El Suprem anul·la la condemna a Millet i Montull per l’hotel del Palau

El Tribunal Suprem ha anul·lat la condemna a un any de presó que l'Audiència de Barcelona va imposar a Fèlix Millet i Jordi Montull per les irregularitats en la construcció d'un hotel de luxe al costat del Palau de la Música. L'alt tribunal ha ordenat als magistrats que dictin una nova resolució que tingui en compte documents que no es van valorar durant el judici.

Fa gairebé un any l'Audiència de Barcelona va condemnar Millet i Montull, s...

El Tribunal Suprem ha anul·lat la condemna a un any de presó que l'Audiència de Barcelona va imposar a Fèlix Millet i Jordi Montull per les irregularitats en la construcció d'un hotel de luxe al costat del Palau de la Música. L'alt tribunal ha ordenat als magistrats que dictin una nova resolució que tingui en compte documents que no es van valorar durant el judici.

Fa gairebé un any l'Audiència de Barcelona va condemnar Millet i Montull, saquejadors confessos de la institució musical, per tràfic d'influències a l'hora d'impulsar la construcció d'un hotel al costat del coliseu modernista. El projecte, finalment, no va veure la llum. La sentència va absoldre la resta d'acusats, inclosa la cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'exregidor de l'àrea Ramon García Bragado (PSC) al capdavant.

La sala estima el recurs de cassació interposat pel fiscal, Antoni Pelegrín, que havia demanat que s'anul·lés la sentència i en dictés una altra valorant una sèrie de documents. El Suprem considera que l'Audiència de Barcelona ha “vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva” en negar, sense motivar-ho, una part de la prova aportada a la vista oral. Segons els magistrats, l'Audiència va cometre “un error manifest” en considerar irrellevant el fet que s'emmascarés la titularitat de les finques on havia de construir-se l'hotel.

Existeix una “ingent prova documental”, recull la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Palomo, que permet a la Fiscalia construir un relat històric “contrari al resultat valoratiu” plasmat en la primera sentència. En donar més credibilitat als testimonis que no pas a les proves documentals, l'Audiència “hauria d'haver motivat i justificat la seva conclusió valorativa”. La resolució inicial també comet una altra “omissió greu” en no pronunciar-se sobre l'acusació del fiscal que fa referència a l'existència d'un “acord previ entre els acusats” per signar una sèrie de convenis sense publicitat.