Obama alenteix la retirada de soldats dels EUA de l’Afganistan

En anunciar que els Estats Units ajorna la retirada de l'Afganistan, el president Barack Obama trenca una de les promeses de la seva presidència: posar fi a les guerres que va heretar del seu antecessor, George W. Bush.

Obama va treure totes les tropes de l'Iraq el 2011, però els avanços de l'Estat Islàmic el van portar fa un any a rectificar. Va ordenar bombardejos aeris i hi va enviar més de 3.000 instructors militars.

El replegament de l'Afganistan havia de concloure a finals del 2016, però les recents victòries dels talibans, unides a la voluntat de no repetir a l'Afganistan ...

En anunciar que els Estats Units ajorna la retirada de l'Afganistan, el president Barack Obama trenca una de les promeses de la seva presidència: posar fi a les guerres que va heretar del seu antecessor, George W. Bush.

Obama va treure totes les tropes de l'Iraq el 2011, però els avanços de l'Estat Islàmic el van portar fa un any a rectificar. Va ordenar bombardejos aeris i hi va enviar més de 3.000 instructors militars.

El replegament de l'Afganistan havia de concloure a finals del 2016, però les recents victòries dels talibans, unides a la voluntat de no repetir a l'Afganistan la retirada fallida de l'Iraq, han abocat Obama a una nova rectificació.

Ara hi ha uns 9.800 militars nord-americans a l'Afganistan, una xifra discreta comparat amb els més de 100.000 que hi havia el 2011. Els plans originals consistien a reduir aquesta presència a la meitat el 2016. El gener del 2017, quan Obama abandonés la Casa Blanca, havia de quedar una força d'uns 1.000 militars a l'ambaixada a Kabul, ni més ni menys.

La guerra –el millor: la implicació dels EUA en la guerra– hauria acabat. Promesa complerta.

La rectificació, anunciada aquest dijous, preveu que els 9.800 militars que ara estan desplegats segueixin a l'Afganistan durant el 2016. A finals del 2016, o el 2017, el nombre baixarà a 5.500. No estaran només a l'ambaixada nord-americana sinó en bases a les ciutats de Bagram, Jalalabad i Kandahar, segons The New York Times. La missió és doble: entrenar i aconsellar les forces afganeses que combaten els talibans en aliança amb els EUA, i participar en missions bèl·liques.

Avançament talibà

Els talibans, que des de la seva expulsió del poder el 2001 sempre han combatut les forces estrangeres i el Govern al qual donen suport, han reforçat la seva habitual ofensiva d'estiu des que el juliol passat es va revelar que el seu líder, el clergue Omar, feia dos anys que era mort. Davant del risc de divisió del grup, el seu successor, Athar Mansour, ha intentat consolidar el seu poder amb atacs agosarats en diversos punts del país, tancant la via a les negociacions de pau que havien acordat amb el president afganès, Ashraf Ghani.

El seu èxit fulgurant a Kunduz, l'única capital provincial que fins ara ha caigut sota la seva fèrula, no ha estat eclipsat per la seva incapacitat de controlar la ciutat de forma permanent davant l'assetjament de les forces governamentals. Malgrat que van decidir retirar-se dimarts passat, el cop d'efecte va suposar una sacsejada per als EUA i els seus aliats en la missió Suport Decidit (que dirigeix l'OTAN). Molts analistes han criticat la retirada d'aquella missió perquè significaria lliurar el país als talibans.

Malgrat els seus avanços, els 350.000 membres de les Forces de Defensa i Seguretat Nacional de l'Afganistan encara necessiten el suport aeri i logístic d'aquella missió per treure partit al seu potencial, ja que la corrupció i les fractures tribals dificulten la seva eficàcia. Alemanya, el país que es va ocupar de la “reconstrucció provincial” de Kunduz entre el 2003 i el 2013, ja va anunciar la seva disposició a mantenir els seus soldats més enllà de la data inicialment pactada.

La intervenció a l'Afganistan va començar després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001. Els EUA, amb el president George W. Bush, va acusar el règim talibà, que controlava el país, d'albergar el cervell dels atemptats, Ossama bin Laden. La intervenció va tenir el suport d'una àmplia coalició internacional, en contrast amb la invasió de l'Iraq, el 2003.

El 2011 un comando nord-americà va matar Bin Laden, no a l'Afganistan sinó al veí Pakistan, però els talibans guanyen terreny. La guerra ha deixat més de 2.000 morts nord-americans –la majoria durant el mandat d'Obama– i desenes de milers de morts afganesos.

La guerra de l'Afganistan és la més llarga de la història dels Estats Units, més que la II Guerra Mundial i que la del Vietnam. Com l'Iraq, és una guerra sense final que la primera potència mundial es veu incapaç de guanyar.

Promesa incomplerta: les guerres de Bush continuaran quan el successor del successor de Bush juri el càrrec.