L’exconseller Alavedra admet que va cobrar comissions i evitarà anar a la presó
L'ex-alt càrrec de la Generalitat va obtenir comissions de 3,24 milions d'euros
Macià Alavedra, conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya entre 1990 i 1997, va admetre ahir les acusacions en el judici del cas Pretòria de corrupció urbanística. L'antic col·laborador de l'expresident català Jordi Pujol va reconèixer que va percebre comissions de 3,24 milions d'euros —el 4% del preu final— per mitjançar en la venda de terrenys a Badalona i Sant Andreu de Llavaneres (Barcelona). Amb aquesta confessió, pactada amb la fiscal Ana Cuenca, Alavedra, de 82 anys, rebrà una pena que no implic...
Macià Alavedra, conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya entre 1990 i 1997, va admetre ahir les acusacions en el judici del cas Pretòria de corrupció urbanística. L'antic col·laborador de l'expresident català Jordi Pujol va reconèixer que va percebre comissions de 3,24 milions d'euros —el 4% del preu final— per mitjançar en la venda de terrenys a Badalona i Sant Andreu de Llavaneres (Barcelona). Amb aquesta confessió, pactada amb la fiscal Ana Cuenca, Alavedra, de 82 anys, rebrà una pena que no implicarà entrar a la presó.
Alavedra, empresari del sector gasístic abans de dedicar-se a la política, va ser un dels puntals del pujolisme en els inicis de la democràcia. Diputat en la legislatura de 1977 i portaveu de CiU al Parlament català del 1980 que va posar els fonaments de l'autonomia, Alavedra va ser un dels homes de més confiança de l’expresident Jordi Pujol, que el va nomenar conseller d'Economia entre 1990 i 1997.
Ahir, Alavedra, va reconèixer com a cert l'escrit de la fiscal del cas Pretòria, que l’acusa d’endur-se comissions de 3,24 milions d'euros per mitjançar en la venda de terrenys en municipis de Barcelona el desenvolupament urbanístic dels quals controlaven gràcies a la influència de Luis Andrés García, Luigi, exdiputat autonòmic del PSC convertit en aconseguidor immobiliari. Aquests guanys, pagats per les empreses adjudicatàries de les operacions urbanístiques, van ser ocultats a través d'un entramat societari amb ramificacions en paradisos fiscals.
Rebaixa a la pena
La confessió d'Alavedra li valdrà una rebaixa en la petició de pena quan la fiscal Ana Cuenca emeti les seves conclusions definitives al final de la vista, que se celebra a l'Audiència Nacional. El ministeri públic li reclamava una pena de sis anys i deu mesos de presó i multes de 10,3 milions d'euros. Després de la confessió, la fiscal va anunciar que demanarà una pena “que no impliqui l'ingrés a la presó” —tot i que manté les multes, encara pendents de pagament— i es va mostrar a favor que l'expolític no segueixi acudint a les sessions del judici.
La fiscalia sosté que Alavedra i Lluís Prenafeta, secretari de Presidència i mà dreta de Pujol entre 1980 i 1990, van mitjançar en la compra de dues finques afectades pel projecte Can Riviere, per després vendre-les, a canvi d'una comissió del 4% del preu d'adquisició a l'empresa que va desenvolupar el projecte.
En el cas de Badalona, Alavedra va reconèixer que es va concertar amb Prenafeta i Luigi per intervenir en la venda d'uns terrenys públics, propietat de l'antic Institut de Crèdit Oficial, a canvi d'una comissió, també del 4% del preu final de venda. L'expolític, segons l'acusació, es va servir de la seva influència per aconseguir que el concurs de venda quedés desert i que les parcel·les se les quedés una entitat pública —Marina Badalona—, que després les vendria a un inversor privat que pagaria la comissió.