Alemanya, França i Espanya acolliran el 60% dels 120.000 asilats

A canvi, Brussel·les endureix les expulsions de migrants sense dret a asil

Migrants a l'arribada a Dortmund diumenge.INA FASSBENDER (REUTERS)

El nou esquema de la Comissió Europea per redistribuir els refugiats condensa els esforços de repartiment en molt pocs països. Alemanya, França i Espanya hauran d'acollir el 59% dels 120.000 asilats que ara es concentren a Hongria, Grècia i Itàlia, segons els documents als quals ha tingut accés aquest diari. A canvi de demanar solidaritat, Brussel·les endurirà les expulsions dels migrants sense dret a asil i instarà fins i tot a detenir-los si hi ha risc que incompleixin l'ordre de retorn. Les noves mesures...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

El nou esquema de la Comissió Europea per redistribuir els refugiats condensa els esforços de repartiment en molt pocs països. Alemanya, França i Espanya hauran d'acollir el 59% dels 120.000 asilats que ara es concentren a Hongria, Grècia i Itàlia, segons els documents als quals ha tingut accés aquest diari. A canvi de demanar solidaritat, Brussel·les endurirà les expulsions dels migrants sense dret a asil i instarà fins i tot a detenir-los si hi ha risc que incompleixin l'ordre de retorn. Les noves mesures per pal·liar la crisi migratòria es presentaran dimecres que ve.

Más información

L’Executiu comunitari vol persuadir els estats que acceptin aquest controvertit marc de repartiment de refugiats perquè porta associada més agilitat en les devolucions de tots els que no tenen l'estatus de refugiat. Els tècnics han polit els criteris inicials d'acolliment (població, PIB, esforços anteriors en asil i atur) per fer recaure el gruix en un grapat de països. A Alemanya i França –tots dos, partidaris de l'esquema obligatori de quotes– se'ls atorga la responsabilitat més gran. Espanya –molt poc inclinada en principi a la iniciativa, tot i que ha suavitzat la seva actitud– figura en tercer lloc, amb 14.931 nous demandants d'asil als quals atendre, segons va avançar diumenge aquest diari. El bloc de l'Est –el més reticent des del principi– en surt més ben parat, en un moviment tàctic de l'equip de Jean-Claude Juncker amb vista a aconseguir la màxima acceptació dels estats membres.

Per voluminosa que sembli, la xifra total de 120.000 refugiats està lluny de cobrir les necessitats d’Hongria, Itàlia i Grècia, països des dels quals es transferiran migrants a altres estats. Aquest contingent representa amb prou feines un 36% de les entrades irregulars que registren ara aquests tres territoris, segons càlculs de la Comissió, que avalua el cost de la proposta per a les arques comunitàries en 780 milions d'euros. Aquesta quantitat inclou els 6.000 euros per asilat que Brussel·les ofereix, igual que en l'esquema anterior de repartiment de 40.000 refugiats, encara en fase de tràmit. Brussel·les dóna dos anys als socis per repartir-se als refugiats.

Donada l'emergència que viuen Itàlia, Grècia i Hongria, Brussel·les insta a “assegurar un desplaçament ràpid a l’Estat d'acolliment de les persones afectades”. Els migrants se seleccionaran entre els arribats a partir de l'entrada en vigor d'aquesta decisió o, com a màxim, entre els registrats el mes anterior.

Amb la finalitat de vèncer les resistències enormes dels països de l'Est, Brussel·les rebaixa significativament la quota assignada a aquell bloc. Polònia n’és l’excepció, que passa d’un 6,65% a un 7,74%. La primera ministra d'aquest país, Ewa Kopacz, s'ha mostrat en els últims dies disposada a fer un esforç més elevat, tot i que sense acceptar un sistema obligatori, com vol la Comissió. Brussel·les, a més, allibera Hongria de la responsabilitat d'acollir els migrants d'altres estats i converteix aquest país en un dels tres que podran enviar refugiats a la resta.

Devolucions més ràpides

Amb aquest document de redistribució, Brussel·les presentarà dimecres una comunicació per accelerar les devolucions dels anomenats migrants econòmics (sense raons de guerra o de persecució). L'equip de Juncker considera que el baix percentatge d'expulsions executades (un 39% del total el 2014 i menys del 30% en el cas de països africans) actua com a incentiu. “Quan els migrants no tornen voluntàriament, ha de forçar-se’n el retorn”, adverteix el text.

Això implica que els estats membres “haurien d'usar les detencions com una mesura legítima d'últim recurs, quan sigui necessari evitar que els migrants irregulars s'escapin”, segons el consell de l’Executiu comunitari.

En l'actualitat les normes vigents sobre el retorn d'estrangers ja permeten detenir durant sis mesos (i fins a un màxim de 18 en casos excepcionals) els estrangers subjectes a una ordre de detenció. La directiva que ho permet, del 2008, va provocar una gran controvèrsia perquè preveia mesures tan estrictes.

Sancions per no executar les expulsions

La Comissió Europea amenaça amb obrir un procediment –amb la possibilitat d'imposar sancions– als estats “que no compleixin amb les seves obligacions, inclosa la d'adoptar i reforçar les decisions de retorn”. Així figura en la proposta sobre les expulsions, que també inclou un fons per incentivar més el retorn voluntari.

També es penalitzarà els estats que, amb molt bons arguments, rebutgin acollir els refugiats que els corresponguin en el repartiment. Aquests governs hauran d'abonar al pressupost comunitari una quantitat per determinar que es xifrarà amb un percentatge del PIB del país en qüestió. Els diners faran augmentar un fons europeu d'asil i migració.

Arxivat A