Análisis

El PSC li fa una passada de gol a Ada Colau

La candidatura sembla una taula de salvació per a dirigents d'una altra etapa que es neguen a deixar pas

Els socialistes catalans han decidit tornar a la guerra de trinxeres mentre la resta de l'esquerra catalana es bolca a reconnectar amb el carrer, els moviments socials i els treballadors empobrits per la crisi. El líder del PSC, Miquel Iceta, acostuma a dir que en política res surt gratis. El que no suma, resta. No és difícil pensar, doncs, que l'espectacle que avui han ofert en aprovar la seva llista catalana no suma precisament a la columna d'actius.

Carme Chacón pot, certament, lliurar la batalla contra el sobiranisme i moure's amb habilitat entre els discursos populistes que presidi...

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte

Els socialistes catalans han decidit tornar a la guerra de trinxeres mentre la resta de l'esquerra catalana es bolca a reconnectar amb el carrer, els moviments socials i els treballadors empobrits per la crisi. El líder del PSC, Miquel Iceta, acostuma a dir que en política res surt gratis. El que no suma, resta. No és difícil pensar, doncs, que l'espectacle que avui han ofert en aprovar la seva llista catalana no suma precisament a la columna d'actius.

Carme Chacón pot, certament, lliurar la batalla contra el sobiranisme i moure's amb habilitat entre els discursos populistes que presidiran la campanya. També té al seu favor bona part de l'aparell del PSC i el que queda de l'electorat més urbà del partit després dels successius cataclismes que ha viscut el PSC a Catalunya. Al seu partit creuen que és una bona candidata si el que es pretén és salvar els mobles.

En canvi, l'exministra ha de fer poca cosa o res si el que pretén és recuperar el milió i mig de vots catalans que en el seu moment van decidir la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero. Chacón ja no és aquella candidata que el 2008 va aconseguir 25 escons dels 47 en disputa a Catalunya. Els últims quatre anys ha estat absent de la política catalana, i quan ha intervingut ho ha fet amb un discurs que grinyolava amb els equilibris que els seus coreligionaris catalans feien per no enfonsar-se en la tempesta sobiranista.

Catalunya tampoc té avui res a veure amb aquella que va aplaudir majoritàriament Zapatero quan va prometre donar suport a l'Estatut d'autonomia que votessin els catalans. Com la resta d'Espanya, és més pobra. I ja no hi ha un 20% d'independentistes, sinó un 48%.

La llista del PSC controlada per Chacón i els seus fidels no reflecteix la nova situació. L'esquerra que està al carrer i que aconsegueix que els joves treguin el cap a la política amb prou feines es veu. La candidatura sembla, més aviat, una taula de salvació per a dirigents d'una altra etapa que es neguen a deixar pas. Ada Colau i la seva operació amb Podem i Iniciativa es freguen les mans. El PSC els ha fet una altra passada de gol.

Sobre la firma

Arxivat A