Benvinguts al parc temàtic de Banksy

Els veïns expliquen que hi havia cues des de les tres de la matinada. Com sempre passa amb Banksy potser realitat i llegenda es barregen. Però la veritat és que els 70.000 habitants de la plàcida Weston-super-Mare, perduda a la costa oest britànica, viuen avui un dia de glòria: són els únics convidats a la inauguració del parc temàtic que el grafiter més cèlebre i alhora misteriós del planeta ha estat aixecant en gran secret a la ciutat. Una mena de versió distòpica i provocativa de Disneyland, on els contes de fades acaben en tragèdia i predominen tints tan grisos com el cel anglès. El diari ...

Els veïns expliquen que hi havia cues des de les tres de la matinada. Com sempre passa amb Banksy potser realitat i llegenda es barregen. Però la veritat és que els 70.000 habitants de la plàcida Weston-super-Mare, perduda a la costa oest britànica, viuen avui un dia de glòria: són els únics convidats a la inauguració del parc temàtic que el grafiter més cèlebre i alhora misteriós del planeta ha estat aixecant en gran secret a la ciutat. Una mena de versió distòpica i provocativa de Disneyland, on els contes de fades acaben en tragèdia i predominen tints tan grisos com el cel anglès. El diari local ho deixava ben clar ahir: una prova de la residència –un document, una factura, un contracte de lloguer– és l'únic passaport vàlid per avui cap a Dismaland. Demà, en canvi, ja hi podrà entrar qualsevol persona.

“Fabulós, esplèndid, brillant”. L'entusiasme de Mike Reay, de 60 anys, un dels privilegiats que ja ha visitat Dismaland, va esgotant els adjectius positius. Amb un amic acaba de sortir del recinte que tanca l'univers antisistema i paròdic de Banksy. Davant del portal d'accés, on hi ha un escrit enorme on hi diu “Dismaland”, expliquen que per dins regna una atmosfera entre malenconiosa i deprimida, construïda amb cert talent pels empleats del parc. “Encantat de conèixer-te. Bé, ara me'n torno al llit”, li va dir a Reay el tipus que li va validar l'accés en un fictici control de seguretat a l'entrada.

Una vegada dins, tots dos amics han descobert el que els mitjans britànics ja han qualificat com el millor treball de l'artista fins avui. Dismaland s'assembla en alguna cosa als parcs temàtics tradicionals: té un mapa. No obstant això, els elements en comú s'acaben aquí. Els nens no trobaran ninots riallers desitjosos d'abraçar-los, sinó un usurer interessat més aviat a prestar-los diners a taxes d'interès criminals, com relata divertida Gemma Astell, juntament amb la seva filla Laila. Passejant per aquest Banksyland , en comptes de dofins divertits es descobreixen orques assassines i pasteres amb immigrants que s'ofeguen. L'alleujament d'un parc tradicional deixa espai a la inquietud. Cada somriure té un gust amarg.

L'elecció del lloc no és casual. Al cap i a la fi, la subtilesa de Banksy no deixa gairebé mai espai per a l'atzar, ja sigui pintant un nen que excava enfront del mur de Gaza o un atleta llançant un míssil durant els Jocs Olímpics de Londres 2012. El creador ha explicat que de petit acostumava a visitar el parc temàtic de Tropicana, que finalment va acabar tancant l'any 2000 a causa de la caiguda en picat de l'afluència. Banksy es va colar a l'estructura fa mesos i en va quedar tan satisfet que va decidir desplegar aquí la seva nova ocurrència.

“És un parc temàtic per a la família incòmode per als nens”, l'ha definit el seu creador. El mateix Banksy ha contribuït amb 10 obres personals a aixecar aquest monument a l'inconformisme, pel qual ha comptat amb una àmplia col·laboració: a Dismaland s'exposen creacions de fins a 56 artistes internacionals, inclosos pesos pesats com Damien Hirst, seleccionats pel grafiter i amfitrió. No hi falta presència espanyola, amb els quadres de l'artista granadí Paco Pomet, de la galeria My Name’s Lolita Art.

“Van contactar amb mi cap al Nadal. Només van dir que estaven organitzant una exposició al Regne Unit amb artistes internacionals, que estaven interessats en la meva obra i que tot havia de ser confidencial”, relata Pomet. En concret, set dels seus quadres han estat seleccionats i llueixen a la galeria del parc. L'organització s'encarrega de tot: el trasllat, assegurança, allotjament i estada. A canvi, demana un cert silenci sobre tots els enigmes que envolten Dismaland i el seu creador.

Silenci violat

La confidencialitat exigida a Pomet és condició necessària i imprescindible per treballar amb Banksy, la identitat de la qual roman oculta i com un dels seus tresors més grans. El mateix parc va ser un misteri fins fa uns dies, quan l'engany de l'artista va quedar revelat. Fins llavors, només quatre persones d'un consell local sabien què s'estava aixecant al recinte de Tropicana. Els altres responsables van creure la versió oficial, la que també van sentir els habitants de Weston super-Mare: l'aldarull era cosa de Hollywood, del rodatge d'un suposat thriller batejat Grey Fox.

Però les càmeres no arribaven, i el castell que ocupa el cor del parc es va convertir aviat en una pregunta massa gran com per no tenir resposta. El misteri va volar pels aires dimecres, quan els mitjans britànics van obtenir les primeres confirmacions que Banksy ressuscitaria Tropicana. Als periodistes se'ls va recomanar silenci, per “no fer spoilers i arruïnar la sorpresa”, segons va explicar The Guardian. Però la història era massa suculenta per a no publicar-la de seguida.

Demà Dismaland ja obrirà a tohom. Amb un preu d'entrada amb prou feines de tres lliures, no costa preveure un flux de turisme que aquest enclavament potser no hagi conegut mai. A més, els interessats hauran de córrer: com que res en Banksy és per sempre, el parc es mantindrà unes sis setmanes. El 27 de setembre es tanca i fins a la següent creació. A saber quan. A saber on.