Retrocés de dècades

Esquerra Unida amenaça intermitentment amb trencar el consens sobre elements bàsics de la Constitució, inclosa la monarquia. Té tot el dret d'insistir en aquesta línia, com ho fan diversos dels seus dirigents i exdirigents. Però negar la salutació al Rei en la seva visita a Brussel·les, a més d'una evident falta d'educació, no els permetrà avançar gens ni mica en la direcció reivindicada. En canvi, diu molt de l'infantilisme com a malaltia d'Esquerra Unida. La que fins ara era la tercera força política espanyola s'està guanyant a pols la candidatura per convertir-se en una opció marginal.
...

Esquerra Unida amenaça intermitentment amb trencar el consens sobre elements bàsics de la Constitució, inclosa la monarquia. Té tot el dret d'insistir en aquesta línia, com ho fan diversos dels seus dirigents i exdirigents. Però negar la salutació al Rei en la seva visita a Brussel·les, a més d'una evident falta d'educació, no els permetrà avançar gens ni mica en la direcció reivindicada. En canvi, diu molt de l'infantilisme com a malaltia d'Esquerra Unida. La que fins ara era la tercera força política espanyola s'està guanyant a pols la candidatura per convertir-se en una opció marginal.

Per si hi ha cap dubte sobre això, convé analitzar l'actitud de Pablo Iglesias, líder del partit que més s'ha distingit per les seves crítiques rotundes al règim del 78 i clar aspirant a fer-se amb els votants d'Esquerra Unida. Iglesias va passar la mà per la cara a la formació encapçalada per Cayo Lara i Alberto Garzón. És cert que el dirigent de Podem va exhibir un parell de peculiaritats (l'abillament informal, el regal de Juego de Tronos a Felip VI), però va participar tranquil·lament en l'acte. En fer-ho es va convertir en protagonista dels comentaris als mitjans informatius i les xarxes socials, mentre que la comunicació política pretesa per IU va passar del tot inadvertida.

El boicot resulta més significatiu pel fet que el Partit Comunista d'Espanya (PCE) va reconèixer la monarquia en els moments més crítics de la transició d'Espanya a la democràcia, quan aquella força –avui integrada en Esquerra Unida– estava liderada per Santiago Carrillo. El 1978, aquesta mateixa formació va participar del consens constitucional, que va suposar sacrificis, cessions i respecte mutu, això que avui es troba tant a faltar.

Criticar el règim del 78 no té res a veure amb negar-se a assistir a un acte protocol·lari amb el cap de l'Estat. Tampoc no van ser-hi els eurodiputats de diverses formacions nacionalistes, però les seves actituds responen a una lògica diferent a la de qui pretén tenir un paper al conjunt d'Espanya.

Aquests fets no entelen la jornada viscuda pel Rei en les institucions europees, a les quals visitava per primera vegada com a cap d'Estat, ni la invitació expressa que li ha fet l'Eurocambra per adreçar-se als parlamentaris en una sessió solemne. Fets més importants per a l'europeisme d'Espanya que el boicot d'alguns diputats.