Jordi Herreruela: “La globalització ha de veure la cultura local com una oportunitat”

Jordi Herreruela (Sabadell, 1973) va estudiar informàtica i telecomunicacions. Va treballar al mercat financer d’assegurances mentre vivia a Mataró, ciutat on va entrar en contacte amb The Club. Des d’aquesta sala va participar en el projecte Cases de la Música, i finalment va assumir la direcció del Cruïlla quan el festival va venir a Barcelona (2008) procedent de Mataró. El Cruïlla se celebra entre dimecres 5 i dissabte 8.

PREGUNTA. Sou el tercer festival de la ciutat.

RESPOSTA. ...

Jordi Herreruela (Sabadell, 1973) va estudiar informàtica i telecomunicacions. Va treballar al mercat financer d’assegurances mentre vivia a Mataró, ciutat on va entrar en contacte amb The Club. Des d’aquesta sala va participar en el projecte Cases de la Música, i finalment va assumir la direcció del Cruïlla quan el festival va venir a Barcelona (2008) procedent de Mataró. El Cruïlla se celebra entre dimecres 5 i dissabte 8.

PREGUNTA. Sou el tercer festival de la ciutat.

RESPOSTA. El que som és un festival còmode, amb aforament limitat (25.000 persones diàries).

P. Que amb aquesta assistència sempre sembla estar a la vora del precipici.

R. El nostre model és delicat, per estar còmodes pressupostàriament hauríem d’anar a uns 40.000 espectadors. Depenem significativament dels patrocinis, un 20%.

P. Però s’ha demostrat que es pot fer un festival gran sense cues.

R. Per sobre de 40.000 persones hi ha part de públic que només veu els concerts a les pantalles. Es poden dimensionar bé els festivals grans, però a mesura que creixes el grau de dificultat per mantenir la comoditat no creix linealment sinó exponencialment.

P. Dieu que sou un festival que representa Barcelona. Quina?

R. La plural, diversa, creativa, la Barcelona aspiracional que de vegades no veiem però que hi és. Els nostres creadors, fins i tot al futbol, triomfen per la seva creativitat. La creativitat és un eix de la personalitat de Barcelona, i aspirem a mostrar-la.

P. I no sou un model, com la resta de grans festivals, de la Barcelona blanca de classe mitjana?

R. També. Si tens problemes urgents i vitals no consumeixes cultura, de vegades ni que sigui gratis. Les nostres entrades tenen un preu per a economies mitjanes i fem esforços per integrar els aturats i les persones en risc d’exclusió, que hi tenen accés gratuït.

“Si d’alguna cosa som líders, reconeguts a l’estranger, és per la capitalitat en la música en viu”

P. Malgrat tot l’any passat, amb Rubén Blades i Juan Luis Guerra, per primer cop es va veure immigració llatina al festival, i de tota mena de poder adquisitiu.

R. Va ser preciós; a més, la gent ballava bé, amb estil, cosa infreqüent entre nosaltres. Va ser una mostra de la veritable Barcelona: Juan Luis Guerra preguntava per nacionalitats i responia gairebé tot Llatinoamèrica. Volem que dijous sigui una jornada de ball. Per això repeteix Blades.

P. I els més joves? Hi ha festivals de música urbana que pugen forts i que atrauen aquest públic.

R. Cal una doble política: un cartell on sempre hem tingut música urbana i una porta d’entrada (dimecres) amb aquests artistes i un preu assequible.

P. Malgrat la vostra personalitat, no és cert que la fórmula del festival genera una mena de consum que tendeix a igualar-los?

R. No en el nostre cas. Som un festival per a no melòmans, el festival de qui no va a festivals. Visualitzo el Cruïlla com un esdeveniment on veure un concert, mirar uns il·lustradors, riure amb un monòleg, sopar, seure, parlar amb amics sense l’angoixa de “m’estic perdent alguna cosa”. No som un festival de nínxol, en som un de variat, com les llistes de reproducció dels joves.

P. El vendria a un fons d’inversió?

R. Ser un promotor independent cada dia és més complicat, la contractació d’artistes internacionals depèn cada vegada més d’una oferta amb més d’un concert. Ara bé, crec que la cultura no escala bé. Hi ha productes que poden vendre igual a tot arreu, i en la cultura això no és tan així. Les estructures globals haurien d’entendre que en la cultura local també hi ha un gran negoci, i l’haurien de cuidar i respectar, no només pel seu valor patrimonial, sinó per no perdre una font d’ingressos. Jo vull defensar una visió local dins la globalització que incorpori una capa local. Si no es fa, gent com jo treballarà amb nivell econòmic però no tindrem accés a caps de cartell. Catalunya no és només l’Empordà i Barcelona.

P. La sostenibilitat no és un mantra que ens facilita carregar-nos el planeta amb la consciència tranquil·la?

R. Fets: som el primer festival a Espanya que s’endolla a la xarxa i evita els generadors amb combustible fòssil. Aquest any els nostres gots no portaran la nostra imatge i, un cop rentats, es podran fer servir 150 cops. Si serigrafies un got l’has de trinxar i no pots fer un altre got amb aquest plàstic. Per fer-ne 200.000 de nous calen 300.000 litres d’aigua, per rentar els nostres, 12.000.

P. Creu que hi ha massa festivals al Fòrum?

R. És cert que hi ha molta activitat, però falten espais com aquest, i cal un esforç metropolità per trobar-los, però després tindríem el problema de la mobilitat. Si els escenaris s’orienten bé, se’n redueix l’impacte, i malgrat tot parlem amb veïns, però hi ha alguns que només volen que desapareixem. La cultura no pot ser un problema.

P. Es parla molt de Barcelona: som provincians? Toca fer-ho després de desacreditar-la com s’ha fet darrerament?

R. Si d’alguna cosa som líders, reconeguts a l’estranger, és per la capitalitat en la música en viu. Ara bé, la música mai apareix com a projecte estratègic i els promotors ens veiem abandonats per l’administració. Ignoro si algun dia serem líders en fabricació de bateries de cotxe, avui ho som en oferta musical. S’hauria d’aprofitar.

P. Vostè va apostar pel cribratge massiu el 2021 per detectar la covid i fer el festival. Les autoritats li van donar suport i després el van fer responsable d’escampar el virus. Encara creu en els polítics?

R. Soc un home de fe. Crec que la política de primera fila és un exercici complex i en certa mesura admiro els polítics. Ara bé, crec més en els que són en segon nivell, els que fan funcionar la ciutat i el país. No m’interessa la política d’estat, sinó la gestió.