Els Ajuntaments emprenen una revolució de la llista de carrers

L'auge de l'independentisme però també el de les noves forces polítiques d'esquerra han impulsat els darrers quatre anys moltes propostes per modificar el nomenclàtor dels municipis de Catalunya. L'actualització dels noms de les vies públiques no només respon a la Llei de Memòria Històrica i a l'obligació, a partir d'aquesta, de retirar les referències franquistes, sinó que les vies dedicades a Espanya, la Constitució o el rei Joan Carles I, entre d'altres, també són qüestionades arreu del país.

“El nomenclàtor el carrega el diable, com la memòria”. La frase és de Ricard Vinyes, comissi...

L'auge de l'independentisme però també el de les noves forces polítiques d'esquerra han impulsat els darrers quatre anys moltes propostes per modificar el nomenclàtor dels municipis de Catalunya. L'actualització dels noms de les vies públiques no només respon a la Llei de Memòria Històrica i a l'obligació, a partir d'aquesta, de retirar les referències franquistes, sinó que les vies dedicades a Espanya, la Constitució o el rei Joan Carles I, entre d'altres, també són qüestionades arreu del país.

“El nomenclàtor el carrega el diable, com la memòria”. La frase és de Ricard Vinyes, comissionat per a la Memòria de l'Ajuntament de Barcelona. Vinyes, responsable de l'aplicació de la Llei de Memòria Històrica a Barcelona, explicava en una entrevista del 2016 a EL PAÍS que el nomenclàtor de la capital catalana és “expressió d'hegemonies culturals i polítiques”. La polèmica a Sabadell n'és el darrer exemple, i el més sorprenent. El seu Ajuntament, compromès amb un procés participatiu per actualitzar el nomenclàtor de la ciutat, va enviar aquest estiu a les entitats implicades en aquest debat de reforma un informe que proposava retirar els carrers dedicats a indrets de la geografia espanyola com Gran Canària, Candanchú o Nervión, però també homes de la cultura com Antonio Machado, Goya, Larra o Quevedo. El document –encarregat per la regidoria de Cultura a un historiador local– justificava aquestes modificacions sobretot per ser noms d'herència franquista. Sabadell ja va canviar el 2016 el nom del carrer d'Alfons XIII per carrer de la República.

També s'ha produït el relleu del nom de reis en període democràtic. Barcelona va rebatejar l'abril passat la plaça de Joan Carles I pel nom d'origen popular plaça del Cinc d'Oros. El Consistori barceloní va acceptar el 2015 iniciar els tràmits per esborrar de dotze carrers diversos noms d'altres membres de la dinastia borbònica. La proposta, sorgida d'ERC, buscava “una ciutat lliure de Borbons”. ERC ha repetit el mateix posicionament a altres ciutats: el 2016, a Mataró, va exigir al govern local –dirigit pel PSC– esborrar les vies dedicades a Alfons XII, Isabel II i Amàlia de Borbó. Moviments similars s'han reproduït en pobles petits, com Ivars de Noguera (la Noguera), que a principis d'any va substituir l'avinguda del Príncep d'Espanya per l'avinguda dels Països Catalans. La vila d'Alcanó (Segrià) va substituir el 2013 el carrer de Joan Carles I pel carrer de les Escoles. Vilanova i la Geltrú va aprovar el 2014 eliminar del nomenclàtor el carrer del Duc de la Victòria –en referència al regent i general Espartero–, del duc d'Ahumada –Francesc Javier Girón, fundador de la Guàrdia Civil– i del Marquès del Duero –Manuel Gutiérrez de la Concha, liberal que va voler derrocar Espartero. Els tres carrers van ser substituïts pels noms de Lluís Maria Xirinacs –militant independentista i antifranquista–, Albert Salvany –conegut casteller local– i pel de l'historiador vilanoví Albert Virella.

La Constitució també ha estat objecte de revisió. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va apadrinar el desembre del 2016 a Celrà (Gironès) la substitució de la plaça de la Constitució per la plaça Maria Mercè Marçal. Llardecans (Segrià) va rellevar el 2014 la plaça de la Constitució per la plaça de l'Església. La CUP ha demanat a Lleida i Alcanar retirar les vies dedicades a la Constitució. El nom d'Espanya, habitual en places d'arreu de Catalunya, ha estat motiu de conflicte en nombrosos municipis. El cas més mediàtic va ser el del 2013 a Sitges, quan el carrer i la plaça d'Espanya van ser substituïts pel carrer de la Bassa Rodona i la plaça del Pou Vedre. Cambrils, per iniciativa de l'ANC, va restituir el 2014 a la plaça d'Espanya –com en altres indrets de Catalunya, va introduir-se durant el franquisme– el nom de la plaça de la Vila. La CUP va exigir el maig passat que es retirés el nom de la plaça d'Espanya de Girona. L'alcaldessa, Marta Madrenas (PDeCAT), va rebutjar-ho al·legant que “atacar o provocar un cert menyspreu a la nació espanyola, tenint en compte que molts catalans tenen arrels espanyoles, és una mala estratègia per al referèndum”, segons va informar el Diari de Girona. Madrenes també va apuntar que “existeix l'avinguda de França i no hi ha cap problema”.