Editorial

Modificació mínima

El PP mira d'acontentar part dels seus electors evitant l'avortament de les menors sense permís

Després de renunciar a una modificació radical de la legislació vigent de l'avortament, que permet interrompre l'embaràs per decisió lliure i autònoma de la dona dins d'un termini de temps determinat, el Govern es proposa introduir ara una modificació en la llei que obliga les menors de 16 i 17 anys a tenir el consentiment patern per poder avortar. Es tracta d'una modificació mínima que no altera el marc general de la llei de terminis aprovada el 2010 i sembla destinada, sobretot, a acontentar els sectors del PP que li exigien que complís el programa electoral.

Sembla dubtós que satisfa...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Després de renunciar a una modificació radical de la legislació vigent de l'avortament, que permet interrompre l'embaràs per decisió lliure i autònoma de la dona dins d'un termini de temps determinat, el Govern es proposa introduir ara una modificació en la llei que obliga les menors de 16 i 17 anys a tenir el consentiment patern per poder avortar. Es tracta d'una modificació mínima que no altera el marc general de la llei de terminis aprovada el 2010 i sembla destinada, sobretot, a acontentar els sectors del PP que li exigien que complís el programa electoral.

Editorials anteriors

Sembla dubtós que satisfaci els qui eren partidaris d'eliminar el sistema de terminis per tornar a un model de supòsits més restrictiu, fins i tot, que l'aprovat el 1985. Però sí que pot satisfer sectors més moderats, que trobaven excessiu que es permetés que les menors avortessin sense comunicar-ho als pares. Aquesta part de la llei del 2010 ja va ser molt polèmica en el seu moment, ja que fins i tot va suscitar dubtes entre els més ferms partidaris de la llei de terminis. Molts pares consideraven que quedar exclosos d'una decisió tan important els privava de la funció de tutela i protecció que els atorga el Codi Civil.

La regulació era coherent, no obstant això, amb el que estableix la Llei d'Autonomia del Pacient, que donava als menors la capacitat de decidir sobre qüestions de salut, amb algunes excepcions. La modificació que ara vol introduir el PP donarà als pares l'oportunitat de conèixer una circumstància particularment greu que afecta la seva filla i no plantejarà problemes sempre que hi hagi acord, excepte, potser, la incomoditat per a la menor d'haver de comunicar un embaràs no desitjat.

Però si la menor vol avortar i els pares no hi estan d'acord per raons morals, suposarà la imposició dels seus valors en detriment dels de la menor. En aquest punt caldria considerar, a més, les conseqüències que pugui tenir, tant per a la mare com per al fill, l'obligació de continuar amb una gestació no desitjada.

La introducció d'aquesta modificació, en qualsevol cas, ha permès al Govern espanyol sortir de l'atzucac en el qual s'havia ficat per acontentar una part del seu electorat. El retorn a una llei de supòsits i més restringida encara que la del 1985 era el pitjor dels camins. 

Arxivat A