Un conclave a TV3

TV3, la televisió pública de Catalunya, va emetre dijous a la nit un programa dedicat a la situació del procés cap a la independència després dels resultats de les eleccions municipals del 24-M. Però es va donar la circumstància que hores abans, el president de la Generalitat, davant del president del Cercle d'Economia, encoratjava l'independentisme a no afluixar, i tot seguit convidava també el Govern central a fer algun senyal per resoldre el llarg i esgotador contenciós entre Catalunya i Espanya. També hore...

TV3, la televisió pública de Catalunya, va emetre dijous a la nit un programa dedicat a la situació del procés cap a la independència després dels resultats de les eleccions municipals del 24-M. Però es va donar la circumstància que hores abans, el president de la Generalitat, davant del president del Cercle d'Economia, encoratjava l'independentisme a no afluixar, i tot seguit convidava també el Govern central a fer algun senyal per resoldre el llarg i esgotador contenciós entre Catalunya i Espanya. També hores abans, l'encara alcalde de Barcelona feia números, i li indicaven que si pactava amb el PSC i amb ERC i aconseguia després el suport del PP per a la seva investidura, la guanyadora de les eleccions municipals de Barcelona hauria de deixar per a una altra ocasió el seu nomenament com a alcaldessa.

El debat a TV3 no va ser un debat. Sense cap ironia, per mi aquell programa es va convertir en una mena de conclave on cada participant animava els altres a convèncer-se que el 27-S el sí a la independència seria majoritari. La moderadora gairebé no sobresortia entre l'eufòria dels membres del conclave. I la representant de la CUP amb prou feines podia col·locar el seu programa social per sobre d'aquella eufòria, apel·lant constantment (no fos que la titllessin a ella i el seu partit d'antisistema) a la seva vocació prioritàriament independentista.

La pregunta del milió es va formular al final del programa. Es va fer esperar però va arribar de llavis de la moderadora. I si hi hagués una derrota del sí? A l'uníson tots els representants de l'independentisme, polític i social, van respondre que aquesta possibilitat no es preveia. El paradís arribarà sí o sí. I puc assegurar que torno a no incórrer en cap ironia. Els avantatges que van desgranar els participants per als catalans si guanyava el sí eren d'una magnitud tan celestial que bé pot parlar-se de l'adveniment d'un paradís.

Això sí. Amb una majoria parlamentària. Qüestió curiosa en unes eleccions que es publiciten i es publicitaran fins a la sacietat com a plebiscitàries.