La Lliga de Teatre omple sales i bars

“Quin ha estat el moment de l’obra que creieu que us ha impactat més i té clarament a veure amb una decisió del director?”; “Creieu que el personatge de Timó d’Atenes és creïble?”; “Com creieu que el Timó del segle XX s’ha fet ric?”. Són preguntes puntuables per a la primera Lliga de Teatre, una iniciativa de la companyia Sixto Paz per fomentar l’hàbit d’anar al teatre. “Anar al teatre és un ritual de nit”, explica David Costa, responsable de producció i màrqueting de la companyia i ideòleg de la Lliga. “Volem cobrir amb el teatre aquesta necessitat social que tenim: quedar amb els amics i des...

“Quin ha estat el moment de l’obra que creieu que us ha impactat més i té clarament a veure amb una decisió del director?”; “Creieu que el personatge de Timó d’Atenes és creïble?”; “Com creieu que el Timó del segle XX s’ha fet ric?”. Són preguntes puntuables per a la primera Lliga de Teatre, una iniciativa de la companyia Sixto Paz per fomentar l’hàbit d’anar al teatre. “Anar al teatre és un ritual de nit”, explica David Costa, responsable de producció i màrqueting de la companyia i ideòleg de la Lliga. “Volem cobrir amb el teatre aquesta necessitat social que tenim: quedar amb els amics i després fer la xerradeta i que tots i entre tots aprenem a mirar teatre. Ens vam inspirar en els partits de futbol sala que fem de tant en tant amb amics, on després de jugar comentem la jugada amb unes cerveses”. Per això, van presentar aquesta primera Lliga de Teatre al camp de l'Europa. Com en en els partidets de futbol amb els companys, no hi ha premi, el títol és merament honorífic.

El funcionament és àgil i fàcil. S’hi han inscrit 94 persones, distribuïdes en equips (d’entre dos i vuit jugadors) i en dues lligues: la dels dimecres i la dels dijous. Han d’anar a veure quatre obres en unes dates precises durant dos mesos. Cada participant s’haurà de descarregar l’aplicació Lliga de Teatre al mòbil, des d’on interactuarà responent a les preguntes de cada obra, penjant fotos, mirant la classificació...

La primera jornada, els dies 29 i 30 d’octubre, van veure La pols, un dels èxits de la factoria FlyHard, propera, crítica, amb tocs d’humor. Va seguir Timó d’Atenes, una versió actualitzada i compromesa del clàssic de Shakespeare, a la Biblioteca de Catalunya, els dies 12 i 13 de novembre. El 26 i 27 de novembre va ser el torn d’El llarg dinar de Nadal, una proposta del Círcol Maldà sobre el pas del temps, a cavall del drama i la comèdia. La Lliga es tancarà els dies 17 i 18 de desembre amb la Trilogia Mozart, una interpretació molt teatral de la companyia Dei Furbi de Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Així fan totes a la Seca. “Hem buscat obres diferents entre si i sales que ens permetin oferir un preu assequible”, diu Costa. El preu per persona per inscriure’s a la Lliga és de 45 euros (cada obra surt a 11,25 euros). L’èxit ha fet que la sala FlyHard i el Círcol Maldà, per exemple, quedessin pràcticament copades pels espectadors de la Lliga.

L’equip The Hartos va sumar un punt extra “per haver-se quedat filosofant fins a la una al bar de la Biblioteca de Catalunya”

La cosa no s'acaba amb la retòrica baixada de teló (a la majoria de les sales no n'hi ha, de telons...). Més aviat, comença. Amb les vibracions al màxim, els integrants de la Lliga de Teatre es reuneixen al mateix espai o en un bar dels voltants per comentar la jugada. “La postfunció és fonamental, els equips poden participar en la Lliga a través del mòbil, però gairebé tots es queden per fer-ho en directe, xerrant, comentant, aprenent”, diu Costa. A més, hi participa algun membre de la companyia que ha representat l’obra. La Sol, integrant de Les golfes (un equip de cinc noies que “fa referència a les golfes d’una casa, on es guarden coses, vestits...”), es declara “superfan” de la Lliga. “És un luxe poder xerrar amb l’equip de l’obra que has vist”, diu.

La Clara, la meitat de l’equip Entrebutaques (l’altra meitat és la Júlia), n'està encantada: “És una iniciativa que et dóna peu a aprendre”, assegura. “Veus l’obra, com sempre, però entens la importància de molts detalls d’escenografia, de llums, de so, de música...”. Aquest és un dels objectius de la Lliga: “Les postfuncions són moments lúdics i de reflexió. Donem inputs nous als participants i veiem com els va canviant la mirada”, explica David Costa.

La Clara ho certifica: “En les preguntes ens van collant cada vegada més”, reconeix. Ni més ni menys: “Intentem incrementar el nivell i, també, la interacció, amb activitats com anar a veure altres obres, participar més en les postfuncions...”. Els resultats d'aquesta interacció són prou clars: l’equip The Hartos va sumar un punt extra en la Lliga dels dijous “perquè es van quedar filosofant fins a la una al bar de la Biblioteca de Catalunya” després de la representació de Timó d’Atenes; en la dels dimecres, la mateixa puntuació extra han obtingut els Rellenes d’Anxoves, que van “tancar el bar fent birres”.

És la primera edició i s'accepten suggeriments de les parts implicades. Sigui com sigui, la cosa funciona. "Al gener començarem la segona Lliga", avancen des de Sixto Paz. Els jugadors, entre els quals hi ha gent de totes les edats (encara que amb majoria d'entre 20 i 35 anys), estan entusiasmats. "De vegades estem, fins i tot, una mica paranoiques veient l'obra i pensant en el que ens preguntaran després, però és divertit i productiu", reconeix la Sol. El mateix pensa la seva rival dels dijous: "Jo, per exemple, he descobert el Círcol Maldà", diu la Clara, espectadora de teatre assídua que considera que "ens arriba tanta informació de les sales de sempre que no pensem en les altres".

El repte és arribar a acords amb més sales. El que ofereix la Lliga no és un descompte, sinó una fidelització a les arts escèniques: "La nostra iniciativa no interfereix en el preu real de les entrades ni en les promocions que faci cada sala", explica Costa. "El que oferim és un grup de gent que en dos mesos es gasta 45 euros per anar al teatre: fomentem que hi vagin".

És la mateixa filosofia que els va portar a instaurar el mètode de la taquilla inversa en els espectacles que ells produeixen (Pulmons, un dels èxits de la temporada passada, per posar-ne un exemple). En comptes de pagar un preu fix a l'entrada, els espectadors pagaven a la sortida el que consideraven just, en funció de si els havia agradat i tenint en compte el que costa muntar i mantenir en cartell una obra. "Fèiem una tasca pedagògica, en cert sentit", afirma Costa. La taquilla inversa va funcionar i al febrer, el proper projecte de Sixto Paz, a la sala Beckett, funcionarà amb aquest sistema.