Més de 30 anys de confrontació entre els Estats Units i l’Iran

Cronologia de les fites que han marcat la relació entre Washington i Teheran

Negociació a Lausana (Suïssa), aquest dimarts, sobre l'acord nuclear.REUTERS

Les grans potències han arribat a un acord preliminar amb Teheran sobre el programa nuclear iranià. Després de 15 mesos de negociacions, el termini que es van fixar les dues parts va finalitzar la mitjanit de dimarts i les converses s'han prorrogat fins aquest dijous. Els Estats Units i l'Iran fa més de tres dècades que estan enfrontats. Aquestes són les fites principals en 35 anys de relació entre Washington i Teheran.

16 de gener del 1979. El xa Muhammad Reza Pahlevi, en el seu m...

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte

Les grans potències han arribat a un acord preliminar amb Teheran sobre el programa nuclear iranià. Després de 15 mesos de negociacions, el termini que es van fixar les dues parts va finalitzar la mitjanit de dimarts i les converses s'han prorrogat fins aquest dijous. Els Estats Units i l'Iran fa més de tres dècades que estan enfrontats. Aquestes són les fites principals en 35 anys de relació entre Washington i Teheran.

Más información

16 de gener del 1979. El xa Muhammad Reza Pahlevi, en el seu moment amb el suport dels Estats Units, es veu forçat a sortir de l'Iran.

4 de novembre del 1979. Estudiants seguidors de Khomeini, que va tornar de l'exili al febrer, assalten l'ambaixada nord-americana i capturen desenes d'ostatges.

7 d'abril del 1980. El president dels Estats Units, Jimmy Carter, trenca relacions diplomàtiques amb l'Iran.

Setembre del 1980. l'Iraq envaeix l'Iran. Washington dóna suport a l'Iraq en una guerra que dura fins al 1988.

1987. Comencen les primeres sancions i embargaments dels Estats Units contra l'Iran, sota la presidència de Reagan. Amb els anys, més països s'han sumat a aquesta estratègia.

2002. George W. Bush acusa l'Iran, l'Iraq i Corea del Nord de formar l'"eix del mal".

2005. L'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) afirma que l'Iran incompleix el Tractat de no-proliferació nuclear.

2006. L'ONU imposa sancions a l'Iran perquè freni el seu programa d'enriquiment d'urani.

2010. El president iranià, Mahmud Ahmadinejad, ordena iniciar l'enriquiment d'urani al 20%.

2012. La UE aprova l'embargament de les importacions de productes petroliers procedents de l'Iran que, com a represàlia, suspèn les seves exportacions de cru al Regne Unit i França.

2013. El 27 de setembre, Barack Obama i el nou president iranià, Hassan Rouhani, escenifiquen el desglaç amb una conversa telefònica. Dos mesos després, s'arriba al pacte per frenar el pla nuclear.

Gener del 2014. Les potències mundials (els Estats Units, Rússia, la Xina, el Regne Unit, França i Alemanya) i l'Iran comencen a implementar un pacte sobre el programa nuclear a l'Iran després d'intensos debats a Ginebra.

Abril del 2014. L'Agència Internacional d'Energia Atòmica diu que l'Iran ha neutralitzat la meitat de les seves reserves d'urani altament enriquit, segons un acord aconseguit a començament d'any.

Juliol del 2014. Comença a Viena la sisena i última ronda de negociacions nuclears entre l'Iran i els Estats Units, Rússia, França, la Xina, el Regne Unit i Alemanya.

Novembre del 2014. Rússia es compromet a construir fins a vuit reactors nuclears a l'Iran, un moviment que podria alleujar les demandes iranianes de tenir el seu propi enriquiment d'urani.

Aquest mateix mes, les parts van acordar posposar les negociacions fins al 30 de juny del 2015.

Arxivat A