4 fotos

La vida política, segons Ibáñez

Presidents del Govern espanyol, personalitats i el més heterogeni de la societat espanyola i internacional s ha creuat en el camí de Mortadel·lo i Filemó

07 abr 2015 - 20:48CEST

Després de la fi del franquisme, Ibáñez va començar a endinsar-se en l'actualitat, començant pels Jocs Olímpics i els Mundials, als quals eren cridats cada quatre anys els agents de la TIA. Era una manera de sortir-se lleument de la mateixa història i gag. En l'àlbum 'Mundial '78' va aparèixer per primera vegada el llavors president Adolfo Suárez entre les graderies, al costat del difunt dictador alemany Adolf Hitler. Anys més tard, Mortadel·lo i Filemó van ser cridats a protegir l'expresident a 'Barcelona '92''.

El 1991 i 1992, Mortadel·lo i Filemó van celebrar el cinquè centenari del descobriment d'Amèrica. Per a l'ocasió, no obstant això, van ser el ministre Alfonso Guerra i el president Felipe González (de qui Ibáñez diu que és un dels seus fans) els que es van convertir en Cristòfor Colom.

Cap líder internacional va voler perdre's el Cinquè Centenari, ni el papa Joan Pau II, ni Manuel Fraga, ni el president català Jordi Pujol. Tots reivindicaven la nacionalitat de Cristòfor Colom.

Però el seu últim protagonista és aquest tresorer sense nom que, com l'extresorer del PP Luis Bárcenas, té els cabells canosos i cap enrere i un impertèrrit dit cor ben aixecat.