Pelegrinatge en massa de Jordis i Georgines a la Sagrada Família

A molts Jordis ens agrada dir-nos així, però el dia a dia ens demostra que el nostre nom és un dels estàndards. Això vol dir que igual que a persones batejades com Joan, Josep o Maria, moltes vegades acaben dirigint-se a nosaltres pel nostre cognom. És veritat, però, que els Marcs són les principals noves víctimes d’aquest fenomen. Des del 1997, el seu és el nom més posat a Catalunya. En tot cas, malgrat aquest relatiu defecte que portem de sèrie els Jordis, aquesta diada hem tingut la sort d’estar discriminats de manera positiva: hem pogut entrar de franc a la Sagrada Família. Al voltant d’un...

A molts Jordis ens agrada dir-nos així, però el dia a dia ens demostra que el nostre nom és un dels estàndards. Això vol dir que igual que a persones batejades com Joan, Josep o Maria, moltes vegades acaben dirigint-se a nosaltres pel nostre cognom. És veritat, però, que els Marcs són les principals noves víctimes d’aquest fenomen. Des del 1997, el seu és el nom més posat a Catalunya. En tot cas, malgrat aquest relatiu defecte que portem de sèrie els Jordis, aquesta diada hem tingut la sort d’estar discriminats de manera positiva: hem pogut entrar de franc a la Sagrada Família. Al voltant d’un quart de nou unes 200 persones ens hem aplegat davant de la basílica per visitar-la mentre s’anava fent fosc, tancada per a nosaltres i sense cap turista.

Per poder estar a la llista de convidats, calia enviar un correu electrònic a l’organització i rebre una confirmació. Inicialment hi havia 120 persones apuntades. La meitat de les quals amb el nom de Jordi, Jordina, Georgina, Jorge o qualsevol altra variant possible, en tots els idiomes mundials. La resta, els seus acompanyants. Tothom podia portar-ne un. Despistats o atrets només pels titulars de la premsa, al final ha acudit a la cita més gent de la que estava prevista, sense haver fet tots els tràmits necessaris. Alguns s’han enfadat bastant quan han vist que no podrien entrar. Finalment, però, la Sagrada Família ha decidit fer content a tothom perquè hi havia un "ambient festiu" i s’ha ampliat el nombre de grups que han pogut fer la visita.

Alguns periodistes estàvem molt interessats a buscar Jordis o Georgines de nacionalitat no espanyola, els més exòtics. Al departament de premsa del temple havien detectat que només hi havia una persona que complia el requisit: la Giorgia, una italiana. Inicialment semblava que estava destinada a convertir-se en l'estrella de l'esdeveniment.

Abans de començar la visita he conversat amb un Jordi de 63 anys nascut a Barcelona i molt emocionat perquè visitava el temple de Gaudí per primera vegada. Ni ell ni una de les Georgines, de 23 anys, sabien que a dins de la Sagrada Família hi ha una estàtua dedicada a Sant Jordi, on al final de la visita ens hem fet una foto de família. Al grup hi havia un Jordi molt petit, de 2 anys, que anava acompanyat del seu pare, el seu germà i la seva mare. La mainada estava molt emocionada per veure, deien, “les punxes”.

A la façana del Naixement, la més antiga i construïda a partir del 1893, molts s’han meravellat perquè un dels pastors que adoren el nen Jesús porta barretina. “Quan s’acabarà la Sagrada Família?”, ha preguntat a la guia que ens ha tocat, la Cristina, un dels assistents. Un cop ja a dins de la nau central, una de les qüestions que ha capficat una de les Georgines ha estat la manera com es canvien les bombetes del temple quan es fonen. "No ho sé, ho deuen fer amb grua", ha contestat la Cristina, segurament rient per sota del nas (la tenia d'esquena en aquell moment). D’altres han quedat bocabadats quan han descobert que per construir l’entrada principal de la basílica caldrà tirar a terra alguns edificis del carrer Mallorca.

Molts s’han meravellat descobrint que un dels pastors de la façana

“Ara suposo que tenen moltes sensacions”, ens ha comentat la Cristina abans d'avançar cap a l’escultura de Sant Jordi de Josep Maria Subirachs, que des del 2007 decora la part interior de la que serà la porta principal del temple un cop acabat l’any 2026, segons la previsió. Adornada amb roses, l’obra que representa el militar romà que es va convertir al cristianisme i que avui dia és patró de Catalunya guaitava com la munió de persones acollides a la seva onomàstica –també carregades de roses perquè ens n’han regalat– avançàvem cap a ella. No han faltat les fotos amb el mòbil i alguns selfies. Això sí, marcant distàncies perquè l’estàtua està penjada a 8,5 metres d’alçada.

M’havien assegurat que una noia d’un altre grup que anava amb un jersei de color violeta era la Giorgia, la Georgina italiana, i em moria de ganes d’acostar-me a ella perquè m’expliqués com vivia la seva conjectural idiosincràsia. L’he abordat i m’he emportat un disgust. “No, sí jo em dic Jordina”, ha dit.

La visita ha continuat a la façana de la passió. La guia ha sorprès alguns dels visitants quan ha explicat que a la cripta del temple cada dia s’hi fa una missa diària. Una noia que havia viscut al barri ha assenyalat un dels edificis i ha preguntat si allà encara hi feien catequesi. Un dels Jordis, de 59 anys, m’ha dit que estava “meravellat” amb la visita i amb el temple. “Poques persones poden preveure una obra tan gran d’aquesta complexitat, només els grans genis com Gaudí”, ha conclòs. La seva dona, que ha donat pes a les declaracions del senyor dient-me que ell era enginyer, estava visiblement emocionada i impregnada de la majestuositat de la construcció.

Des de l’altra banda de la visita la Cristina –guia a la Sagrada Família des del 2010– ha compartit aquesta alegria. “És una dosi d’energia molt gran i ha estat molt especial acabar una jornada com la d’avui d’aquesta manera”, m’ha assegurat mentre anava donant instruccions amb gran complicitat: “Si volen es poden quedar per aquí fent més fotos, fins que els facin fora”. Tothom estava content i l'ambient general, al voltant de dos quarts de deu de la nit i a punt d'anar a sopar, era d'haver-se divertit i d'haver après coses. La Giorgia finalment no l'he trobada, però espero que s'ho hagi passat molt bé.