Els Mossos detecten 14 falsos segrestos en tres dies a Badalona
Les víctimes rebien trucades des de Xile en les quals l'interlocutor simulava haver raptat els seus fills i exigia diners a canvi de la seva vida
Els Mossos d'Esquadra han fet una crida després de detectar, en només tres dies, 14 casos de falsos segrestos virtuals a Badalona. No obstant això, només se n'han denunciat, de moment, sis. La policia autonòmica està recopilant informació per esbrinar si hi ha més casos i intentant identificar els delinqüents.
El modus operandi sempre és el mateix. El segrest no s'ha produït, però extorsionadors molt convincents fan moltes trucades aleatòries en les quals amenacen l'interlocutor advertint-lo que faran m...
Els Mossos d'Esquadra han fet una crida després de detectar, en només tres dies, 14 casos de falsos segrestos virtuals a Badalona. No obstant això, només se n'han denunciat, de moment, sis. La policia autonòmica està recopilant informació per esbrinar si hi ha més casos i intentant identificar els delinqüents.
El modus operandi sempre és el mateix. El segrest no s'ha produït, però extorsionadors molt convincents fan moltes trucades aleatòries en les quals amenacen l'interlocutor advertint-lo que faran mal a un familiar si no fa un ingrés immediat de diners.
Les trucades sempre es fan des d'un telèfon fix i l'interlocutor increpa la víctima d'una manera molt agressiva dient-li que ha segrestat el seu fill. A més, a vegades han utilitzat un menor que crida i plora demanant ajuda. En qüestió de segons amenacen el receptor de la trucada dient-li que si vol veure el seu fill sa i estalvi ha de fer un ingrés en un compte bancari. Les quantitats exigides oscil·laven entre els 5.000 i els 10.000 euros, tot i que acceptaven molt menys diners si la víctima podia aconseguir-los en pocs minuts. Les amenaces en cas de no ingressar els diners solien anar des de l'extirpació d'òrgans al menor fins al contagi de malalties infeccioses, especialment la SIDA.
La primera de les trucades es va fer dimarts passat i van continuar fins dijous. Els agents tenen controlades 14 trucades. En cap cas es va fer efectiu el pagament, ja que en algunes ocasions no es va donar veracitat al relat de l'extorsionador i en d'altres les víctimes van fer trucades de comprovació als seus fills.
David Carrasco, cap de la Unitat d'Investigació de Badalona, assegura que totes les trucades es fan a partir de llistats telefònics i “completament a l'atzar”. “Els falsos segrestadors amenacen directament en la trucada i diuen que t'han segrestat la filla; en alguns casos les persones que agafaven el telèfon no tenen ni filla, en d'altres era a l'habitació del costat”, informa Carrasco. En una de les trucades de la setmana passada la víctima era una dona gran que estava sola. Va intentar contactar amb la seva filla però estava treballant i no li va agafar el telèfon. El fals segrestador li va dir que havia de fer un ingrés “amb l'empresa Moneygram en un locutori i quan estava a punt de fer-lo la seva filla li va trucar”.
El cap de la unitat d'investigació assegura que els delinqüents utilitzen la suggestió, “intenten sostreure informació a les víctimes i ara han evolucionat utilitzant una mena d'actriu que xiscla i plora”. A més rebaixen les seves expectatives econòmiques ràpidament “en un dels casos la víctima li va dir que només tenia 80 euros i el suposat segrestador li va dir que si els ingressava deixava en llibertat la seva filla”.
La investigació roman oberta i els Mossos no descarten que hi hagi més falsos segrestos sense denunciar. L'autor dels falsos raptes va telefonar des de Xile intentant crear pànic i la confusió de les víctimes perquè ingressessin els diners de forma immediata mitjançant una empresa d'enviaments urgents d'efectiu o a través d'Internet.
Els Mossos expliquen que davant d'una trucada d'aquest tipus s'ha de mantenir la calma, no facilitar cap dada personal i intentar gravar la conversa. La policia autonòmica ha detectat el 2016 un total de 55 segrestos virtuals i han imputat vuit persones a Xile.
“Hem de difondre que s'està fent aquest tipus de trucades en zones concretes. Que ningú pagui i, si emocionalment és possible, que intentin sostreure'ls informació com el número de compte al qual volen que es faci l'ingrés perquè amb aquestes dades la policia pot reduir el setge als falsos segrestadors”, apunta Carrasco.