Dotze anys per als anarquistes xilens que van posar la bomba al Pilar

La secció quarta de l'Audiència Nacional ha condemnat a 12 anys de presó els anarquistes xilens Francisco Javier Solar, Cariñoso, i Mónica Caballero, Moniquita, per l'atemptat amb bomba a la basílica del Pilar de Saragossa perpetrat el 2 d'octubre del 2013. El tribunal els condemna a tots dos per un delicte de danys i un altre de lesions terroristes, i els absol de pertinença a organització terrorista. També els exonera d'un delicte de conspiració per atemptar contra la basílica de Montserrat. La Fiscalia d...

La secció quarta de l'Audiència Nacional ha condemnat a 12 anys de presó els anarquistes xilens Francisco Javier Solar, Cariñoso, i Mónica Caballero, Moniquita, per l'atemptat amb bomba a la basílica del Pilar de Saragossa perpetrat el 2 d'octubre del 2013. El tribunal els condemna a tots dos per un delicte de danys i un altre de lesions terroristes, i els absol de pertinença a organització terrorista. També els exonera d'un delicte de conspiració per atemptar contra la basílica de Montserrat. La Fiscalia de l'Audiència Nacional reclamava una condemna de 44 anys de presó.

L'artefacte, compost per una bombona de gas i dos quilos de pólvora negra, es va col·locar a la nau central de l'altar major. La deflagració va produir ferides a l'oïda a una dona i es va produir en un moment en què, a més de quatre treballadors de la basílica, hi havia un grup de 50 turistes nord-americans amb la seva guia. Va ocasionar també danys que van afectar el patrimoni històric i artístic als bancs, els àngels esculpits de la zona del cor o el cadirat, que han estat taxats en 182.601 euros.

L'acció es va avisar minuts abans en una trucada telefònica efectuada a un centre d'estètica proper. Els treballadors van pensar que es tractava d'una broma i no van avisar les Forces de Seguretat.

Durant el judici, celebrat el passat 8 de març, Solar, de 36 anys, va assegurar que no va tenir "cap responsabilitat" ni "va col·laborar" en la col·locació de l'artefacte a la basílica saragossana, reivindicat al web Contrainfo.com per l'autodenominat Comando Mateo Morral, en homenatge a l'anarquista que va atemptar contra el rei Alfons XIII i Victoria Eugenia de Battenberg en les seves noces el 1906. Per la seva banda, Mónica Caballero, de 27, va sostenir que el 2 d'octubre del 2013, data de l'atemptat, va estar tot el dia a casa seva, a Barcelona. De fet, va afirmar que mai ha estat a Saragossa i que durant la seva estada a Barcelona només va sortir de Catalunya per a una "visita turística" al País Basc.

Solar i Caballero, que eren parella a Xile, es van casar a Espanya a la presó el 2014. Tots dos van arribar a Barcelona el 2012 després d'haver estat absolts al seu país en l'anomenat cas Bombas, una investigació sobre una sèrie d'atemptats anarquistes per la qual van passar gairebé un any a la presó preventiva. Segons van manifestar davant del tribunal presidit per la magistrada Ángela Murillo, van sortir del país andí fugint de la "fustigació policial i mediàtic" després d'aquell procés judicial.

A Barcelona, ell es va matricular en un màster sobre Construcció i Representació d'Identitats Culturals; i ella, que no tenia visat d'estudiant, es dedicava a fer postres que després venia en bars i restaurants de compatriotes xilens. En el seu temps lliure, la jove acudia a una associació d'alfabetització digital i a xerrades en ateneus anarquistes. La parella vivia, sobretot, gràcies a les aportacions econòmiques de la família de Solar i als estalvis d'aquest. Per estalviar, manipulaven el comptador de la llum del seu habitatge, segons va reconèixer l'home, per explicar un manuscrit intervingut per la policia en l'escorcoll del domicili i que conté una xifra junt amb la data de l'atemptat. "Era una lectura de llum, teníem una trampa per pagar menys, havíem de deixar córrer el comptador perquè la diferència de lectura no fos zero", va explicar Soler.