El cinema europeu es rendeix a ‘Ida’, sobre la col·laboració polonesa amb els nazis

Europa s'ha rendit davant el viatge més fosc de la col·laboració polonesa amb el nazisme que narra el film Ida, de Pawel Pawlikowski, que s'ha convertit en la gran guanyadora de la 27a edició dels Premis de Cinema Europeu, celebrada aquesta nit a Riga (Letònia), en aconseguir els tres guardons més importants (pel·lícula, direcció i guió), a més del de fotografia i el del públic. Amb Ida, rodada en blanc i negre, Pawlikowski, de 57 anys...

Europa s'ha rendit davant el viatge més fosc de la col·laboració polonesa amb el nazisme que narra el film Ida, de Pawel Pawlikowski, que s'ha convertit en la gran guanyadora de la 27a edició dels Premis de Cinema Europeu, celebrada aquesta nit a Riga (Letònia), en aconseguir els tres guardons més importants (pel·lícula, direcció i guió), a més del de fotografia i el del públic. Amb Ida, rodada en blanc i negre, Pawlikowski, de 57 anys, va tornar a la seva Varsòvia natal per narrar la col·laboració polonesa amb el règim nazi durant l'holocaust, en un film que ha obert ferides entre els seus compatriotes.

L'Ida és una novícia que decideix, abans de convertir-se en monja, visitar el seu únic familiar viu, una tieta, jutgessa implacable del règim comunista que la submergirà en un passat secret i ple de persecucions i venjances. "No podem oblidar ni esborrar", ha defensat Pawlikowski, un polonès que va emigrar quan era jove al Regne Unit i que ha pujat aquesta nit tantes vegades a l'escenari de l'Òpera Nacional de Riga que ja s'ho agafava de broma. "És una bona idea això de la democràcia", va assegurar en rebre el premi que vota el públic. "Això sí que és una nit fantàstica, també per a Polònia", va dir en pujar a recollir el guardó a la millor pel·lícula. Ida s'ha imposat a grans títols com Leviathan, del rus Andrei Zviagintsev; Winter sleep, de Nuri Bilge Ceylan (Turquia), Nymphomaniac, del danès Lars von Trier, o Turist, del suec Ruben Östlund.

En aquesta festa del cinema europeu, amb poc espai per a tot el que no portés el nom d'Ida, només es van obrir algun forat els actors. La francesa Marion Cotillard, absent de la gala, va obtenir el premi a la millor actriu per Dos días, una noche, dels germans Dardenne, categoria en la qual competia també l'espanyola Marián Álvarez per La herida. També Timothy Spall, millor actor per la seva impactant interpretació de la vida del pintor britànic J.M.W. Turner al film Mr. Turner, que dirigeix Mike Leigh. "Això no es pot considerar una competició entre actors. Tot depèn del gust i de la sort", va assegurar Spall en recollir el guardó.

La presència espanyola se'n va anar amb les mans buides. Cap dels candidats va aconseguir alçar-se pel premi en el qual competia. A més de Marián Álvarez, tampoc Paco León es va endur el premi a la millor comèdia per Carmina y Amén, guardó que va anar a parar a les mans de la cinta italiana La mafia uccide solo d’estate, de Pierfrancesco Diliberto. El premi Descobriment, que valora els nous talents, i al qual optaven dues cintes espanyoles, 10.000 kilometros, de Carlos Marqués-Marcet, i La herida, de Fernando Franco, va anar a parar al film ucraïnès The Tribe, de Miroslav Slaboshpitskiy. El curt de l'espanyol Jorge López Navarrete, Pequeño bloque de cemento con pelo alborotado conteniendo el mar, tampoc va tenir sort en el palmarès.

El públic que va assistir a la gala va rebre amb honors la dama de la nouvelle vague, la belga Agnès Varda, que va rebre el premi a tota una carrera. Varda, de 86 anys, realitzadora de més de 50 títols (Le bonheur, Sin techo ni ley o Cléo de 5 a 7 ), va haver de ser ajudada per Win Wenders, el president de l'Acadèmia de Cinema Europeu, a pujar a l'escenari però, una vegada allà, la seva veu poderosa es va imposar en aquest edifici de l'Òpera Nacional de Riga. Varda va recordar les dones que treballen en la indústria del cinema i va demanar ajuda per a tots aquells joves que intenten obrir-se camí en aquesta professió. També el director britànic Steve McQueen (Hunger, Shame i 12 anys d'esclavitud) va rebre el premi pel seu mestratge darrere de la càmera. Una altra presència important va ser la de l'actriu i directora noruega Liv Ullmann, asseguda a primera fila al pati de butaques, que, tot i que no va rebre cap guardó especial, va ser una de les grans protagonistes de la vetllada.