Alemanya va ajudar els EUA a espiar els socis europeus

L'escàndol de la col·laboració entre el BND i l'NSA posa sota pressió el Govern de Merkel

La cancellera alemanya, Angela Merkel, en un acte a Berlín el 29 d'abril.JOHN MACDOUGALL (AFP)

L'escàndol de la col·laboració entre els serveis secrets alemanys i els nord-americans va agafant força fins a convertir-se en una seriosa amenaça per al Govern d’Angela Merkel. La revelació que els nord-americans es van valer de les instal·lacions del BND –els serveis secrets alemanys per a l'exterior– per espiar llocs tan emblemàtics com el Palau de l’Elisi (seu de la presidència de la República francesa), el ministeri d'Afers Exteriors francès i la Comissió Europea apunta al cor de les relacions d’Alemanya amb els seus socis europeus....

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte

L'escàndol de la col·laboració entre els serveis secrets alemanys i els nord-americans va agafant força fins a convertir-se en una seriosa amenaça per al Govern d’Angela Merkel. La revelació que els nord-americans es van valer de les instal·lacions del BND –els serveis secrets alemanys per a l'exterior– per espiar llocs tan emblemàtics com el Palau de l’Elisi (seu de la presidència de la República francesa), el ministeri d'Afers Exteriors francès i la Comissió Europea apunta al cor de les relacions d’Alemanya amb els seus socis europeus.

La informació publicada dijous pel diari Süddeutsche Zeitung i les cadenes de televisió NDR i WDR ha sacsejat els fonaments de la política berlinesa. Ja no es tracta només que els espies alemanys donessin informació als col·legues americans sobre empreses, o la sospita cada vegada més fundada que el ministre de l’Interior, el democristià Thomas de Maizière, va mentir el Parlament.

Más información

“Espiar els amics és inacceptable”, va dir categòricament Merkel al president Barack Obama l'octubre del 2013, en el punt àlgid de l'escàndol per les escoltes nord-americanes, que no havien respectat ni el mateix mòbil de la cancellera. Però aquestes paraules poden girar-se ara en contra de la líder alemanya. Perquè, segons el Süddeutsche Zeitung, l'espionatge a empreses s'hauria fet tan sols amb caràcter excepcional. “L'objectiu primordial era l'espionatge polític als nostres veïns europeus i a les institucions de la UE”, assenyala el diari, que cita fonts de la cancelleria i del BND.

La tanda de revelacions que va començar la setmana passada deixa Merkel i el seu partit democristià en una situació molt delicada. Les crítiques de l'oposició van des dels esquerrans de Die Linke, que acusen l’Executiu de “traïció a la pàtria” fins als liberals, que exigeixen a Merkel que es disculpi davant els líders europeus. També en el si del Govern de gran coalició es comença a sentir el malestar. El seu número dos i líder dels socialdemòcrates, Sigmar Gabriel, va demanar explicacions per uns fets que va titllar d’“escandalosos”.

Però Merkel i els seus portaveus romanen ara com ara callats. Des que la setmana passada van admetre que el BND patia “dèficit tècnics i organitzatius” que calia “esmenar”, es neguen a explicar quines conseqüències polítiques tindrà aquest escàndol. L'oposició reclama la dimissió del president dels Serveis Secrets, Gerhard Schindel. Però fins i tot encara que Merkel oferís el seu cap, és poc probable que es conformessin només amb això.

Sobre la firma

Arxivat A