Sopa de Cabra: “Som uns clàssics en la tardor de la vida”

Se'ls nota satisfets, no simulant estar satisfets. Gerard Quintana (51 anys) ho afirma sense embuts “sí, és cert, estem molt contents amb el disc”, mentre que Josep Thió (50 anys), sense negar satisfacció remarca “jo em sento gairebé més descansat que una altra cosa”. Dijous es va publicar Cercles, el disc nou d'un dels grups que van posar banda sonora als anys noranta, i el disc no sona com antany, ha pausat el seu so buscant un entorn més afable per a les deu cançons que el componen. Se'ls veu tan pausats i r...

Se'ls nota satisfets, no simulant estar satisfets. Gerard Quintana (51 anys) ho afirma sense embuts “sí, és cert, estem molt contents amb el disc”, mentre que Josep Thió (50 anys), sense negar satisfacció remarca “jo em sento gairebé més descansat que una altra cosa”. Dijous es va publicar Cercles, el disc nou d'un dels grups que van posar banda sonora als anys noranta, i el disc no sona com antany, ha pausat el seu so buscant un entorn més afable per a les deu cançons que el componen. Se'ls veu tan pausats i reflexius que qualsevol tema pot abordar-se. “El de les nostres desavinences com a motor de la separació de Sopa de Cabra té molta llegenda, de fet, en Gerard es portava pitjor amb en Josep, el bateria, que amb mi”, afirma Thió. Ha passat el temps i la banda torna per trobar el seu lloc “probablement ens correspon un entorn com el Suite Festival en el qual presentarem el disc. Ens agradi o no som uns clàssics en la tardor de la nostra vida”, apunta de nou Thió. Per la seva banda, en Gerard assenteix recuperant el costum de parlar en parella per presentar un projecte nou.

S'ha de dir d'entrada que el disc no sona als Sopa de Cabra de sempre, en tractar-se d'una obra de pas tranquil, plena de mitjos temps, amb prou feines cançons rítmicament rockeres, algun aire irlandès i durades de quatre minuts llargs, “m'encantaria fer cançons de dos, però no em surten”, afirma Thió. “Es va posar a compondre l'estiu passat, en acabar la carrera d'arquitectura que ha estudiat aquests anys, i quan encara ni s'havia parlat de tornar a gravar”, apunta en Gerard. Thió continua “és que em vaig acabar enfadant amb la música quan la meva carrera en solitari no va prosperar i vaig decidir fer una altra cosa. Després de la marxa dels nostres concerts de celebració dels 25 anys vaig pensar que potser ens tornaríem a trobar còmodes junts, i així ha estat”. I si les carreres de tots dos, o d'un d'ells, hagués prosperat hi hauria hagut reunió?: “doncs potser no seríem aquí”, diu Thió amb sinceritat abans d'apuntar “aquest és un ofici que t'agrada i pel qual et paguen. Si ho fas amb honestedat, lliurament i treball, quin mal hi ha?”.

El to pausat del disc provoca que Thió rigui en dir “home, si ho hagués escoltat als 27 anys hauria pensat en carrosses que ho fan bé”, mentre que Quintana, sempre humanista, afirma “jo hauria pensat en persones felices”. El disc no només és tranquil, sinó de formes clàssiques, fins i tot conservadores “és que no tenim eines a Sopa per fer arranjaments arriscats i a més de clàssics no som virtuosos per afrontar un altre tipus d'arranjaments”. Per la seva banda, Quintana, de nou lletrista en el grup, reivindica una manera nova d'enfocar la mirada social “el món està controlat per poders globals que fan moviments estèrils d'un sol país. El de les barricades ja va passar, la lluita és ara individual, ho explico en la primera cançó. Llançar proclames i aspirar al lideratge s'ha demostrat molt fràgil. Mira el que passa a Espanya, mira com tot el nou s'acaba engolint. El mateix Jordi Pujol em va cridar el 15-M perquè fes de mediador i li presentés els líders per així neutralitzar-los. El disc reflecteix el nostre estat d'ànim en relació amb el que veiem en la societat. Crec que donar sortida a les emocions és, si se'm permet, revolucionari. Veig amb simpatia les meves proclames d'antany en els concerts”. Certament, Cercles té una mica de classicisme crepuscular “tenim 50 anys”, resumeix Quintana.

La qüestió és que Sopa ha tornat “perquè hi ha noves cançons”. Els seus concerts no sovintejaran “farem menys de cinc presentacions i una gira de menys de 20 actuacions”; assumeixen els riscos “és cert que podem tacar el nom de la banda, però és un risc que hem d'assumir amb l'evidència que molts artistes inicien el descens d'inspiració sense adonar-se'n” i prioritzen els sentiments “el que buscàvem és pèls de punta, emocions”. Això sí, alguna de les emocions que han despertat han estat xocants “En Josep ens va dir que en escoltar la cançó d'aire irlandès li van caure els ous a terra”, afirmen els líders del grup entre rialles. Han tornat, però en certa manera no són els mateixos.