la frase anterior) Ja li hi diré, on tenim un primer clític també amb funció d’objecte indirecte més el mateix hi que hi vèiem abans. Ara bé: ja m’he adonat que, davant del silenci oficial, ja s’ha establert el costum d’una forma no analògica que és aquesta: Ja l’hi diré. Què aconsellaria l’esmentada Secció: Ja li hi diré o Ja l’hi diré? Si aconsella la primera solució, cosa que dubto que faci, tot i que és la més racional per analogia, no hi hauria cap problema addicional. Ara bé, si aconsella la segona, aleshores li hauríem de preguntar per què l’objecte indirecte apareix amb un pronom típic del directe. O és que en aquest cas (i en cap més) el li queda apostrofat? Els mestres que ensenyen anàlisi gramatical als estudiants tenen tot el dret a exigir-ho, em sembla. Seria bo de saber si l’anàlisi seria diferent segons si l’objecte indirecte és en plural o en singular. Sembla ser que l’esmentada Secció té la preferència de no dir res.

A la darrera gramàtica, que tothom esperava que seria un punt de referència de normativa a diferents nivells d’elocució, sembla com si els seus responsables ens l’hagin fet per demostrar que saben molta teoria gramatical (sense convèncer gaire els que ja en saben). Per fer això que han fet, la de Joan Solà ja ens servia, i molt més bé. Si, doncs, la Secció Filològica no fa el que hauria de fer i fa el que no hauria de fer, quin respecte li hem de tenir? Quina altra solució ens queda si no és la de tirar pel dret? I si hem de tirar pel dret, de què serveix l’esmentada Secció? Si algú sap la resposta a aquesta pregunta i me la diu, li estaré summament agraït.