Les notes perdudes de l’explorador
Trobat el quadern de George Murray Levick, membre de l'expedició del 1910 al Pol Sud
El gel rarament es desprèn dels exploradors polars que captura —encara hi ha per allà els cossos congelats del capità Scott i el seu grup, també desapareguts, lliscant lentament amb la deriva continental antàrtica—, però de vegades sí que retorna algunes coses, i resulta molt emocionant. És el que ha passat ara amb un quadern de notes que s'acaba de trobar a l'antiga base del cap Evans i que pertanyia a George Murray Levick (1876-1956), precisament un dels membres de l'expedició al pol Sud liderada per Scott. Aquesta expedició, que va arribar el 1910 a bord del Terra Nova, tenia l'obj...
El gel rarament es desprèn dels exploradors polars que captura —encara hi ha per allà els cossos congelats del capità Scott i el seu grup, també desapareguts, lliscant lentament amb la deriva continental antàrtica—, però de vegades sí que retorna algunes coses, i resulta molt emocionant. És el que ha passat ara amb un quadern de notes que s'acaba de trobar a l'antiga base del cap Evans i que pertanyia a George Murray Levick (1876-1956), precisament un dels membres de l'expedició al pol Sud liderada per Scott. Aquesta expedició, que va arribar el 1910 a bord del Terra Nova, tenia l'objectiu de conquistar el pol —empresa en què Scott i els seus quatre acompanyants van fracassar, deixant-hi la vida— i fer diferents investigacions científiques, bona part relacionades amb els pingüins.
El quadern, que ha aparegut al costat de la cabanya de l'expedició, en fondre's la neu, és un senzill bloc que conté les anotacions fetes a llapis de Levick especificant la data, els subjectes i els detalls d'exposició de les fotos que va fer el 1911 al cap Adare. No contenen res gaire èpic —com podrien ser les cartes de comiat i els diaris de Scott—, ni tan pràctic com les ampolles de brandy de Shackleton, però les seves pàgines esgrogueïdes són una emocionant finestra oberta a l'aventura polar. I les notes ja han servit per documentar i contextualitzar fotos. Per llegir el quadern, que es trobava en un estat tan deplorable com es pot imaginar després de 100 anys a la intempèrie, ha calgut sotmetre'l a una minuciosa restauració, a càrrec de l'Antarctic Heritage Trust.
Levick va formar part de la quadrilla de sis coneguda com a Grup Nord que va realitzar investigacions a la línia costanera de Terra Victòria i que, encara que no van morir com el grup de Scott, ho van passar molt malament, en la més pura tradició de l'exploració polar britànica. Després d'hivernar en una cabanya al cap Adare i passar la primavera i l'estiu estudiant la gran colònia de pingüins d'Adèlia, van haver de portar el grup a bord del Terra Nova a la badia que duu el seu nom, però llavors no els van poder treure d'allà per mar i van haver de passar un altre hivern en una cova de glaç a l'illa Inexpressable (!) alimentant-se de foques i pingüins, i tornar després per terra arrossegant els seus trineus fins a la base del cap Evans. Unes vacances, vaja. Levick va dir que l'infern devia estar fet a l'estil d'aquella illa, i no es referia pas a la calor.
El zoòleg es va escandalitzar amb la vida sexual dels pingüins
Murray Levick era cirurgià, zoòleg i fotògraf, a més de membre de la Royal Navy. Al cap Adare va tenir la sort —per a algú interessat en els pingüins— de poder observar durant molt de temps una de les grans colònies d'aquestes aus, i tot el seu cicle reproductor. Els coneixements adquirits els va reunir en una obra clàssica, Antarctic Penguins, expurgada de part del seu contingut sexual, considerat massa fort per a l'època.
Efectivament, Levick va reservar per a un opuscle de circulació reduïda el que considerava “depravada sexualitat” dels pingüins d'Adèlia, inclosos l'assetjament, l'homosexualitat i la necrofília. De fet, els pingüins mascle munten les femelles mortes no per vici, sinó perquè creuen que estan vives (això, és cert, no diu gaire sobre la qualitat de la seva vida eròtica).
El 1940, amb 64 anys, Levick va tornar a la Marina per exercir d'instructor de comandos a la II Guerra Mundial. Sens dubte, més per la seva experiència de supervivència que pel seu coneixement dels pingüins.