Dalí i Disney, una amistat a prova de projectes fallits
Ni van acabar el curt ‘Destí’ ni va fructificar el seu ‘Quixot’, però l’artista i el pare de Mickey Mouse sempre van ser amics, com evidencia una exposició a San Francisco
El destí els va unir i Destí, el curtmetratge que mai van acabar, va estar a punt de separar-los per sempre. La fascinació per la creativitat i l'incipient món de la infografia va creuar els camins de dues icones del segle XX. Walt Disney i Salvador Dalí eren la nit i el dia en els seus plantejaments i en la seva personalitat, però es van admirar i van mantenir el contacte fins que la mort els va separar.
L'exposició Disney i Dalí, arquitectes de la imaginació, oberta fins al 3 de gener del 2016 al Museu Familiar de Walt Disney, a San Francisco, desvela com va ser la s...
El destí els va unir i Destí, el curtmetratge que mai van acabar, va estar a punt de separar-los per sempre. La fascinació per la creativitat i l'incipient món de la infografia va creuar els camins de dues icones del segle XX. Walt Disney i Salvador Dalí eren la nit i el dia en els seus plantejaments i en la seva personalitat, però es van admirar i van mantenir el contacte fins que la mort els va separar.
L'exposició Disney i Dalí, arquitectes de la imaginació, oberta fins al 3 de gener del 2016 al Museu Familiar de Walt Disney, a San Francisco, desvela com va ser la seva relació, de profunda amistat i admiració artística, que va començar amb una carta de Disney demanant-li a l'artista un autògraf per a un exemplar de la seva biografia. En la següent, el va convidar a conèixer els seus estudis a Los Angeles. Després del festeig epistolar i diverses visites del català als platons a la Costa Oest, previ pas per San Francisco per veure's amb Hitchcock (amb el qual va col·laborar en el somni de Recuerda, del 1945), Dalí i Disney van concretar veure's després que el pintor passés uns dies amb els germans Marx.
L'artista català feia temps que estava immers en el surrealisme. La col·laboració amb el cinema de Buñuel i el seu contacte amb els poetes francesos li havien despertat l'apetit per les noves tècniques d'animació. Disney, després d'uns primers èxits de taquilla, va buscar perfeccionar la profunditat de camp amb nous instruments ideats per ell mateix. Blancaneus va ser la primera pel·lícula multiplà; també el seu primer llargmetratge. Va crear l'equivalent a la cadena de muntatge de Ford al món de l'animació: tota una nau d'amanuenses donant color en acetats.
La primera cita de tots dos va ser només una xerrada; en la segona ja van parlar de Destí. La següent vegada, Dalí es va quedar diverses setmanes a Los Angeles i es va pensar en el guió. Llavors va arribar la primera divergència. Mentre que el nord-americà ho veia com un clàssic “noi coneix noia”, Dalí ho va definir davant dels mitjans com una lluita d'equilibris, forces i atraccions que als ulls del dibuixant no eren així. Disney li va oferir a Dalí no només el seu equip, sinó la seva mà dreta, el seu dibuixant predilecte, John Hench.
De fortí espanyol a refugi creatiu
Mentre que les noves empreses de San Francisco es refugien a SOMA, al sud del carrer Market, la creativitat ha plantat la seva bandera a El Presidio, un complex d'edificis dins d'un parc natural els orígens del qual es remunten a la primera colònia d'espanyols el 1776, quan el nom de l'assentament encara era Yerba Buena en lloc de San Francisco.
Amb vista al Golden Gate Park, el fortí va servir per controlar la badia fins al 1822, quan Mèxic va aconseguir el poder de la zona. El 1846, va passar a les mans dels EUA, que van multiplicar el complex. Després de la II Guerra Mundial, va començar la decadència del lloc. En aquest complex hi ha el Museu Familiar de Walt Disney.
Fa una dècada es va començar a treballar en la rehabilitació. L'últim edifici a recobrar l'activitat és el club d'oficials, el pavelló principal. Una peculiar font trenca l'aire senyorial de l'edifici. Yoda, el mestre dels jedis, presideix l'entrada a la seu dels somnis creada per George Lucas.
