Fest major menor

Doncs, ni que sigui per portar la contrària, m'agrada que aquesta festa major sigui una mica més curta, una mica més barateta, una mica més concentrada als escenaris de sempre, una mica més tradicional, una mica més provinciana, i fins i tot, si els plau, una mica més carrinclona.

He de dir que no vam començar amb bon peu. La Cursa de la Mercè de diumenge passat, a la qual es van inscriure 14.000 persones, va propiciar que tots els titulars de l'endemà destaquessin el rècord de participació ciutadana. No és que em sembli malament que la gent vulgui córrer acompanyada. Allò que em té tip...

Doncs, ni que sigui per portar la contrària, m'agrada que aquesta festa major sigui una mica més curta, una mica més barateta, una mica més concentrada als escenaris de sempre, una mica més tradicional, una mica més provinciana, i fins i tot, si els plau, una mica més carrinclona.

He de dir que no vam començar amb bon peu. La Cursa de la Mercè de diumenge passat, a la qual es van inscriure 14.000 persones, va propiciar que tots els titulars de l'endemà destaquessin el rècord de participació ciutadana. No és que em sembli malament que la gent vulgui córrer acompanyada. Allò que em té tip i cuit és l'obsessió per la marca, el registre prodigiós, l'afany per ser a tothora el primer de la classe. Trobo que això ens empetiteix.

Barcelona, la millor botiga del món, el port de contenidors i creuers més gran del Mediterrani, la ciutat amb les millors festes majors de barri, la millor arquitectura, el millor club de futbol de la història (al final tindrà raó Núñez: serà la ciutat qui portarà el nom del club). La ciutat imparable, si tots ens llevem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora. Fins a tal punt ens hem arribat a creure aquest discurs, que quan uns dissenyadors, irònicament, denuncien en uns pins que també ostentem rècords de carteristes i putes en acció i mossos d'esquadra atonyinant la gent, les esferes oficials posen el crit al cel i exigeixen reparació immediata. Autoodi, autoodi!

Trobo a faltar l'altra mirada. Per exemple, la d'Ettore Scola a Gente di Roma, mirada enamorada de la gent que viu a la ciutat, però que no amaga els problemes de tota mena amb què es topa, mirada que no pretén enaltir ni denigrar res, tan sols explicar allò que veu des de la complicitat. Des d'aquesta mirada, a ran de terra, m'agrada que la festa es concentri en escenaris tradicionals com la plaça de Sant Jaume o el vell castell de Montjuïc, que encara es pregunta què vol ser quan sigui gran: almenys, que un cop l'any esdevingui carpa de circ! M'és igual que el Teatre Grec romangui tancat aquest cap de setmana ?ja ha tingut prou glòria amb el festival d'estiu?. A canvi, em sap greu que desaparegui com a espai mercedari el canòdrom de la Meridiana, la recuperació del qual, com a centre cultural, sembla que anirà per molt llarg...

Però allò que definitivament més m'agrada de tota aquesta Mercè és que al llac del parc de la Ciutadella el prestigiós teatre Mariinski de Sant Petersburg hi munti El llac dels cignes. Per fi podrem veure el ballet immortal de Txaikovski convertit en la bassa de les oques sempre somniada! No m'ho penso perdre.

Però si m'ho perdés tampoc no passaria res. Un altre dels avantatges d'una festa major menor és que pots marxar fora de cap de setmana sense tenir la sensació que t'estàs perdent res d'imprescindible.