El Suprem confirma les condemnes pel setge al Parlament
Vuit dels 11 implicats estan condemnats a tres anys de presó
El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dilluns la condemna contra vuit dels 11 implicats en el setge al Parlament de Catalunya el juny del 2011. L'alt tribunal, que el 17 de març passat els va condemnar a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l'Estat, ha rebutjat l'incident de nul·litat plantejat pels implicats i torna a rebutjar que les penes criminalitzin la protesta ciutadana.
L'Audiència Nacional va absoldre en primera instància els acusats del setge al Parlament d...
El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dilluns la condemna contra vuit dels 11 implicats en el setge al Parlament de Catalunya el juny del 2011. L'alt tribunal, que el 17 de març passat els va condemnar a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l'Estat, ha rebutjat l'incident de nul·litat plantejat pels implicats i torna a rebutjar que les penes criminalitzin la protesta ciutadana.
L'Audiència Nacional va absoldre en primera instància els acusats del setge al Parlament del 15 de juny del 2011, però posteriorment el Tribunal Suprem va estimar parcialment els recursos presentats per la Fiscalia, la Generalitat i el Parlament i va imposar tres anys de presó a vuit dels acusats. Els seus advocats van interposar un incident de nul·litat contra aquesta sentència davant el Tribunal Suprem, un requisit imprescindible per presentar-ne un altre davant el Tribunal Constitucional.
La resolució, de la qual ha estat ponent el president de la sala penal, Manuel Marchena, insisteix que l'exercici de la llibertat d'expressió i del dret de reunió “no poden operar com a elements neutralitzants d'altres drets i principis indispensables per a la vigència del sistema constitucional”. La interlocutòria confirma els arguments de la sentència anterior i insisteix que “paralitzar el treball ordinari de l'òrgan legislatiu suposa afectar, no només el dret fonamental de participació política dels representants polítics i, en general, dels ciutadans catalans, sinó atacar els valors superiors de l'ordre democràtic”.