Parets de tinta
La confederación
de les ànimes
Lluís Freixas
Traducció i pròleg
de Jordi Villaronga
Edició bilingüe
Lumen
Barcelona, 2000
85 pàgines
Je est un autre, escrivia Rimbaud, i Baudelaire argumentava que un dels privilegis del poeta és que pot ser alhora ell mateix i un altre. La confederació de les ànimes incideix en aquesta direcció tan fèrtil, i els versos de Lluís Freixas (Cassà de la Selva, 1964) exploren aquella zona de la identitat on conviuen els múltiples rostres morals de l...
La confederación
de les ànimes
Lluís Freixas
Traducció i pròleg
de Jordi Villaronga
Edició bilingüe
Lumen
Barcelona, 2000
85 pàgines
Je est un autre, escrivia Rimbaud, i Baudelaire argumentava que un dels privilegis del poeta és que pot ser alhora ell mateix i un altre. La confederació de les ànimes incideix en aquesta direcció tan fèrtil, i els versos de Lluís Freixas (Cassà de la Selva, 1964) exploren aquella zona de la identitat on conviuen els múltiples rostres morals de la persona. La batalla per la creació d'un caràcter no és fàcil, i hi ha el risc d'errar el camí i derivar cap a la construcció d'un personatge que sigui un conjunt de màscares: les vacil.lacions i els dubtes i les incerteses que acompanyen aquesta feina, els paranys i els miratges que edifica l'entusiasme momentani, són el pòsit que estimulen els versos de Freixas. El seu èxit és que fa que el lector sàpiga que rere el perfum i la brillantor, com ja ho anunciava un poema d'A. O. Barnabooth, l'heterònim de Valéry Larbaud, sempre hi habita una cara entotsolada i una galta grisa. Però no són heterònims, sinó els alter ego del poeta els personatges que protagonitzen els versos de La confederació de les ànimes, i no són només els que s'encaminen cap a l'única certesa del futur, sinó que també hi figuren els que en un passat han ordit la figura del present: certa vitalitat de l'adolescència es transforma en la desídia de l'edat adulta, i el temor de la infantesa no té per què enfosquir la commoció del sexe.
No hi ha brúixoles ni sextants per recórrer amb intrepidesa el pendís salvatge de viure esperant, escriu Freixas, i es fa difícil trobar rutes escrites: potser hi ha el suport dels silencis foscos del pare o el gest tràgic de la mare, el consol dels records i la malenconia de la infància, però el lector de La confederació de les ànimes agraeix que l'autor s'hagi decidit amb fermesa per l'eixida que proposen els versos que tanquen un dels poemes de l'epíleg: "Construeix-te altres vides o tan sols / dreça refugis amb parets de tinta".