El Govern abandona l’esperit de la ILP
Amb la nova llei, la Generalitat acaba sufragant amb recursos públics el que haurien d’assumir els grans propietaris
El gran valor de la Llei 24/2015 és que canvia el paradigma existent: els grans propietaris han d’assumir la responsabilitat de fer negoci amb un dret bàsic. No poden desnonar sense fer lloguer social, han d’alliberar del deute les famílies i cedir els pisos buits a l’administració.
Amb la nova llei, el Govern abandona aquest paradigma i acaba sufragant amb recursos públics el que haurien d’assumir els grans propietaris. La cancel·lació del deute queda en mans de la bona voluntat de la ba...
El gran valor de la Llei 24/2015 és que canvia el paradigma existent: els grans propietaris han d’assumir la responsabilitat de fer negoci amb un dret bàsic. No poden desnonar sense fer lloguer social, han d’alliberar del deute les famílies i cedir els pisos buits a l’administració.
Amb la nova llei, el Govern abandona aquest paradigma i acaba sufragant amb recursos públics el que haurien d’assumir els grans propietaris. La cancel·lació del deute queda en mans de la bona voluntat de la banca, com si existís. Els mecanismes per mobilitzar habitatge buit o l’obligació del reallotjament queden limitats a uns pocs grans tenidors que han registrat voluntàriament alguns centenars d’habitatges al Registre de pisos buits; els quals es pagaran expropiant l’ús amb recursos públics a un preu una mica per sota del de mercat.
Amb un 1% de parc públic i uns pressupostos que destinen només un 0,02% del PIB a inversió en polítiques d’habitatge (3% UE), no té cap sentit que la nova llei limiti només a tres anys el mecanisme per evitar desnonaments.
En definitiva, una llei que planteja mecanismes voluntaris, cars i farragosos que ens fan vaticinar un fracàs a l'hora de solucionar el problema de l’habitatge.
Carlos Macías és portaveu de la PAH.