Sense majories clares
La polarització passa factura al PP i a Podem a finals del curs polític
El pluripartidisme arrela entre els espanyols i això indica que no hi ha perspectives de majoria clara per cap de les forces polítiques en disputa, com mostra el sondeig de Metroscopia publicat avui a EL PAÍS. Encara no pot assegurar-se res sobre què passarà –l'enquesta s'ha fet sense perspectiva immediata d'eleccions–, tret que el nou sistema de partits que dibuixen els comicis autonòmics i municipals no presenta símptomes de canvi significatiu.
La polarització probablement passa factura al PP, estancat en l'estimació de vot, però sobretot afecta Podem, que ha retrocedit 10 punts en se...
El pluripartidisme arrela entre els espanyols i això indica que no hi ha perspectives de majoria clara per cap de les forces polítiques en disputa, com mostra el sondeig de Metroscopia publicat avui a EL PAÍS. Encara no pot assegurar-se res sobre què passarà –l'enquesta s'ha fet sense perspectiva immediata d'eleccions–, tret que el nou sistema de partits que dibuixen els comicis autonòmics i municipals no presenta símptomes de canvi significatiu.
La polarització probablement passa factura al PP, estancat en l'estimació de vot, però sobretot afecta Podem, que ha retrocedit 10 punts en set mesos. Tots dos partits conserven nuclis forts de suport i, alhora, se'ls percep allunyats dels corrents centrals de l'espectre ideològic. D'aquest estudi també es desprèn una tendència a valorar el PSOE i Ciutadans com a partits més dialogants i ideològicament moderats, però que, al seu torn, compten amb un nucli de votants més volàtil.
Editorials anteriors
És cert que les dues forces principals, PP i PSOE, reuneixen encara gairebé el 50% dels sufragis, segons el sondeig; és probable que augmenti una mica més si algun dels dos s'apropa al 30% en les pròximes eleccions generals (l'estimació actual és del 23,5% per al PSOE i del 23,1% per al PP), la qual cosa confirma que Pedro Sánchez i Mariano Rajoy són els rivals més directes, però sense perdre de vista Pablo Iglesias i Albert Rivera, que tindran molt a dir en un escenari en què, ara com ara, només es veuen majories a través de pactes i no de victòries en solitari.
Les coses poden canviar perquè, quan s'acabi l'estiu, el país es trobarà amb situacions tan dramàtiques com unes eleccions autonòmiques a Catalunya de caire plebiscitari sobre la qüestió independentista que sens dubte afectaran el panorama electoral general. Sembla que els temps de la cultura bipartidista ja van quedar enrere quan el partit guanyador al Congrés dels Diputats va solucionar l'absència de majoria absoluta amb suports nacionalistes. Les forces polítiques han de preparar-se per jugar en un altre terreny i entendre les noves normes. Continuar pensant que només el més votat té dret a governar equival a picar de cara contra un mur, i el Partit Popular, que porta una dura precampanya, n'hauria de prendre bona nota, no només davant del PSOE com a adversari directe, sinó contra la possibilitat que el futur Govern espanyol hagi de ser negociat entre diverses forces.
Espanya necessita rearmar-se políticament per fer front als desafiaments que s'hi multipliquen a l'interior i al seu voltant. Persisteixen problemes socials molt seriosos i una crisi latent de l'Estat de les autonomies, accentuada després de l'embranzida separatista dels independentistes a Catalunya. I en el nostre entorn, la situació de la Unió Europea tampoc resulta massa tranquil·litzadora. Les eleccions generals de finals d'any, i l'administració dels resultats entre partits polítics responsables, haurien de preparar el país per enfrontar-se a un futur ple de dificultats.