Una comunista contra la CGT

Mercedes Vidal és una comunista amb carnet des de març del 2015. Joan Josep Nuet li va lliurar el carnet de militant de Comunistes de Catalunya i ella va expressar a les xarxes socials l'orgull que allò representava. Nascuda el 1980, des de 2004 és membre d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), però potser això era poc per fer la revolució a Barcelona. Vidal va ser nomenada regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona el juny del 2015 i a l'agost, presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Sis mesos després ha estat CGT, sindicat majoritari a TMB –hereu de l'anarcosindical...

Mercedes Vidal és una comunista amb carnet des de març del 2015. Joan Josep Nuet li va lliurar el carnet de militant de Comunistes de Catalunya i ella va expressar a les xarxes socials l'orgull que allò representava. Nascuda el 1980, des de 2004 és membre d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), però potser això era poc per fer la revolució a Barcelona. Vidal va ser nomenada regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona el juny del 2015 i a l'agost, presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Sis mesos després ha estat CGT, sindicat majoritari a TMB –hereu de l'anarcosindicalisme de la CNT– que ha col·locat Vidal a l'ull de l'huracà.

TMB és una entitat procliu en crear situacions complexes. L'exalcalde Xavier Trias va posar la seva mà dreta, Joaquim Forn, al capdavant de l'empresa i no al seu regidor de Mobilitat. Vidal compatibilitza la política de mobilitat de l'Ajuntament, la presidència de TMB i la regidoria d'Horta-Guinardó; molta feina per a una persona que, a més a més, no té experiència prèvia en gestió institucional. El currículum de Vidal que publica l'Ajuntament destaca que és llicenciada en Ciències Ambientals i que la seva trajectòria professional s'ha centrat en el medi ambient: “Ha participat i coordinat, entre d'altres, projectes sobre indicadors de sostenibilitat, planificació estratègica de ciutats, programes de conservació dels recursos hídrics, projectes sobre emissions del transport, corredors verds urbans o aprofitament d'energia solar”. Segons el diari 'Comunicació 21', Vidal va treballar des del 2006 a l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, de titularitat pública. Un dels seus àmbits estrella és l'ampliació de l'ús de la bicicleta; com a vicepresidenta de la Federació d'Associació de Veïns de Barcelona (FAVB) va assumir el paper de portaveu en aquesta matèria i en les problemàtiques vinculades al medi ambient. La regidoria de Vidal té com a objectiu triplicar els quilòmetres de carril-bici de la ciutat.

Vidal és la representant d'EUiA a l'Ajuntament. Per assumir aquesta posició va haver de guanyar a Isabel Ribas en unes eleccions internes del partit. Ribas és la responsable de Política Municipal de Barcelona a la Comissió Nacional del partit i compta amb experiència institucional a l'equip municipal d'ICV-EUiA. Xavier Fina, al seu llibre Sense treva sobre els primers 100 dies de govern de l'era Colau, assegura que la formació de l'equip de Vidal va causar malestar a EUiA perquè “a l'hora d'elegir els seus col·laboradors ha prioritzat l'experiència per davant de la fidelitat”.

Vidal és continguda en el seu estil de comunicació, no destaca en dogmatisme o contundència com poden fer-ho pesos pesants de l'Ajuntament com Gerardo Pisarello o Jaume Asens. Però tampoc es mossega la llengua. En una entrevista del 2015 per a la revista de Comunistes de Catalunya, Vidal va lamentar la infravaloració d'EUiA per part de Barcelona en Comú (BeC) i ICV: “EUiA ha tingut un paper petit en la formació de la llista de Barcelona en Comú, més petit del que ens correspondria pel moviment polític i social que som. Veníem d'una lògica amb ICV que no ens ha afavorit a l'hora de visualitzar-nos en aquesta nova etapa”.

Vidal va dir aquest dilluns a TV-3, en referència al xoc de TMB amb el comitè d'empresa: “No estaríem fent una gestió responsable si diguéssim que sí a tot”. BeC i EUiA sempre s'han solidaritzat amb les reivindicacions dels sindicats a TMB. Vidal ha insistit cada dia del conflicte que el problema és només amb un sindicat, la CGT. Que Vidal hagi d'entendre's i estar “en permanent contacte” amb John Hoffman, un capitalista d'Atlanta, són efectes col·laterals de la globalització; que una dirigent comunista torni a enfrontar-se a l'anarcosindicalisme sembla una ironia de la història.