Exteriors recorrerà contra les ambaixades catalanes a Roma i Viena
Rajoy presentarà un contenciós davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
El Govern espanyol recorrerà contra la creació de les ambaixades catalanes de Viena (Àustria) i Roma (Itàlia), per considerar que s'ha incomplit la Llei de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat, que obliga les comunitats autònomes a informar de la creació de les seves oficines a l'estranger “amb caràcter previ a la seva obertura”, amb l'objectiu que el ministeri d'Afers Exteriors informi si s'adeqüen al principi d'unitat d'acció a l'exterior i el d'Hisenda i Administracions Públiques analitzi...
El Govern espanyol recorrerà contra la creació de les ambaixades catalanes de Viena (Àustria) i Roma (Itàlia), per considerar que s'ha incomplit la Llei de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat, que obliga les comunitats autònomes a informar de la creació de les seves oficines a l'estranger “amb caràcter previ a la seva obertura”, amb l'objectiu que el ministeri d'Afers Exteriors informi si s'adeqüen al principi d'unitat d'acció a l'exterior i el d'Hisenda i Administracions Públiques analitzi si compleixen els principis d'eficiència en la gestió de recursos públics i repartiment competencial.
L'Executiu d'Artur Mas va comunicar al Govern central l'obertura de les seves delegacions a Àustria i Itàlia, però solament després que, el 24 de desembre passat, es publiquessin al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya els decrets de creació. La llei d'Acció Exterior va entrar en vigor el 27 de març passat, per la qual cosa saltar-se aquest tràmit —els informes d'Exteriors i Hisenda són preceptius encara que no vinculants— suposa un incompliment d'aquesta. Els recursos es presentaran davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Com que es tracta d'un procediment contenciós-administratiu, la sentència podria demorar-se anys i no està previst que se suspengui la creació de les oficines, tret que la Advocacia de l'Estat ho demani i el tribunal ho decreti com a mesura cautelar.
El Govern espanyol també té intenció de recórrer contra el canvi de nom del càrrec de delegat de la Generalitat davant la UE, que ha passat a anomenar-se Representant Permanent. El secretari d'Estat per la UE, Íñigo Méndez de Vigo, ha dirigit una carta al conseller de Presidència català, Francesc Homs, —difosa per Abc — en la qual li adverteix que aquesta denominació està reservada pel Dret Internacional “per designar els caps de les missions que els Estats (no les seves subdivisions polítques, ja siguin regions, estats federats o comunitats autònomes) acrediten davant una organització internacional”.
El Govern espanyol també estudia si recórrer davant el Constitucional la llei catalana d'Acció Exterior i de relacions amb la UE, convençut que el seu objectiu és servir de paraigua a la creació d' "estructures d'Estat" al servei del procés sobiranista.