La contractació temporal creix més en el sector públic

La recessió econòmica que, segons les dades de creixement i ocupació, va quedant enrere, ha deixat una estructura laboral precària. Especialment, en el sector públic. Les dades sobre persones contractades que fa servir la Generalitat mostren que, a Catalunya, els assalariats contractats de forma temporal per administracions i empreses públiques van créixer el 2016 un 24,1% en relació amb l'any anterior. El nombre de persones contractades temporalment va ascendir a 87.600, una xifra que no es veia des del 2011. La provisionalitat en les empreses també va augmentar, però menys: un 10,5%. En term...

La recessió econòmica que, segons les dades de creixement i ocupació, va quedant enrere, ha deixat una estructura laboral precària. Especialment, en el sector públic. Les dades sobre persones contractades que fa servir la Generalitat mostren que, a Catalunya, els assalariats contractats de forma temporal per administracions i empreses públiques van créixer el 2016 un 24,1% en relació amb l'any anterior. El nombre de persones contractades temporalment va ascendir a 87.600, una xifra que no es veia des del 2011. La provisionalitat en les empreses també va augmentar, però menys: un 10,5%. En termes absoluts, no obstant això, el sector privat supera amb escreix el públic: 496.100 assalariats.

La temporalitat s'ha imposat en el mapa laboral posterior a la crisi. Encara que ha augmentat l'ocupació, si es pren la xifra de nous cotitzadors (106.500 persones) i es compara amb el total de contractes signats a Catalunya (gairebé tres milions), el resultat és una alta rotació laboral: el 2016 van ser necessaris 28 contractes per cada nou lloc de treball, mentre que a Espanya es van necessitar 40 contractes. Comptant totes les ocupacions, cada treballador català va signar 2,5 contractes, i la temporalitat ja representa el 21,2% dels contractes signats, un percentatge que augmenta al 22% en el sector públic.

Una de les causes és que s'acumulen anys sense convocatòries per aconseguir places públiques amb oposicions, explica Xesús González, coordinador de l'àrea pública de Comissions Obreres a Catalunya. “Hi ha una precarietat brutal, la contractació temporal no hauria d'estar per sobre del 8%”, lamenta González, qui reclama a les administracions “un pla plurianual d'oferta pública per reduir la provisionalitat”. El sindicat calcula que així es podrien recuperar 45.000 ocupacions públiques fixes, entre els llocs perduts per les retallades i les 36.000 persones que treballen com a interines quan podrien fer-ho com a personal funcionari de la Generalitat.

Entre les àrees professionals en les quals hi ha més temporalitat hi ha la sanitat, l'ensenyament i l'assistència social. També són els sectors en els quals s'han perdut més llocs de treball públics a Catalunya, la comunitat autònoma amb la taxa d'empleats públics més baixa: 40 per cada 1.000 habitants. Un informe d'ADAMS Formació indica que, entre gener del 2010 i juliol del 2016, es van perdre 100 treballadors públics cada dia. L'estudi agrega que Catalunya és la comunitat amb menys efectius dedicats a la sanitat (5,26 per cada 1.000 habitants) molt per sota de la mitjana general (10,51).

González assenyala que, en el Departament de Benestar i Família, el 50% del personal és provisional, mentre que a Interior i Educació els temporals ja són més de la meitat. El sindicalista recorda que, a més de la precarietat estructural que suposa, els treballadors amb aquests contractes manquen dels drets dels indefinits, i que la justícia europea ja ha començat a actuar per frenar-los.