Mar de fons al PP
Esperanza Aguirre intenta alterar la previsió de canvis de Mariano Rajoy
La inquietud que agita la vida interna del Partit Popular es va traduir ahir en l'enèsima iniciativa d'Esperanza Aguirre per marcar el pas a Mariano Rajoy, precisament quan el president del Govern espanyol i del PP es disposa a efectuar canvis entre els seus ministres i en l'organització del partit per oferir una imatge restaurada davant els propers compromisos electorals.
La iniciativa d'Aguirre incrementa l'alarma causada per la magnitud de les pèrdues patides en les eleccions autonòmiques i municipals del 24 de maig, precedida de la que es va produir en les andaluses del 22 de març. ...
La inquietud que agita la vida interna del Partit Popular es va traduir ahir en l'enèsima iniciativa d'Esperanza Aguirre per marcar el pas a Mariano Rajoy, precisament quan el president del Govern espanyol i del PP es disposa a efectuar canvis entre els seus ministres i en l'organització del partit per oferir una imatge restaurada davant els propers compromisos electorals.
Editorials anteriors
La iniciativa d'Aguirre incrementa l'alarma causada per la magnitud de les pèrdues patides en les eleccions autonòmiques i municipals del 24 de maig, precedida de la que es va produir en les andaluses del 22 de març. Rajoy intenta corregir el rumb amb una nova estructura de la direcció del PP, en la qual el ministre i exportaveu parlamentari, Alfonso Alonso, sembla destinat a convertir-se en la imatge de la renovació. El president ho fa molt tard, quan li queda massa poc temps per treure partit als canvis, encara que l'alternativa de no fer res hauria estat encara pitjor a la vista dels profunds moviments polítics que s'estan produint a la societat.
Rajoy, que intentava anunciar les novetats sense debats previs, no ha pogut evitar la interposició d'Aguirre a l'agenda. La dirigent vol refundar el partit a Madrid amb l'organització urgent d'un congrés extraordinari, i adverteix per endavant que descarta presentar-se. Se suma així a iniciatives d'altres barons, com José Ramón Bauzá, a les Balears, que ja s'havia pronunciat a favor d'un congrés extraordinari al qual tampoc pensa concórrer.
Aguirre té bones raons per assumir responsabilitats, i no només pel fracàs obtingut en els objectius electorals, sinó per l'elevat nombre de col·laboradors seus imputats en casos de corrupció. Les confuses maniobres que va intentar in extremis per evitar l'elecció de Manuela Carmena a l'Ajuntament de Madrid tampoc l'acrediten com una estratega a l'altura de les circumstàncies. I el fet que Cristina Cifuentes es trobi en posició de tirar endavant la presidència de la Comunitat madrilenya incrementa el pes polític d'aquesta, enfront d'una candidata fallida. És evident que Rajoy ja no compta amb una dona que, després de més de tres decennis d'activitat política, actua de forma autònoma.
No obstant això, un canvi de cares probablement serà insuficient per rectificar el rumb de la nau popular quan falten pocs mesos per a les eleccions catalanes i les generals, en les quals Rajoy es juga la conservació del poder. No es tracta només de l'oferta programàtica, centrada monotemàticament en la recuperació econòmica, sinó d'adonar-se que Espanya viu un temps polític nou: ja no consisteix a fer el que un vol, sinó el que els altres deixen fer. D'aquí la renúncia del president de La Rioja, Pedro Sanz, a la reelecció en el càrrec, forçat per Ciutadans, que està disposat a investir un president del PP, però no qui fa 20 anys que té el càrrec.
Rajoy ara vol posar les seves tropes en ordre de batalla. Falta saber si aquestes tindran clar en nom de què han de combatre.