Tot l'univers de Star Wars, ara propietat de Disney, es perfila des d'un pavelló amb vista al Pacífic. El 2013, van tancar l'estudi digital LucasArts, del qual van sortir joies com la saga Monkey Island.
Poc abans de conèixer-se, l'animador havia pres la flor i nata del seu estudi per fer un tour per l'Amèrica Llatina, buscant inspiració. La gira va durar només sis setmanes i va canviar la visió dels arguments. D'aquí, van néixer Saludos amigos i Los tres caballeros. A Dalí se li va demanar que, ara i adés, es prestés a trobades i debats amb els creatius de la casa. Aleshores, Hench s'havia convertit en el seu màxim admirador i deixeble.
Després de la seva col·laboració, es van canviar per complet els escenaris i, sobretot, va potenciar la influència surrealista. La Ventafocs (1950), Alícia al país de les meravelles (1951) i Peter Pan (1953) no s'entenen sense aquesta relació. “Ni Dumbo, amb els seus elefants psicodèlics”, insisteix Ted Nicolau, comissari de la mostra.
Curiositats
Pel pavelló, dividit en dues plantes, se segueixen ambdues línies temporals, en les quals es descobreixen les fites de vides paral·leles i entrellaçades. En total, més de 150 esbossos dels dos artistes, cartells, llenços, curiositats, com que van ocupar tots dos la portada de la revista Time amb un any de diferència.
Van passar tres anys i Destí, que se suposava un curt senzill, mai estava a punt. La paciència i els comptes del mecenes començaven a desgastar-se. Cada dia eren nous els recursos que volia afegir el català. Al pare de Mickey Mouse li va acabar desesperant la seva incipient obsessió pels esports dels Estats Units, especialment les postures dels jugadors de beisbol. El projecte va quedar oblidat en un calaix i la relació entre tots dos es va refredar.
Va tornar a ser Disney qui va escriure, demandant un autògraf en un Macbeth il·lustrat pel de Cadaqués. Dalí va contestar amb l'autògraf i un plomí amb un Quixot cavalcant moix, una pista i una mà allargada. N'hi va haver prou per reactivar els llaços. El 1957, el matrimoni Disney va passar uns dies a Cadaqués. Van compartir històries sobre la seva afició a la pesca i van discutir plans per fer una pel·lícula basada en el personatge de Cervantes. Aquell somni mai es va materialitzar, tot i que Dalí va arribar a enviar una nota de premsa.
Disney va morir el 1966. El pintor, tres anys més jove, va morir el 1989. Destí va estar als llimbs fins que Hench, amb l'espina clavada, va convèncer Roy Disney, nebot del creador i el seu successor als comandaments de l'empresa, per reprendre el projecte. El curt va ser nominat als Oscar el 2003 com a millor peça d'animació i es va passejar per festivals internacionals. Un any després, Hench va morir amb la missió complerta.
El director de cinema de terror i fantàstic Ted Nicolau ha estat l'encarregat de fer realitat aquesta exposició, una idea que es va forjar el 2007, quan es va reeditar Fantasia en DVD. “La pel·lícula beu molt d'aquesta relació. Vam veure que la intrahistòria era fenomenal. Es podia seguir perfectament la col·laboració personal i l'estreta amistat que van tenir a través de Destí, així que hi vam incloure un documental i el mateix curt”.
Pixar, l'estudi ideat per John Lasseter i Steve Jobs per renovar per complet el gènere d'animació, és avui propietat de l'imperi Disney. “Hauria estat l'eina perfecta per als somnis de Dalí; tot el potencial i l'expressivitat dels nous temps amb la seva imaginació. Un Destí amb el poder de Pixar seria el somni de Dalí”, fantasia el comissari.
La mostra, generosa, immersiva, rica en detalls –organitzada per la Fundació Dalí i el Museu Familiar de Disney– il·lustra amb aplicació mòbil inclosa (això és Silicon Valley) aquesta relació d'amistat, subratllant els perfils que els van unir a tots dos i que el Museu Nacional Reina Sofia també va apuntar en la gran exposició que va dedicar a Dalí el 2013 i en una altra mostra del Museu Dalí de Figueres el 2010. La mostra de San Francisco es desmuntarà al gener per viatjar a l'americana Sant Petersburg, a Florida, al Museu Dalí d'aquesta ciutat.