Habitatge públic per impulsar la cohesió a l’àrea metropolitana

Després de la pandèmia, l’Àrea Metropolitana de Barcelona va decidir replantejar en profunditat la seva política d’habitatge públic. Ho explica Amadeu Iglesias, director gerent d’IMPSOL, l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial. En opinió d’Iglesias, l’habitatge públic, a més d’assequible, innovador i de qualitat, “ha de ser flexible i inclusiu i tenir molt en compte la perspectiva de gènere”. Això es tradueix a la pràctica en una manera de construir, pel que fa a “distribució, tipologies o ús de materials”, completament diferent “a allò que es feia fa 15 o 20 anys”. Els concursos d’arquitectura que està convocant l’IMPSOL incorporen aquestes demandes bàsiques. L’objectiu és no només garantir el dret a l’habitatge, sinó també millorar la qualitat de vida dels ciutadans metropolitans, enfortir la cohesió social i reduir els desequilibris territorials.

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, explica que els poders públics “porten molt de temps construint habitatge de venda per mirar de regular indirectament el preu de mercat”. En els últims anys s’ha fet palès que “la política de lloguer passa també per construir i augmentar així l’oferta”. Les entitats locals “no tenen prou múscul econòmic per fer front al finançament d’aquestes iniciatives, i és per això que l’Àrea Metropolitana s’ha involucrat en la creació de societats mixtes, la recerca de fons i la construcció d’immobles”.

El resultat de l´últim d’aquests esforços són espais “nobles, no jerarquitzats i pensats per durar cent anys”, en paraules de Josep Maria Borrell, coordinador tècnic de l’IMPSOL. Borrell destaca que algunes d’aquestes promocions “estan rebent reconeixements i guardons a l’excel·lència arquitectònica”. És el cas de l’edifici Pisa de Cornellà de Llobregat, un elegant bloc de cinc plantes i 10.000 metres quadrats amb estructura de fusta que ha estat dissenyat per l’estudi Peris + Toral Arquitectes. Aquest conjunt de 85 habitatges n’ha rebut en els últims dos anys un premi FAD d’opinió i un premi d’Arquitectura Espanyola i ha estat finalista dels Mies van de Rohe, que distingeixen la millor arquitectura feta a Europa.

L’efecte transformador de la bona arquitectura

L’organisme metropolità està promovent 1.801 habitatges en l’actual mandat, que acaba el 2023. 1.241 són de lloguer i 560 de venda. Les nou primeres promocions, que suposen un total de 561 habitatges, estan ja acabades. Pel que fa a la resta, 407 habitatges (corresponents a vuit promocions diferents) estan ara mateix en construcció, 326 han entrat en la fase d’execució i 507 estan pendents d’iniciar el concurs públic d’arquitectura, que es fa en tots els casos a doble ronda. Iglesias destaca que els habitatges s’estan llogant i venent “en condicions molt més assequibles que les que ofereix el mercat”. Es prioritzen, com detalla Iglesias, “les sol·licituds dels joves ja residents al municipi de la promoció” i es reserva “un 4% a persones amb discapacitats”.

Dels habitatges públics que promou l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial entre 2019 i 2023, 1.241 són de lloguer i 560 de venda

Borrell destaca també que “des dels poders públics, s’han d’entendre i acompanyar adequadament els canvis de costums i estils de vida que s’estan produint a la societat catalana”. Entre aquestes “noves maneres de viure” hi destaca “el protagonisme creixent de la tecnologia i del teletreball, que conviden a crear espais de residència i feina cada cop més flexibles, confortables i eficients des d’un punt de vista energètic”. Pel que fa a la perspectiva de gènere, “l’administració ja no pot promoure habitatges jerarquitzats a la manera tradicional, quan es prioritzaven espais suposadament nobles com els dormitoris o les àrees de descans masculines”. Els habitatges que l’IMPSOL proposa “tenen la cuina com a centre, preveuen les mateixes qualitats per a totes les estances i racons i miren d’optimitzar la superfície habitable suprimint passadissos i altres espais no útils”.

Lloguers a l’abast de tothom

En paral·lel a les promocions de l’IMPSOL, l’empresa mixta Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) treballa també per augmentar el parc d’habitatges protegits disponible a l’àrea metropolitana. Des de la coordinació econòmica i financera de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB es destaca que l’empresa esmentada “es va transformar en societat d’economia mixta al novembre de 2021, amb l’entrada del soci privat NIC Rent Residencial”. Així va néixer HMB, “una companyia amb plena paritat públic-privada, una fórmula pionera a Espanya”. Està participada al 50% per NIC Residencial SL, la societat que han constituït els dos promotors, Neinor Homes i Cevasa, “i el 50% restant se’l reparteixen a parts iguals l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona”.

Amb una inversió prevista de 600 milions d’euros, segons explica l’Oficina Tècnica de Gerència, “HMB construirà en un termini d’entre sis i vuit anys un total de 4.500 habitatges de lloguer assequible, la meitat a la ciutat de Barcelona i la resta als municipis metropolitans”. La primera promoció a les poblacions de la corona de Barcelona es començarà a construir durant la primavera d’aquest any a Sant Boi de Llobregat. A continuació vindran quatre més, ja aprovades, a Montgat i Sant Adrià de Besós.

La iniciativa garanteix “que s’incrementi la disponibilitat al nostre territori d’habitatges d’alta qualitat a un preu bastant per sota de mercat, i adaptats, a més, al criteris de sostenibilitat mediambiental, resiliència climàtica i criteris d’inclusió que són la nova norma a Catalunya”.

HABITATGES REHABILITATS AMB FONS EUROPEUS

Al marge de construir habitatges nous, l’AMB està compromesa amb la millora gradual del parc residencial ja existent. Als 35 municipis metropolitans que envolten Barcelona hi ha 607.753 habitatges, molts dels quals tenen una obsolescència física per la seva antiguitat o conservació inadequada, així com un important dèficit d’eficiència energètica.

L’empresa mixta Habitatge Metròpolis Barcelona preveu una inversió de 600 milions d’euros per construir 4.500 habitatges de lloguer a preu protegit

Per impulsar la rehabilitació, el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH) va llençar el 2022 una convocatòria d’ajuts a la rehabilitació finançats amb fons europeus Next Generation. La convocatòria té una dotació de 102 milions d’euros per al període de vigència, que conclou l’any 2026. El requisit per acollir-se al ajuts és que, com a resultat de les obres de rehabilitació plantejades, l’edifici redueixi el seu consum energètic en un 30% com a mínim. En paraules de José Antonio Artímez, director general del CMH, “la pandèmia ha fet encara més palesa la necessitat de realitzar intervencions fermes per a la millora de la seguretat, accessibilitat i eficiència de gran part dels nostres immobles”. Les condicions concretes d’aquests ajuts es poden consultar al web del Consorci, www.cmh.cat).

Puedes seguir a EL PAÍS Catalunya en Facebook y Twitter, o apuntarte aquí para recibir nuestra newsletter semanal