Els bloquejos i les vagues es multipliquen en un altre dia de mobilització a França

Camioners, ferroviaris, controladors i treballadors del sector de l'energia són els convocats a participar més activament en les protestes i manifestacions d'aquest dijous. Més d'un terç de trens no cobriran els trajectes i es calcula que tampoc sortiran més del 15% dels vols previstos. Dimecres es va votar a favor de fer aturades i vagues a les 19 centrals nuclears del país, de les quals depèn el 75% de la producció elèctrica.

Des de la matinada i de nord a sud del país, piquets de treballadors han bloquejat carreteres i ports a Nantes, Rennes, Cherbourg, Brest o Le Havre. A París, cen...

Camioners, ferroviaris, controladors i treballadors del sector de l'energia són els convocats a participar més activament en les protestes i manifestacions d'aquest dijous. Més d'un terç de trens no cobriran els trajectes i es calcula que tampoc sortiran més del 15% dels vols previstos. Dimecres es va votar a favor de fer aturades i vagues a les 19 centrals nuclears del país, de les quals depèn el 75% de la producció elèctrica.

Des de la matinada i de nord a sud del país, piquets de treballadors han bloquejat carreteres i ports a Nantes, Rennes, Cherbourg, Brest o Le Havre. A París, centenars de camions han provocat cues de desenes de quilòmetres de cotxes a la perifèria de la capital.

Al migdia, han arrencat desenes de manifestacions a ciutats d'arreu del país. Martinez encapçala a París la protesta més multitudinària de la jornada. La seva organització, la primera del país amb més de 600.000 afiliats, assegura que està disposada a “bloquejar França” per forçar que l'Executiu retiri el projecte de llei. “No volem negociar, sinó simplement que es retiri”, afegeix Jean-Claude Mailly, líder del tercer sindicat francès, Força Obrera.

L'Executiu, que va aprovar per decret la reforma a la Cambra baixa, tampoc està disposat a cedir. Dimecres el cap del grup socialista al Parlament, Bruno Le Roux, va declarar que estava oberta la possibilitat de dialogar sobre el punt ara més polèmic de la reforma: la preeminència dels acords d'empresa sobre els del sector. Immediatament, el va corregir el primer ministre, Manuel Valls. “Ni retirada ni cessions”, va afirmar el cap de l'Executiu. “La CGT no fa les lleis a França”.

Valls ha insistit aquest dijous a la cadena BFMTV que no hi haurà canvis importants. "No es planteja un canvi de rumb", sinó, en tot cas, algunes "millores i modificacions" en el tràmit parlamentari abans que s'aprovi definitivament al juliol. El text ja ha estat rebaixat amb la inclusió de 600 de les gairebé 5.000 esmenes presentades. Pel cap del Govern, les resistències a la reforma tornen a demostrar que "aquest país es mor pels seus conservadorismes", tant a l'esquerra com a la dreta.

La policia ha desbloquejat dues de les sis refineries —n'hi ha vuit a França— que els sindicats mantenien aïllades, així com 11 dipòsits de combustible dels 92 existents. El principal risc per a l'activitat del país se centra ara en les 19 centrals que, amb 58 reactors, produeixen el 75% de l'electricitat del país. Per iniciativa de la CGT, els treballadors de la de Nogent-sur-Seine van ser els primers a votar a favor de la vaga i immediatament la resta de centres van fer el mateix.

La xarxa de distribució no descarta que hi pugui haver talls de subministrament. En diversos departaments, els prefectes han limitat per decret a 20 litres la venda de gasolina per habitant i han prohibit emplenar garrafes o ampolles a les gasolineres. Per primera vegada des de fa sis anys, el Govern ha hagut de recórrer a la reserva estratègica de combustible, mentre tranquil·litza la població en afirmar que hi ha gasolina per a més de tres mesos de consum.

Suspesos el 15% dels vols i un terç dels trajectes ferroviaris en la nova jornada de protestes

Per Valls, tot el caos el genera “una minoria”, la CGT, que ha perdut molts militants en els últims anys —en va arribar a tenir dos milions— a causa de la crisi de credibilitat entre els treballadors. Segons el principal sindicat, els problemes que causen les seves mobilitzacions als ciutadans amenacen a tornar-se en contra seva si, com anuncien, les aturades i vagues són més contundents al juny, en ple campionat de l'Eurocopa de futbol. Fins ara, els francesos donen suport a les protestes: el 62%, segons una enquesta difosa per la cadena RTL. "Respecto aquesta organització i la seva història, però no la inacceptable radicalització", va dir Valls dimecres al Parlament.

La dreta, amb Nicolas Sarkozy al capdavant, ha demanat que els retinguin el sou als treballadors que bloquegen centres de producció i que els portin davant dels jutges. La llei preveu penes de fins a cinc anys de presó. El partit de Sarkozy, Els Republicans, exigeix al Govern que utilitzi la força per no permetre que hi hagi ni una sola refineria bloquejada.

Quan falta un any per a les eleccions presidencials, el cap d'Estat, François Hollande, ha tingut un descans aquesta setmana enmig de tanta tensió. L'atur va tornar a disminuir a l'abril (en 19.900 persones) després d'haver-ho fet també al març (menys 60.000 aturats). La tendència facilita que Hollande, a qui les enquestes li auguren una catàstrofe, torni a ser candidat perquè va dir que només ho seria si es reduïa l'atur, que ara se situa lleugerament per sobre del 10%.

I també hi ha un mínim doble consol per al Govern: el moviment d'indignats de la plaça de la República perd força davant d'aquest enorme moviment sindical i el gran sindicat reformista CFDT (Confederació Francesa Democràtica de Treball) exigeix públicament que no es retiri la reforma laboral. En molts grans centres de treball, la CFDT disputa el primer lloc a la CGT, que amb aquesta onada de mobilitzacions intenta recuperar bona part de la força perduda.