Rajoy a l’última executiva del PP: “Que parli algú!”

La reunió de l'executiva nacional del PP que va analitzar dilluns de la setmana passada la dura derrota de les eleccions andaluses amb prou feines va durar una hora, no es va considerar oportú un informe exprés de la secretària general, es van absentar, per a gran malestar general, els principals barons del partit, els ministres presents van guardar silenci total, i Mariano Rajoy, després del seu primer discurs, va demanar més intervencions i davant el depriment silenci de la sala gairebé va clamar: “Que parli alg...

La reunió de l'executiva nacional del PP que va analitzar dilluns de la setmana passada la dura derrota de les eleccions andaluses amb prou feines va durar una hora, no es va considerar oportú un informe exprés de la secretària general, es van absentar, per a gran malestar general, els principals barons del partit, els ministres presents van guardar silenci total, i Mariano Rajoy, després del seu primer discurs, va demanar més intervencions i davant el depriment silenci de la sala gairebé va clamar: “Que parli algú”.

Ni es va preparar bé amb antelació, ni va tenir, per tant, un desenvolupament optimista, oportú ni enriquidor. Els ministres i dirigents nacionals del PP van sortir de la cita amb l'ànim encara més baix i amb la sensació que el partit ni ha pres bona nota de la patacada ni ha engegat l'actitud precisa per afrontar amb alguna garantia els reptes electorals propers, segons mitja dotzena dels polítics que van anar-hi.

Rajoy no va dir literalment que els mals resultats obtinguts a Andalusia pel candidat Juan Manuel Moreno, la campanya del qual va enaltir, no puguin ser extrapolables a altres eleccions. El que sí va destacar va ser que el nivell al qual va descendir el PP en les eleccions europees ja havia estat superat, que es notava en alguns aspectes la recuperació i que el partit havia aguantat el tipus a les ciutats mitjanes i grans, amb l'electorat més format.

La direcció del PP va decidir que no tocava, com acostuma a fer-se en la majoria de les executives, un informe del secretari general, en aquest cas María Dolores de Cospedal. Es va entendre que, com que  el director de campanya, el subsecretari d'organització Carlos Floriano, el teòric número tres del partit, hauria de ser ell qui aportés les conclusions i que no pogués interpretar-se que se l'apartava davant unes dades adverses. Es va canviar la convocatòria i es va escriure: "Informe de la secretaria general".

Després de l'executiva la direcció del partit va intentar justificar l'absència de 13 presidents autonòmics per la rellevància d'altres actes en les seves agendes. En privat, no es comprenen aquestes absències massives i menys encara les del gran baró gallec, Alberto Núñez Feijóo, a qui molts en el PP veuen com una de les cartes per qui cal apostar en el futur, que, no obstant això, fa més d'un any que no va a aquestes trobades. Ni es va requerir l'assistència dels barons (cosa de la qual es va queixar obertament Esperanza Aguirre) ni es va preparar adequadament un torn d'intervencions de primer nivell.

El debat i l'anàlisi es van improvisar i van resultar, per diversos assistents, encara més intranquil·litzadors i depressius que les mateixes dades andaluses.

El debat i l’anàlisi es van improvisar, fet que va provocar el malestar dels assistents

Després que el mateix Rajoy demanés que algú parlés, va començar el torn la presidenta de les noves generacions, Beatriz Jurado, per sol·licitar una paper més important per als joves; va seguir-la l'europarlamentari veterà Luis de Grandes per dir que, tot i que la marca PP no està bé, la culpa no és dels seus màxims responsables, i va continuar la històrica Celia Villalobos amb el seu atac al líder de Ciutadans, Albert Rivera, del qual va dir que fa pùdor de Nenuco, per concloure que té el suport de les empreses de l'Ibex.

El conclave el va tancar l'alcaldessa de Jerez, María José García Pelayo, que després d'acceptar el mal moment del PP va reclamar a l'organització més ímpetu per encarar ara les eleccions municipals i autonòmiques del maig, on el partit es juga amb poques esperances no perdre gaire poder local.