Moscovici subratlla el malestar a Brussel·les amb el dèficit públic espanyol

Agre malestar amb Espanya a Brussel·les. El comissari Pierre Moscovici ha subratllat aquest dijous que les noves dades sobre el dèficit anunciades per Espanya (un 5,2% del PIB, un punt per sobre del que s’havia acordat) “confirmen la preocupació de la Comissió Europea pels plans pressupostaris espanyols”.Moscovici va protagonitzar un sainet la tardor passada, ja que va avançar la seva opinió sobre el projecte pressupostari espanyol abans que la Comissió Europea prengués una decisió. El president, Jean-Claude Juncker, li va retreure aquesta conducta i va endarrerir aquesta opinió. Però Moscovic...

Agre malestar amb Espanya a Brussel·les. El comissari Pierre Moscovici ha subratllat aquest dijous que les noves dades sobre el dèficit anunciades per Espanya (un 5,2% del PIB, un punt per sobre del que s’havia acordat) “confirmen la preocupació de la Comissió Europea pels plans pressupostaris espanyols”.Moscovici va protagonitzar un sainet la tardor passada, ja que va avançar la seva opinió sobre el projecte pressupostari espanyol abans que la Comissió Europea prengués una decisió. El president, Jean-Claude Juncker, li va retreure aquesta conducta i va endarrerir aquesta opinió. Però Moscovici tenia raó: Brussel·les pensava aleshores i continua pensant ara, amb molts més arguments, que Espanya no compliria els objectius fiscals del 2015 ni els del 2016. Reclamava mesures immediates. Madrid va acusar l’exministre socialista francès de fer servir el cas espanyol com a estratagema polític. Va assegurar una vegada i una altra que Espanya compliria a través del ministre d’Economia, Luis de Guindos. Va presentar un dèficit provisional del 4,5% del PIB, molt més amable que la realitat. I ha continuat dient que l’objectiu del 2016 és perfectament factible, malgrat que per fer-ho Espanya hauria de retallar prop de 25.000 milions d’euros.

Moscovici s’ha cobrat avui la revenja, en un escarit comunicat en què, a banda de subratllar que tenia raó, “dóna la benvinguda” a les mesures presentades pel Govern espanyol per contenir la desviació d’aquest any, “en particular pel que fa a les comunitats autònomes”. La recomanació de Brussel·les del 9 de març passat comminava Madrid a aplicar la llei d’estabilitat pressupostària, posant, si calia, les regions més incomplidores en el braç correctiu.

Brussel·les esperarà la dada definitiva d’Eurostat (l’agència estadística europea), que es publicarà en un termini de tres setmanes, el 21 d’abril. I la Comissió emetrà l’opinió definitiva de la situació fiscal “al maig”, ha apuntat Moscovici. Brussel·les farà que a Espanya li surtin els colors a la cara. O alguna cosa més: és possible que Espanya inauguri fins i tot les sancions, pels incompliments flagrants durant anys, per la falta de mesures d’ajust des del 2014, per una baixada d’impostos que es va aprovar abans de les eleccions malgrat la recomanació expressa de Brussel·les en sentit contrari, pel fet de no complir ni tan sols creixent al 3% i, en fi, pel pols dels últims mesos amb Moscovici i Dombrovskis, del qual Espanya, amb les dades a la mà, surt com a clara perdedora.

Madrid té a favor seu un parell de cartes. El fet que el Govern estigui en funcions dificulta la grapada de Brussel·les. I les contínues crides del G-20, de l’FMI i fins i tot del BCE a una certa laxitud fiscal. Però el que és segur és que el pròxim Executiu haurà d’emprendre ajustos severs pels incompliments de l’equip de Rajoy. La magnitud de les retallades dependrà de l’habilitat negociadora del pròxim inquilí de La Moncloa. Però en cap cas no s’espera una negociació fàcil, en vista de la pèssima dada que s’ha fet pública avui.