Espanya dóna “la benvinguda” a la normalització de relacions

A última hora de la tarda, després que Obama i Castro haguessin parlat, el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo, va comparèixer per llegir una breu declaració. El Govern espanyol, va dir, considera la normalització de relacions entre Cuba i els EUA una “notícia esperançadora” i “un fet d'enorme rellevància”, per la qual cosa li dó...

A última hora de la tarda, després que Obama i Castro haguessin parlat, el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo, va comparèixer per llegir una breu declaració. El Govern espanyol, va dir, considera la normalització de relacions entre Cuba i els EUA una “notícia esperançadora” i “un fet d'enorme rellevància”, per la qual cosa li dóna “la benvinguda”. Però també va afegir amb cautela que caldrà treballar perquè aquesta nova etapa “arribi a bon port”. I no va deixar d'advertir que el futur de Cuba “només podrà construir-se sobre els principis de la democràcia i els drets humans”.

Margallo va evitar posar-se medalles en l'assoliment de l'acord, però va subratllar que Espanya ha actuat “en el si de la UE per superar l'esquema anterior de relacions amb Cuba”; és a dir, per substituir la posició comuna impulsada per Aznar el 1996 per un acord d'associació.

Per Margallo, el desglaç entre Washington i l'Havana legitima a posteriori el seu viatge a Cuba de fa tres setmanes, el primer d'un ministre de Rajoy, que va haver de superar serioses resistències en el si de el PP. “Quedar-se quiet, fins i tot quan Obama es mou, hauria deixat Espanya fora de joc”, al·leguen fonts diplomàtiques.

Aquest dimecres va assegurar que en el seu viatge “va tenir en compte totes les variables, tant internes com externes, que es perfilaven des de feia mesos”. Segurament Margallo va anar a Cuba massa tard, amb el pacte amb els EUA gairebé cuinat. Per això, quan va traslladar als seus interlocutors la necessitat que fessin “algun gest” (l'alliberament de Gross) perquè Obama i Castro poguessin coincidir a la cimera del Panamà, li van contestar: “Ja n'estem parlant, d'això”. Castro no necessitava missatgers i no el va rebre.