Crida a la confluència d’esquerres

La Catalunya que vull no és només la que penja estelades, ha vingut a dir aquest dilluns Joan Herrera, el president d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Hi ha una Catalunya que pateix i espera amb urgència solucions a unes penúries econòmiques, laborals i socials que no depenen de res més que de la voluntat i l’orientació dels governs de torn. Per a aquesta gent, Herrera proposa que l’esquerra uneixi forces “ara que s’està veient que pot tornar a ser majoritària”.

Aquest dilluns ha estat l’hora d’Herrera en l’informal cicle dedicat a l’exposició de propostes ...

La Catalunya que vull no és només la que penja estelades, ha vingut a dir aquest dilluns Joan Herrera, el president d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Hi ha una Catalunya que pateix i espera amb urgència solucions a unes penúries econòmiques, laborals i socials que no depenen de res més que de la voluntat i l’orientació dels governs de torn. Per a aquesta gent, Herrera proposa que l’esquerra uneixi forces “ara que s’està veient que pot tornar a ser majoritària”.

Aquest dilluns ha estat l’hora d’Herrera en l’informal cicle dedicat a l’exposició de propostes de fulls de ruta per al futur immediat obert per Mas fa tres setmanes. S’anticipin les eleccions al Parlament o no, els independentistes hi vagin en una sola llista o en dues, Herrera ha explicat que la seva aposta i la seva preocupació és facilitar, aconseguir que hi hagi la màxima confluència possible de forces en el creixent i ampli espai de l’esquerra social i política que es rebel·la contra l’ordre neoliberal avui representat a Catalunya per Artur Mas i a Espanya per Mariano Rajoy. Perquè hi ha una urgent necessitat social d’aturar les polítiques en curs i perquè, a més a més, hi ha una bona oportunitat per aconseguir-ho, tant al Parlament com als ajuntaments i a tot Espanya.

La d’Herrera ha estat, doncs, una oferta de confrontació amb l’actual majoria parlamentària de centreesquerra, formada per forces que avantposen de fet els seus programes cap a la independència a qualsevol altra consideració, mentre apliquen les polítiques dictades per la troica, aquesta mena de directori controlat a escala mundial pels grans bancs d’inversions. La crida va especialment dirigida, però, a tots aquells que creuen que el canvi polític, la substitució de l’imperant desordre neoliberal per una societat més justa i neta requereix tant l’acció a les institucions com l’empenta des de la societat. Pel que ha dit, Iniciativa ha arribat a la conclusió que ser l’ala esquerra minoritària en una coalició de govern com la formada des del 2003 amb el PSC i ERC, pot acabar sent frustrant si no es disposa d'un suport i un activisme social permanent, sostingut, durador.

És, però, en els àmbits socials més actius on durant els últims anys han crescut altres forces i han arrelat altres propostes electorals. A totes, es diguin Podem, CUP o com es diguin, Herrera els ha ofert la confluència. Abans o després de les eleccions. I, si no, ha mostrat els crèdits de la seva gent. Una gent de pedra picada i de tradició unitària. Ser nou i honest, ha dir, està bé; però tenir una llarga experiència i ser honest, està molt bé.