L’Arxiu Històric de Barcelona surt al carrer en el seu centenari

Agustí Duran i Sanpere va crear el 1917 l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) amb la intenció de posar en valor el ric i abundant patrimoni documental de la ciutat. Des de llavors, aquest centre, situat des del 1922 a la Casa de l'Ardiaca, ha reunit documents des del segle IX, 142.000 llibres, la millor col·lecció bibliogràfica sobre Barcelona i 15.000 títols de revistes i diaris. Aquest dimarts es va inaugurar, com a acte central per celebrar el seu centenari, una exposició que mostra una...

Agustí Duran i Sanpere va crear el 1917 l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) amb la intenció de posar en valor el ric i abundant patrimoni documental de la ciutat. Des de llavors, aquest centre, situat des del 1922 a la Casa de l'Ardiaca, ha reunit documents des del segle IX, 142.000 llibres, la millor col·lecció bibliogràfica sobre Barcelona i 15.000 títols de revistes i diaris. Aquest dimarts es va inaugurar, com a acte central per celebrar el seu centenari, una exposició que mostra una selecció del millor que atresora aquest centre situat davant de la catedral; una mostra que estarà oberta un any i que “surt al carrer”, com va dir Xavier Tarraubella, director de l'AHCB, i ocupa el majestuós pati gòtic presidit per la seva enorme palmera i puja a la galeria superior, on s'han instal·lat uns plafons que expliquen la història de l'arxiu i la de Barcelona.

L'exposició, comissariada per Sebastià Riera, arxiver que ha treballat a l'AHCB més de trenta anys, permet veure documents que normalment es conserven amb pany i clau, sobretot els que estan il·lustrats amb miniatures gòtiques (com el Llibre Verd o Llibre dels privilegis de la ciutat de Barcelona); pergamins originals que conserven alguns d'aquests privilegis, com un signat per Pere III del 1343, en el qual dona permís als barcelonins per vendre or i plata de qualitat. Més moderns són el primer exemplar del Diari de Barcelona, de l'1 d'octubre del 1792, una carta d'Émile Zola del 1885, un exemplar dels contes de Perrault del 1907, un TBO del 1963 o un enorme bitllet de Loteria Nacional del 1792, a més de plànols i vistes de Barcelona del segle XVII, o del Pla Cerdà que va servir per crear l'Eixample barceloní.

L'exposició mostra sorpreses agradables, com les fitxes per obtenir el carnet d'accés d'estudiants que, passats els anys, han acabat sent famosos i ocupant càrrecs de rellevància, com els polítics Pasqual Maragall i Ernest Lluch, periodistes com Huertas Clavería, historiadors com Ainaud de Lasarte i Josep Termes i escriptors multipremiats, com Eduardo Mendoza, irreconeixibles en les seves fotos de joventut.