El suposat tiroteig de Platja d’Aro es va convertir en una ‘flashmob’ en 19 minuts

"Algú dóna informació de què ha passat a Platja d'Aro?", preguntava el primer usuari de Twitter que es va fer ressò dels fets ocorreguts la nit de dimarts en aquest municipi del litoral gironí. Eren les 22.03 h. Minuts després altres membres de la xarxa social parlaven d'"atemptat" o donaven per fet que s'havien fet servir armes de foc a la platja. "Em diuen que s'han sentit trets o una explosió per la zona de Llevant", comentava un ciutadà. Un altre narrava que era prop del lloc dels fets, conf...

"Algú dóna informació de què ha passat a Platja d'Aro?", preguntava el primer usuari de Twitter que es va fer ressò dels fets ocorreguts la nit de dimarts en aquest municipi del litoral gironí. Eren les 22.03 h. Minuts després altres membres de la xarxa social parlaven d'"atemptat" o donaven per fet que s'havien fet servir armes de foc a la platja. "Em diuen que s'han sentit trets o una explosió per la zona de Llevant", comentava un ciutadà. Un altre narrava que era prop del lloc dels fets, confinat en una botiga de roba. A les 22.22 h arribava la primera crida a la tranquil·litat: "Un bromista ha fet passar una mala estona a la gent que voltava pel centre", piulava el regidor de Protecció Civil de Platja d'Aro, Pep Solé.

Durant els 19 minuts d''incertesa alguns ciutadans van reclamar als mitjans de comunicació que els informessin de què havia passat. Abans que els periodistes tinguessin temps de recopilar prou dades, a Twitter es van difondre rumors que van retroalimentar-se entre els presents a l'estampida i aquells que n'havien sentit a dir alguna cosa. "Ser el primer ciutadà que dóna la notícia atorga autosatisfacció i un punt de notorietat", reflexiona l'expert en comunicació digital Francesc Grau. Però algunes de les primeres informacions, imprecises, van acabar propagant-se fins i tot en alguns mitjans de comunicació i en fonts oficials.

"Hi ha dos tipus de perfils, uns opten per piular-ho tot de seguida i tenen certa incontinència. En canvi, n'hi ha d'altres que ofereixen una informació més madurada i contrastada", comenta Grau. Segons ell, en el "joc social" de les plataformes d'Internet ser el primer i guanyar protagonisme proporciona "reconeixement" i és per això que considera que alguns usuaris van acabar donant per fetes informacions que no eren reals.

Malgrat que l'Ajuntament va desmentir que el que finalment va ser una 'flashmob' d'un grup de turistes alemanys fos un tiroteig —no es va sentir cap tret, ni simulat— minuts després es parlava d'un grup de persones disfressades que havien simulat un atac terrorista. Es tractava d'un segon rumor que també es va escampar com una taca d'oli per Internet.

"Tenir un mòbil a la mà ha elevat a ena les capacitats comunicatives dels usuaris i això no s'aturarà, vivim en una societat molt complexa que fa deu anys no era així", explica Grau, que opina que aquest fet "reforça la feina del periodisme". Afegeix que ara que serà interessant veure si els ciutadans es contagien de l'essència de la professió i donen més valor a la verificació de les informacions.

De totes maneres, Francesc Grau conclou que "és normal que la gent del carrer expliqui les seves vides" i que les mentides —"se'n senten cada dia", diu— i les informacions imprecises dels usuaris de les xarxes socials no es poden criminalitzar "en cap àmbit". En aquest sentit, destaca la validesa de les fonts oficials, com els cossos de seguretat. "Els Mossos van actuar ràpidament", assegura. A les 22.39 la policia catalana va publicar un tuit en què recomanava als ciutadans no difondre "rumors falsos que no estiguin contrastats".